Addiccions tòxiques: característiques i dades significatives
Quan parlem d’addiccions, podem diferenciar entre les referides a substàncies o tòxiques i les comportamentals, o no associades a drogues. Ambdues modalitats mostren una incidència particularment alta, i encara que les segones guanyen un gran pes a causa de la progressiva digitalització de la nostra societat, el consum de drogues continua augmentant de manera significativa. Segons l’Informe Mundial sobre les Drogues, aproximadament 275 milions de persones van consumir drogues a tot el món a l’últim any, i més de 36 milions van patir trastorns pel seu consum. A Espanya, la droga legal més consumida és l’alcohol, seguit del tabac, i entre les il·legals, el cànnabis se situa en primer lloc, i la cocaïna és el segon. Els homes consumeixen generalment més que les dones, a excepció dels hipnosedants (ansiolítics). I l’edat mitjana d’inici se situa en els 14 anys.
Com sabem, cada substància porta associats uns efectes concrets, podent-se dividir entre depressores (p. ex., alcohol i opiacis), estimulants (p. ex., cocaïna o amfetamines), i al·lucinògenes (p. ex., LSD, mescalina o derivats del cànnabis). Habitualment la persona que consumeix, ho fa a més d’una, moltes vegades per compensar els efectes adversos (per exemple, abstinència) de l’altra. A més, encara que certament moltes substàncies tenen un alt poder addictiu, en la majoria de casos ens trobem amb variables personals, i específicament psicològiques i emocionals que, o bé antecedeixen al consum, o l’acompanyen d’una manera o altra. Així, s’ha vist que el 25% de les persones amb dependència d’alcohol i el 50% de les persones dependents de drogues tenen depressió comòrbida. Els trastorns d’ansietat es diagnostiquen en aproximadament el 25% de les persones dependents d’alcohol i un 43% de les persones dependents de drogues. I els trastorns de la personalitat es diagnostiquen al 50% de les persones dependents de l’alcohol i al 70% de les persones dependents de drogues, sent el més freqüent l’antisocial.
Encara que col·loquialment es facin servir de manera indistinta, l’ús, l’abús i la dependència a substàncies presenten característiques diferenciables. El primer fa referència a un tipus de consum en què, bé per la seva freqüència, per la quantitat, o per la mateixa situació de la persona, no s’aprecien conseqüències immediates sobre el consumidor o el seu entorn. L’abús suposaria un grau més, i on sí que existirien conseqüències negatives per al subjecte o per a l’entorn (p. ex., pèrdua de diners, alteració de l’estat d’ànim o el comportament…). Finalment, la dependència representa una pauta de comportament en què es prioritza el consum davant d’altres conductes i responsabilitats, passant a ser el centre de la vida de la persona.
L’addicció, o el trastorn per consum de substàncies, apareix quan es compleixen els criteris següents:
1) Hi ha una pèrdua de control sobre la mateixa conducta.
2) Una dependència psicològica (p. ex., craving o desig continu de consumir).
3) Apareix la tolerància o necessitat de consumir quantitats cada vegada més grans per tenir els mateixos efectes.
4) Abstinència, és a dir, símptomes negatius tant físics com psicològics derivats del cessament del consum.
5) Efectes perjudicials greus sobre el comportament i l’estat d’ànim.
Com veiem, podem veure una escala progressiva de gravetat entre els diferents termes fins a arribar a la patologia. Per això, moltes conductes, tant a les addiccions tòxiques com a les comportamentals, no són patològiques en si, i fins i tot, en molts casos, són socialment acceptades. L’inici del problema se situa quan el consum és la font principal i exclusiva de gratificació, o quan hi ha conseqüències negatives.
Posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, de Mataró. T’oferirem tota l’ajuda i la informació que necessitis, d’una forma professional i personalitzada.
