Els éssers humans som una espècie complexa com a tal. Tenim diferents maneres de gestionar les nostres emocions, i especialment quan aquestes són intenses i ens generen malestar, adoptem mecanismes que poden protegir-nos a curt termini, però que poden ser contraproduents o negatius a llarg termini. Un d’ells és l’exposat aquí, l’escut o el mur, el qual ens dóna la sensació que ens protegeix del que és dolent i ens aporta una falsa seguretat momentània.
Potser el vam construir perquè ens van fer mal, i sentíem que així evitaríem patir. I encara que sigui totalment legítim i comprensible en un primer moment, ja que busquem protegir-nos, quan passa el temps aquesta muralla ja no té la mateixa utilitat, i ens va tancant més i més en nosaltres mateixos, allunyant-nos dels altres i fins i tot de nosaltres. Al costat d’això, a més, facilita que anem acumulant malestar, podent tenir la sensació que no ens passa res, ni el que és dolent, lo qual estem evitant activament, ni el que és bo, la qual cosa el nostre mur no deixa passar, privant-nos de gratificació. D’aquesta manera, el que en un primer moment concebem com quelcom positiu, es va transformant progressivament en un problema en si, ja que provoca que ens recloguem, disminuint la interacció amb els altres, ens impedeix experimentar i donar color a les nostres emocions, i facilita que cada cop carreguem amb una motxilla de malestar més pesada.
Com a tal aquesta estratègia seria equivalent a l’evitació emocional. Aquest és un mecanisme que podem veure en diferents problemàtiques com els trastorns d’ansietat (p.ex., fòbies on la persona evita enfrontar-se a l’estímul temut), els trastorns depressius (p.ex., la persona disminueix el contacte amb els altres per protegir-se de possibles crítiques), o en els trastorns de personalitat (p.ex., trastorn de personalitat evitatiu).
Per moltes muralles que construïm, no podrem protegir-nos sempre de tot, ni ho hem de fer! Passaran coses bones i no tan bones…i, tot i que fan mal, resulta molt més útil i enriquidor, gestionar-les de la millor manera que puguem, acceptant i transitant aquestes emocions. Intentant evitar-les només ens fem més mal, i, a més, podem sentir-nos impotents, frustrats i culpables, especialment quan no ho puguem evitar. Sortim d’aquesta muralla i visquem. Després d’haver sortit (potser en més d’una ocasió), veurem que la por o les conseqüències o bé no es compleixen, o no són tan importants com anticipàvem, i podrem viure i processar allò bo i allò no tant bo.
Al nostre centre de psicologia, psiquiatria i neuropsicologia, situat al centre de Mataró, trobaràs professionals que t’ajudaran a resoldre els teus dubtes i a gestionar les teves preocupacions. Posa’t en contacte amb nosaltres, et facilitarem tota la informació que necessitis.
