L’ Autocàstig

Equip del Gabinet Psicològic Mataró · actualitzat el 4 min de lectura
L’ Autocàstig

Les nostres vides es constitueixen d’un immens ventall de situacions i experiències diverses, les quals el seu afrontament i processament ens ajuda a conformar el nostre autoconcepte i autoestima. Tot i que entre molts de nosaltres aquestes puguin ser semblants, i fins i tot idèntiques (especialment si compartim una cultura, societat o espai comú), la veritat és que s’interpretaran i afectaran de manera molt diversa en cada individu. Aquesta heterogeneïtat, que s’explica per múltiples causes (educació, experiències primerenques, trets personals …), és clau per comprendre que cada un de nosaltres desenvoluparà en conseqüència unes formes concretes d’actuar, pensar i sentir. I entre aquests fenòmens es troba l’autocàstig.

Podem conceptualitzar aquest terme entenent-lo com el mecanisme segons el qual, una persona, davant la percepció d’haver comès un error, i especialment davant el sorgiment del sentiment de culpa, s’imposa un càstig. Aquest pot traduir-se a la utilització de crítiques severes, la no realització de coses que aportin gratificació personal, o fins i tot insults. Com a conseqüència d’això, podem alimentar la culpabilització i fins arribar a minvar la imatge que tenim de nosaltres mateixos, disminuint d’aquesta manera la nostra autoestima. D’altra banda, hi ha diferents propostes que procuren determinar l’origen de l’aparició d’aquest curiós fenomen; entre elles es citen principalment un elevat perfeccionisme, la rigidesa, la inseguretat, i tenir un baix llindar de sensibilitat davant dels diferents esdeveniments. D’aquesta manera, la persona, quan comet «errors», per petits que siguin aparentment, pot interpretar-los com fracassos absoluts, de tal manera que progressivament desenvolupi més i més tots els trets esmentats, facilitant que d’una banda l’ajudin a prevenir futurs sots, però de l’altra, dificultin el seu funcionament quotidià i li generin un malestar cada vegada més accentuat.

Encara que el seu funcionament pot resultar relativament senzill de comprendre, paradoxalment s’observa com en moltes ocasions és molt complicat deixar d’utilitzar-lo i aturar la roda. En aquests casos, poden aparèixer greus problemes tant per a la persona com per als que estan al seu voltant. Alguns d’ells són, depressió (el principal), intents de suïcidi, ansietat, problemes relacionals (al ser tan durs amb nosaltres mateixos, encara podem ser-ho més amb els altres), etc. Davant d’això, també es proposen algunes alternatives que ens poden ajudar a combatre-ho: En primer lloc, hem d’intentar atendre a la responsabilitat dels actes, i no a la culpabilitat. Això ens permetrà ser una mica més realistes a l’hora de valorar la situació, i allunyar-nos d’algunes emocions negatives. En segon lloc, és important perdonar; això, de vegades ja resulta complicat fer-ho amb els altres, però encara més quan és autoaplicat. Per a això hem d’identificar els pensaments i emocions que han portat a aquest sentiment, i assumir les responsabilitats reals del que ha passat. Junt amb lo anterior esmentat, resulta crucial aprendre dels errors. Moltes vegades només ens quedem amb el resultat negatiu del que hem fet o deixat de fer, deixant de banda l’esforç o altres conseqüències més positives. En aquest sentit, hem de ser crítics però de manera realista, analitzant tant el que no ha sortit com esperàvem, com el que sí ho ha fet o el que ho podria haver fet. Finalment, les autoverbalitzacions positives també poden facilitar que sortim de l’espiral de negativitat. No es tracta d’ensalzarnos amb comentaris extremadament positius, ja que tampoc serien realistes i per tant poc útils, sinó de considerar allò que sí ens funciona, que ens fa sentir bé, i amb el que ens identifiquem. Això ens permetrà no rendir-nos, i seguir esforçant-nos per superar els moments difícils.

En resum, és evident que en moltes ocasions som els nostres pitjors jutges, ens mutilem i castiguem fins sentir-nos realment malament, i fins i tot considerar-nos males persones o inclús inferiors als altres. És important identificar quan passa això, i comprendre per què ho estem fent. D’aquesta manera, podem prevenir que apareguin problemes com els aquí comentats, i gaudir d’una salut tant física com psicològica plena. Per obtenir més informació, o si consideres que et pot beneficiar la nostra ajuda, posa’t en contacte amb el nostre equip de professionals de Mataró, t’oferirem una atenció professional i individualitzada.

Aquest article és divulgatiu i no substitueix la valoració d'un professional. Si et reconeixes en el que explica, pots consultar-nos al 636 768 455 o per WhatsApp.

Més articles sobre ansietat i estrès →

Continua llegint

Articles relacionats

Ansietat i estrès · 6 min

Psiquiatria i medicació en adults: mites i realitats el 2026

Si alguna vegada has pensat a consultar un psiquiatre Mataró, és probable que t'hagis trobat amb una allau d'informació contradictòria: que els psicofàrmacs creen dependència, que «anul·len la…

Ansietat i estrès · 3 min

Problemes per dormir: causes psicològiques de l’insomni

Moltes persones pateixen dificultats per dormir: els costa conciliar el son, es despertes diverses vegades durant la nit o senten que, tot i dormir, no descansen. Quan això es repeteix dia rere dia, l’impacte va molt…

En parlem? Demana la teva primera visita

Explica'ns què et passa i t'orientem cap al professional adequat. Amb total confidencialitat, a Mataró o per videotrucada.

Adreça
Carrer de Sant Benet, 41, baixos, 08302 Mataró
Horari
Dilluns a divendres, 8:30 – 21:00
Telèfons
636 768 455 · WhatsApp
Correu electrònic
info@gabinetpsicologicmataro.cat