Els trastorns somatomorfs engloben aquells desordres o problemes que es caracteritzen per la presència de símptomes físics diversos en els quals no és possible identificar una patologia o disfunció orgànica aparent. Així, després de múltiples proves i exàmens mèdics, es descarten causes físiques o biològiques que expliquin l’aparició i exacerbació dels símptomes. En aquest sentit, a més, un aspecte essencial el constitueix la somatització, la qual s’entén com la tendència a experimentar i expressar malestar psicològic en forma de símptomes somàtics que el subjecte interpreta erròniament com a signe d’alguna malaltia física severa i, en conseqüència, sol·licita assistència mèdica per a ells.
En quan als símptomes o molèsties expressades, poden ser diverses i variar d’una persona a una altra, sent les més freqüents el dolor en diferents parts del cos, la debilitat, inflamació, vertigen, nàusees i / o la sospita de diferents lesions. Pel que fa als subtipus, seguint la classificació del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), podem distingir diferents categories dins dels trastorns somatomorfs: el Trastorn de símptomes somàtics, el Trastorn d’ansietat per malaltia (correspondria a la tradicional hipocondria), el Trastorn de conversió, un apartat per factors psicològics que influeixen en altres afeccions mèdiques, i el Trastorn factici. Tots ells comparteixen la característica de manifestar símptomes físics/somàtics diversos els quals es troben interrelacionats amb factors psicològics i emocionals diversos. La variabilitat però, depèn de la seva forma de presentació. Cal tenir en compte a més, que dins de la primera categoria esmentada (el Trastorn de símptomes somàtics), el manual també inclou els trastorns psicosomàtics, esmentats a l’inici de l’article.
D’altra banda, i encara que la problemàtica s’hagi evidenciat més en dones, resulta especialment complex concretar dades epidemiològiques específiques. Això és degut a que els pacients que pateixen aquest problema, acudeixen principal i gairebé exclusivament, a serveis d’atenció mèdica en la cerca d’una explicació física/biològica, la qual cosa provoca que el trastorn sigui infradiagnosticat. A aquest fet sel coneix amb el nom de doctor shopping, ja que la persona, en no trobar una justificació física que expliqui els símptomes físics que està experimentant, recorre a seguir buscant i a canviar de servei mèdic amb la creença que en algun dells aconseguirà trobar una explicació plausible. És cert però, que en algunes ocasions es realitzen diagnòstics, o es proporciona informació i fins i tot tractament mèdic parcialment congruent amb la problemàtica, la qual cosa a curt termini pot tranquil·litzar a la persona i disminuir certs símptomes, però difícilment actuarà com un supressor.
Per tot això, i per tal de reduir la freqüència d’aquest curiós i legítim fenomen, és important reconèixer la importància dels factors psicològics i emocionals en els problemes físics. En aquest sentit, i encara que resulti complicat de comprendre, i més encara d’acceptar, la interrelació cos-ment o emoció-físic és més estreta del que imaginem.
Així doncs, el paper dels apropaments i intervencions des de l’àmbit de la psicologia resulta clau per a aquest tipus de problemes. La Teràpia Cognitiu-Conductual es presenta com un tractament eficaç i amb resultats especialment positius. Els professionals del nostre centre, a Mataró, estan especialitzats en aquest i altres tipus d’intervencions eficaces i útils. Per obtenir més informació no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.
