La “Depressió nadalenca” o “blues de Nadal”

Si ens preguntem què ens ve al cap quan pensem en la paraula Nadal, possiblement ens apareixen paraules com alegria, felicitat, llum, família, descans o il·lusió. Però també poden aparèixer termes com estrès, ansietat, o fins i tot tristesa. Aquesta segona opció pot ser més recurrent durant aquests dies, en les festes actuals. La incertesa, la por, les restriccions, i sobretot, l’adaptació contínua que suposa tot aquest procés, pot resultar-nos especialment difícil, no només per a nosaltres mateixos, sinó també a l’hora de gestionar el malestar familiar i de la gent propera.

 

Durant el període nadalenc, s’estima que el 44% té símptomes relacionats amb la depressió, l’ ansietat o la tristesa. Alguns anomenen a aquesta síndrome “depressió nadalenca” o “blues de Nadal”. Però, ¿quines són les seves causes? Aquestes poden ser diverses, però a continuació remarquem les principals:

 

  • Dol per un ésser estimat: aquestes dates solen ser els moments en que notem més les absències de persones que han mort, i especialment si ho han fet recentment.

 

  • Absència de persones estimades: No es refereix únicament a aquelles que han mort, sinó també a les que no podem tenir a prop, per distanciament. Això és particularment important, ja que actualment ens veiem obligats a accentuar aquesta distància entre nosaltres i aquells que volem.

 

  • Enyorança per experiències viscudes: Ara més que mai és possible que comparem el Nadal actual amb els anteriors, i trobem a faltar “com era abans” (amb certes persones, cert nombre de gent …).

 

  • Pressió social: Aquest últim aspecte es vincula especialment amb l’estrès i l’ansietat. Aquí entrarien els missatges i campanyes publicitàries que ens transmeten la “necessitat de ser feliços”, i l’elevat consumisme que intrincan aquestes dates. Desvincular d’aquestes influències pot resultar complex.

 

Si bé la “depressió nadalenca” no té validesa nosològica, és a dir que no apareix recollit en els manuals de classificació de les malalties mentals, les seves característiques ens ajuden a comprendre el patiment i el malestar que poden estar experimentant algunes persones.

 

Per obtenir més informació, o si t’agradaria conèixer com afrontar aquesta o qualsevol altra dificultat, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró. Et facilitarem tota la informació que necessitis.

 

0 Comments
,

Som molt més que els nostres problemes

“Imagina que ets una casa plena de mobles. Els mobles no són i mai seran la casa. Els mobles són el que conté la casa o el que està dins d’ella. La casa només dóna cabuda o conté als mobles i li dóna el context perquè puguin funcionar com a tal. Ara, si consideréssim als mobles com a bons o dolents això no diria res sobre el valor de la casa, perquè una cosa són els mobles i una altra la casa. De la mateixa manera, el que penses o sents no conformen la teva identitat, no ets tu “.

 

En moltes ocasions, tendim a jutjar-nos i valorar-nos únicament en funció d’allò que ens preocupa, que ens fa sentir malament, que volem arreglar o canviar. Ho fem de manera, que passem fins i tot a “ser” el mateix problema, dient-nos coses com “mai aconseguiré estar bé”, “sóc inútil”, “sóc pitjor que els altres” … atacant directament el nostre autoconcepte i autoestima. Tots aquests missatges denoten que ens hem ficat fins a tal forma en el nostre malestar, que arribem a desmerèixer, ignorar i fins i tot a eliminar tot el positiu i protector que tenim com a persones, i la qual cosa ens pot ajudar a lluitar contra el que ens fa sentir malament .

 

Els símptomes com les preocupacions, la tristesa, l’ansietat, o qualsevol altra dificultat, són reals, i ens molesten, però hem de ser conscients que aquests són una petita part de nosaltres, i que a més, en moltes ocasions, vénen i es van, és a dir, fluctuen en el temps en funció principalment de les situacions que vivim. D’aquesta manera, el problema no és sentir o pensar de forma negativa, ja que això resulta una mica inevitable; la clau es troba en com reaccionem davant aquesta “negativitat” i en el com ens acabem relacionant amb el nostre interior.

 

Valoremnos en funció del que realment som, i del que hem après de nosaltres, no només d’allò que ens preocupa o ens fa sentir malament en l’ara. Som molt més del que ens molesta, i val la pena observar-ho.

 

Orientacions com el Mindfullness o la Teràpia d’Acceptació i Compromís s’encaren a treballar aquest important aspecte, entre molts altres. En el nostre centre de psicologia, a Mataró, trobaràs professionals formats en aquestes i altres orientacions que t’ajudaran a trobar el teu benestar emocional. Posa’t en contacte amb nosaltres, et facilitarem tota la informació que necessitis.