Distorsions i Enganys Perceptius

Si fem una mirada enrere, és possible que identifiquem alguna situació en les nostres vides en la que haguem experimentat algun fenomen pel qual no tenim una explicació clara: Sentir el nostre nom quan ningú semblava haver-nos cridat, veure formes i siluetes concretes davant de certs estímuls (ombres, núvols, arbres …), apreciar llums o brillantor en llocs total o pràcticament foscos, tenir la sensació de no estar sols … entre d’altres. Aquests representen alguns exemples comuns i quotidians d’anomalies perceptives. Així, tot i que en moltes ocasions no suposen una limitació per a la vida de la persona, en altres, com veurem, es troben associats a patologies concretes.

Tots ells però, tenen el seu origen o es relacionen amb el concepte de percepció. Aquesta, tot i tenir diferents concepcions, des de l’àmbit de la Psicologia la podem definir com la capacitat de rebre, processar, comprendre i interpretar la informació provinent dels sentits. Això vol dir que entra en joc tant un component físic (captació sensorial d’un estímul intern o extern), i un altre més subjectiu o personal, sent aquest últim el que explica que una percepció pugui variar entre diferents individus. És per això, que les experiències i la memòria de cada un de nosaltres té un paper crucial per entendre aquests aspectes, ja que al llarg de la nostra vida haurem interaccionat amb diferents aspectes, en diferents estats, i els haurem dotat de significats diferents. D’aquesta manera, podem diferenciar dos grups dins de les anomalies perceptives, els enganys i les distorsions perceptives.

Les distorsions resulten d’interpretar o percebre de manera distorsionada o inadequada un estímul que pot arribar per qualsevol dels nostres sentits, per tant, es basen en estímuls realment existents fora de nosaltres. Així, es produiria una construcció defectuosa d’aquests, donant lloc a una interpretació errònia. A més, un aspecte important a tenir en compte és que quan apareixen, solen afectar més modalitats sensorials i involucrar tots els estímuls, a excepció però de les il·lusions.

 Alguns exemples de distorsions són:

–    D’intensitat: Es poden produir tant per defecte com per excés. Un exemple podria ser percebre molt més o menys dolor del que els altres percebrien, o apreciar de manera significativament més accentuada un to o llum. Aquestes són més característiques d’estats depressius, ansietat, o en episodis maníacs.

–    De qualitat: Es refereixen a l’alteració de la percepció del color, la nitidesa, els detalls … Per exemple percebre un gust diferent a certs aliments, veure certs estímuls de manera borrosa, etc. Acostumen a aparèixer més en l’esquizofrènia o en la depressió.

–    De mida i forma: Serien les anomenades metamorfopsies. Així, podríem percebre com més grans o més petits certs estímuls, o amb formes / siluetes molt diferents. Quan es refereixen al propi cos reben el nom de Autometamorfopsies (p.ex., veure’ns les mans o els peus més grans).

–    D’integració perceptiva: Es refereixen al fet d’establir nexes entre percepcions de modalitats sensorials diferents. Aquí apareixen dos fenòmens; l’aglutinació (unió), i l’escissió (desintegració o divisió). Un possible exemple separar el color de la forma d’un quadre. Apareixerien sobretot en trastorns neurològics i sota el consum de certes substàncies.

Junt amb les anteriors trobaríem les il·lusions, les quals són les més comunes i les menys patològiques. Es situarien aquí la pareidolia, en la qual es dóna significat a un estímul ambigu o poc estructurat (per exemple, els núvols), i la sensació de presència.

Els enganys, en canvi, són errors o aberracions perceptives que s’experimenten de forma única i solen conviure amb la resta de percepcions normals, a excepció del consum de drogues. A més, no tenen per què basar-se en un estímul real existent fora de nosaltres, i si ho fan, la percepció persisteix independentment de l’estímul inicial que la va produir. Com s’haurà pogut intuir, en aquesta àrea s’inclouen les al·lucinacions. Aquestes vénen definides per la seva modalitat sensorial, podent ser visuals, auditives, olfactives, gustatives, hápticas o tàctils (p.ex., tenir la sensació que bestioles s’enfilen per sota o sobre de la pell) i cinestèsiques (p.ex., percebre moviment del cos quan no és real).

Junt amb aquestes, però, hi ha algunes variants de l’experiència al·lucinatòria que val la pena esmentar:

–    Pseudoal·lucinació: També anomenades pàl·lides o aperceptives. En aquestes el judici de realitat està intacte, i es trobarien a mig camí entre les imatges i les al·lucinacions, ja que com les primeres apareixen en l’espai subjectiu intern i es reconeix la seva irrealitat, i en similitud amb l’al·lucinació té els mateixos elements sensorials i no poden controlar-se a voluntat pròpia. Un exemple seria la sensació d’escoltar o sentir la veu d’un ésser estimat mort recentment.

–    Al·lucinació reflexa: En aquesta, un estímul produeix una al·lucinació en una modalitat sensorial diferent. Per exemple, sentir olor de flors cada vegada que veiem un fanal. Quan un estímul produeix una al·lucinació al mateix temps i en la mateixa modalitat sensorial parlem d’al·lucinació funcional (per exemple, escoltar la veu de Déu cada vegada que escoltem les campanes de l’església).

–    Autoscòpia: Es refereix a quan ens veiem a nosaltres mateixos en l’espai exterior, també anomenat “fenomen del doble”. Quan no ens percebem, per exemple a través d’un mirall, faria referència a la autoscopia negativa.

–    Al·lucinació Extracampina: Quan la persona percep una cosa que està fora del seu camp visual. Per exemple poder veure algú darrere quan s’està mirant endavant, o sentir la veu d’algú que es troba en un altre país.

Tot i que resulta fàcil interpretar el contrari, quan les al·lucinacions són simples o elementals habitualment s’associen a estats orgànics. En canvi, quan són més complexes es relacionen més amb certs problemes psicològics. A més, val la pena remarcar que tot i resultar estranyes i aberrants, es poden donar en població sense cap tipus de patologia. Així i tot, tendeixen a ser més característiques de malalties com l’esquizofrènia, o després de la intoxicació per certes drogues. Per això, a diferència de les distorsions, aquestes últimes solen ser de caràcter més greu, encara que en tots dos casos ens trobem amb una experiència perceptiva.

Si vols conèixer més sobre aquests, o altres fenòmens, pots posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. No ho dubtis i truca’ns, t’oferirem una atenció professional i individualitzada.