El perdó

Al llarg de la nostra vida, i fins i tot si pensem en l’última setmana, és més que probable que ens haguem sentit dolguts o ferits per algú, o que ho haguem provocat nosaltres en alguna persona. Així i tot, pot ser que no hàgim rebut la reacció o comprensió que esperàvem, i, de la mateixa manera, pot haver-nos estat difícil disculpar-nos. Al costat d’això, i sent un dels processos més complicats, ens ha pogut ser especialment complicat disculpar-nos a nosaltres mateixos. Això, com veurem, té una clara repercussió en el nostre estat d’ànim, i en la nostra forma d’interaccionar amb els altres, pel que és important conscienciar-nos de la importància de comprendre-ho, tenir-ho present, i prioritzar-ho.

De vegades, per paradoxal que sembli, semblem incapaços d’exterioritzar certes paraules; com si un bloqueig ens ho impedís. Alguns exemples són gràcies, ho sento i fins i tot, t’estimo. Totes elles, cert és, contenen de per si una càrrega emocional important, sense importar el context en què les situem. Entre elles hi ha el disculpar-nos. Per què ens costa tant demanar perdó? Poden existir diferents motius pels quals això ens suposa un problema, i aquesta variabilitat depèn, en gran part, del viscut per la mateixa persona i dels seus trets de personalitat. Així i tot, ens trobem moltes vegades amb elements comuns: El primer és l’orgull, entès aquest com l’excés d’estima cap a un mateix i cap als mèrits personals. Aquest, pot fomentar que ens costi el que s’entén com a “baixar del burro”, obligant a l’altre a admetre la seva culpabilitat, i reduint la nostra capacitat d’autocrítica. Relacionat amb aquest, en moltes ocasions ens costa acceptar el “no tenir la raó”; defensem els nostres arguments sense contemplar del punt de vista de l’altre. Com a tercer punt, pot existir cert rancor cap a l’altre, o cap a situacions similars. Això provoca que difícilment aconseguim empatitzar i molt menys disculpar. I finalment, molt vinculat a aquest, és probable que trobem a faltar que els altres ens ho diguin o sol·licitin a nosaltres, tenint la sensació que sempre ens estem rebaixant.

D’altra banda, què impedeix que ens perdonem? Aquest és un procés encara més complex que l’anterior, ja que es tracta d’una cosa totalment intern, i més subjectiu. En aquest sentit, de vegades no acceptem els nostres pensaments, emocions i conductes, i ens dediquem a autocastigarnos per haver fet o deixat de fer certes coses, recreant-nos en el dolor. A més d’això, de per si, a la majoria de nosaltres a vegades ens costa fins i tot comprendre’ns. Així, podem tenir dificultats tant per detectar, com per expressar el que sentim, i això pot ser una cosa que arrosseguem des de fa massa temps. Tot això impedeix que avancem, que deixem enrere tant esdeveniments com emocions concretes, i per tant, créixer. Al trobar-nos amb situacions semblants a les viscudes, i en les que no ens hem aconseguit perdonar, podem afrontar-les fins i tot pitjor del que ho vam fer, repetint el cicle. Per tot el comentat, és important prendre consciència de lo rellevant que resulta per a les nostres vides, perdonar i perdonar-nos. El poder inherent a aquest procés és espectacular si realment ho portem a terme.

D’aquesta manera, si ho integrem en el nostre dia a dia, podrem observar un canvi tant en els altres en relació a nosaltres, com en el nostre ésser. En el primer dels casos, fomentem l’acostament, la confiança i la sinceritat amb els altres. I pel que fa a la segona, millorem el nostre autoconeixement, i trenquem amb tabús i barreres personals que ens impedeixen processar i acceptar experiències i emocions concretes.

Hi paraules de per si poderoses, algunes d’elles citades a l’inici d’aquest article. Si ho pensem, algunes semblen oblidades, i altres simplement les obviem. Considerem que és útil conèixer què ens impedeix exposar-les, i quins efectes poden tenir. Si vols ampliar la informació al respecte, o et sorgeix qualsevol altra pregunta, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. T’ajudarem a resoldre tots els teus dubtes