Els problemes d’ansietat, i especialment les pors, són fenòmens extraordinàriament comuns en la nostra societat. Des que naixem, aquests semblen adequar-se al nostre nivell evolutiu, i a mesura que ens anem fent grans, apareixen pors més abstractes i subjectives. Així, és comú que en la nostra infància haguem temut a monstres, fantasmes, el “coco”, certs animals … I poc a poc, hàgim canalitzat tot això cap a fenòmens més socials, i cap a situacions semblants a les que vivim en el nostre dia a dia, però que en ocasions no aconseguim acabar de definir.

Un d’ells és la Agorafòbia, un trastorn en el qual la persona experimenta por i ansietat en situacions on escapar pot resultar difícil, o on, en cas que aparegui una crisi o símptomes accentuats d’angoixa, pot no disposar-se de l’ajuda necessària. Tradicionalment s’havia entès com la por als llocs oberts, o públics, però aquesta concepció, si bé és parcialment correcta, no abarca la totalitat de la problemàtica. En aquest sentit, les situacions típiques més temudes són: fer servir el transport públic (p.ex., trens, autobusos, vaixells, avions …), estar en espais oberts (p.ex., ponts, mercats, zones d’estacionament …) , en espais tancats (p.ex., botigues, teatres, cinemes …), fer cua o estar en una multitud, i estar fora de casa sol. Així doncs, com veiem, les zones obertes són una però no l’única situació temuda. Una altra de les característiques importants, i que també comparteixen les altres “fòbies”, és que la persona habitualment evita anar a aquests llocs, o bé ho resisteix acompanyat o amb gran malestar. S’associa més al gènere femení que al masculí, i acostuma a aparèixer entre els 20 i els 30 anys, tot i que també s’ha documentat que és típica la seva aparició en edats més tardanes, i especialment després de certs esdeveniments traumàtics com caigudes.

El problema pot resultar altament incapacitant per a la persona que el pateix, podent arribar fins i tot a evitar sortir al carrer. En aquests casos, s’observa una clara generalització de les pors a gairebé qualsevol situació. A més, tot i que no sempre, és comú que apareguin crisis de pànic, enteses aquestes com l’experimentació d’un gran nombre de símptomes d’ansietat (dificultat per respirar, sudoració, tremolors, taquicàrdia …) en pocs minuts, juntamente amb la por a que tingui conseqüències greus. Aquests, són tots símptomes d’ansietat, però com en gairebé tots els trastorns mentals, l’agorafòbia no sol aparèixer en solitari. Sent en ocasions causa, i en moltes altres conseqüència, la depressió és una de les patologies psiquiàtriques més comuns. No resulta difícil d’entendre que com més impedida i limitada estigui una persona, més senzill és que apareguin símptomes depressius. Els sentiments d’inutilitat, fracàs i culpa acostumen a aflorar de forma relativament ràpida, però no solament en els trastorns d’ansietat, sinó en tots aquells problemes que impedeixen afrontar el nostre a dia a dia amb normalitat.

Pel que fa a les estratègies d’intervenció, la Teràpia Cognitiu-Conductual s’ha mostrat com el tractament més efectiu i eficaç per a aquest problema. Aquesta, es basa en un abordatge integral en el qual s’inclou una primera part de psicoeducació (anàlisi i comprensió de les característiques del trastorn), seguida per exercicis de reestructuració cognitiva per treballar les interpretacions negatives sobre les situacions i les conseqüències dels símptomes experimentats, i exposició en viu. Aquesta última, l’afrontament de les situacions temudes, és el component més important, ja que permet comprovar que les expectatives de perillositat no arriben a complir-se. A més, de vegades pot resultar beneficiós l’abordatge psiquiàtric a través de medicació, permetent reduir l’activació i augmentar l’autoconfiança.

Els problemes d’ansietat i el seu tractament són àrees àmpliament explorades i investigades des de la psicologia. Si vols ampliar la informació, o creus que pots beneficiar-te de la nostra ajuda, posa’t en contacte amb nosaltres. El nostre equip, situat a Mataró, estarà encantat d’ajudar-te.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *