Entre els diferents problemes psicològics que fins al moment s’han detectat i descrit, hi ha alguns que poden ser menys apreciables a simple vista, i els quals poden romandre latents durant amplis períodes de temps. Entre ells apareixen els trastorns de la personalitat, una alteració que es caracteritza per un patró permanent d’experiència interna i de comportament que s’aparta acusadament de les expectatives de la cultura del subjecte. A més, aquest és inflexible, estable, s’estén a una àmplia gamma de situacions personals i socials, i provoca malestar i deteriorament de l’activitat. Un altre aspecte a tenir present és que s’acostuma a iniciar en l’adolescència o edat adulta primerenca.

Un dels més característics i invalidants dins d’aquesta àmplia categoria, és el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP). La seva característica principal rau en una pauta general d’inestabilitat en les relacions personals, imatge personal i afectivitat, al costat d’una impulsivitat marcada. Això pot expressar-se de diferents maneres; mitjançant esforços intensos per evitar un possible abandonament, inestabilitat significativa en les relacions interpersonals, sensació de buit accentuat, conductes perjudicials i autolesives (p.ex., despesa excessiva, sexe, consum de drogues, conducció temerària …), conductes o amenaces de suïcidi , sentiments de còlera inapropiada, i fins i tot símptomes dissociatius greus. En aquest sentit, com veiem, es tracta d’una problemàtica molt complexa, que abasta un espectre ampli de símptomes que reflecteixen la seva gravetat. Tot això, posseeix una clara repercussió personal, principalment emocional, però no podem deixar de banda les conseqüències que d’això es deriven per a la família.

En la línia de l’últim exposat, Marsha Linehan (1943), psicòloga i professora nord-americana, va realitzar una sèrie d’aportacions sobre el TLP que han resultat especialment útils per a la seva comprensió i tractament. Segons ella, la problemàtica té el seu origen en una disfunció de sistema de regulació emocional fruit d’una interacció entre una vulnerabilitat biològica (ser sensible a estímuls emocionals, tendència a experimentar emocions intenses …) i un ambient invalidant on apareixerien patrons de criança en els quals no es validarien les expressions emocionals de l’infant vulnerable. A partir d’aquesta explicació, la pròpia autora crea la Teràpia Dialèctica Conductual (TDC), en la qual procura treballar el sistema cognitiu i emocional de la persona per fomentar una major estabilitat tant personal com vital.

Existeixen altres alteracions i trastorns de la personalitat que poden generar limitacions significatives en el funcionament de la persona. La majoria es treballen des de la Teràpia Cognitiu-Conductual, però hi ha altres propostes que estan resultant molt vàlides per potenciar la millora d’aquestes i altres problemàtiques. Si ho desitja, t’animem a que et posis en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Estarem encantats d’atendre’t.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *