En què es diferencien l’Autisme i la Síndrome d’Asperger?

Avui en dia, és molt probable que haguem sentit a parlar d’aquests dos conceptes, i que en moltes ocasions hagin aparegut simultàniament o com un mateix terme. Certament, i des de la seva definició inicial, encara ara hi ha dubtes sobre si han de ser concebuts com a entitats totalment diferents o com a parts d’un mateix continu. Per això, és important tenir en compte els orígens d’ambdós termes i algunes de les seves principals característiques les quals poden ajudar a aclarir els seus límits i a afavorir un estudi més eficient sobre aquest tema.

Leo Kanner (1943), va definir l’Autisme com l’alteració que pateixen algunes persones, les quals mostren una manca de contacte, abstracció i solitud emocional, posant doncs especial èmfasi en l’escàs contacte afectiu. Per la seva banda, Hans Asperger (1944), va descriure el Síndrome d’Asperger (d’aquí el seu nom) com el conjunt de patrons de comportament presents en algunes persones les quals malgrat tenir una intel·ligència i desenvolupament del llenguatge normals, presentaven problemes a nivell social (sobretot comunicatius) i de coordinació. Com podem observar, les definicions inicials difereixen relativament poc entre elles, la qual cosa queda també reflectit en la classificació que es realitza de tots dos en la literatura posterior. Així, i seguint les línies del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM), actualment es conceben com a entitats d’un mateix constructe, és a dir, com alteracions específiques del desenvolupament neurològic, i les quals formen part de l’espectre de l’Autisme. Tot i això, es reconeix que hi ha certes diferències entre ells:

Detecció i Diagnòstic: Habitualment en l’autisme, els pares poden començar a sospitar del problema cap als 18 mesos d’edat, ja que cap als 3 anys les alteracions acostumen a ser ja molt evidents, principalment relacionades amb el contacte interpersonal. En els nens amb Síndrome d’Asperger sol ser més complicat, i acostuma a ser diagnosticat i detectat a edats posteriors, sobretot al voltant dels 7 o 8 anys. De vegades, si el deteriorament és lleu, pot detectar-se a partir de l’adolescència o fins i tot en l’edat adulta.

Dèficits cognitius: És comú que els nens i nenes amb autisme presentin un quocient intel·lectual (CI) baix. Així, es calcula que aproximadament el 60% d’ells presenten un CI per sota de 50. En canvi, en el Síndrome d’Asperger no solen aparèixer deterioraments significatius a nivell cognitiu, i fins i tot alguns poden mostrar una intel·ligència per sobre del normal, on serà important diferenciar-los d’aquells amb Altes Capacitats.

Desenvolupament físic i motor: En aquest apartat tant els nens amb Síndrome d’Asperger com aquells amb Autisme mostren alteracions específiques. Els primers acostumen a reflectir un retard motor en el qual s’observen uns moviments maldestres i limitats. En el cas de l’autisme, encara que aquestes alteracions no són freqüents, s’observen conductes repetitives, estereotipades i en alguns casos autolesives, les quals són les més greus. En aquests casos és important realitzar una avaluació i tractament especialment precoç.

Contacte i interacció social: Les dues alteracions manifesten problemes en aquesta àrea. En l’autisme s’observa una absència o disminució significativa del contacte amb els altres, i una clara manca de vincle amb els pares. Aquests a més, mostren un patró de desvinculació cap als altres, on habitualment no mostren frustració ni preocupació davant d’aquest fet. En el cas del Síndrome d’Asperger, també acostumen a mostrar dificultats per establir relacions socials, reflectint dèficits principalment a l’hora de comprendre les emocions dels altres i en la interacció comunicativa no verbal. A més, però, a diferència d’aquells diagnosticats d’autisme, solen reflectir frustració i preocupació en relació a les dificultats interpersonals que pateixen. Com podem intuir, en aquest àmbit les diferències entre els dos espectres serien bàsicament de grau, on en l’autisme s’observa un nivell de deteriorament més elevat.

A part d’aquests components, val la pena remarcar que en tots dos trastorns s’observa un patró obsessiu del comportament, amb interessos restringits i rígids. En aquest sentit, especialment en l’autisme podem apreciar una gran necessitat per preservar la invariabilitat del medi, és a dir, que mostren una gran sensibilitat al canvi, resistint-se a les modificacions ambientals i de les seves pautes habituals, i responent a aquests canvis amb episodis d’ira i fins i tot autolesionant-se.

En resum, els dos conceptes formen part actualment del mateix constructe, els Trastorns de l’Espectre de l’Autisme. Les diferències, com s’ha pogut observar, recauen principalment en el nivell de gravetat mostrat per cadascun d’ells. Es considera doncs, que el llenguatge i el desenvolupament cognitiu són normals en els nois i noies amb Síndrome d’Asperger, i que aquests no mostren els mateixos problemes de comunicació que semblen associats a l’autisme. Tot i que s’estan fent esforços i s’han aportat troballes molt interessants al respecte, actualment encara ens trobem immersos en la lluita per aclarir els límits entre ambdues categories, procurant dilucidar aquells aspectes més característics de cadascun per així acabar de determinar si s’han de descriure com a conceptes diferents, o si pel contrari cal parlar del mateix constructe amb certes diferències qualitatives i quantitatives.

Aquest és un problema molt prevalent a la nostra societat, en el qual hem de treballar contínuament per millorar tant les estratègies d’avaluació com els tractaments utilitzats, de tal manera que les persones que el pateixen es vegin cada vegada més beneficiades. Si vols conèixer més sobre aquest o altres temes que consideris importants, pots posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró. Truca’ns sense compromís, t’ajudarem.