Els errors cognitius més freqüents

Molt habitualment vivim situacions en les quals, gairebé automàticament, el nostre cervell utilitza algunes dreceres per a no haver de processar completament tota la informació i així evitar-se el cost temporal i energètic que implica. És a dir, hi ha vegades en què obtenim una informació i, sense que estigui completa, extraiem una sèrie de conclusions que acceptem com a certes i, a partir d’aquí, actuem. És en aquests casos en els quals parlem dels anomenats errors cognitius. Encara que en moltes ocasions això suposa un avantatge, en moltes altres implica generar expectatives desajustades respecte a una situació, altres persones o un mateix; implica dur a terme conductes que generen un malestar major; implica disminuir la nostra autoestima i infravalorar-nos; implica evitar situacions que, en cas d’haver afrontat, podrien haver impulsat el nostre autoconcepte, entre altres. És important destacar que són molt freqüents en els trastorns d’ansietat. 

 

Malgrat que existeixen múltiples errors cognitius, els més comuns són els següents:

 

• Inferència arbitrària. Els més freqüents dins d’aquesta categoria els veiem quan donem per descomptat què pensa una altra persona (lectura de ment; “he comès un error, segur que pensa que no serveixo per a això”) i quan donem per certes algunes anticipacions sense tenir proves que serà així (error de l’endeví; “segur que si li dic s’enfadarà amb mi”).

 

• Sobregeneralització. Després d’una situació que ens ha generat malestar, és habitual que extraguem la conclusió que tornarà a ocórrer-nos en un altre context similar. Aquesta reacció és l’esperable, atès que volem protegir-nos i no tornar a passar-ho malament, encara que no tenim proves que això vagi a repetir-se (“he viscut aquesta situació amb ansietat, segur que la pròxima vegada tornaré a passar-ho malament”).

 

• Exageració i minimització. En algunes ocasions, augmentem o engrandim la importància que té una situació, conducta o repercussió (catastrofisme; “he tingut un malentès amb la meva parella, la qual cosa vol dir que mai aconseguirem entendre’ns i ha d’acabar-se la relació”) i, en unes altres, tendim a subestimar la importància d’algunes conductes (“el meu fill està aprenent a no cridar, però no és suficient perquè continua sense endreçar la casa”), habitualment d’aspectes positius (desqualificació del positiu; “segur que m’ha fet aquest compliment perquè li faig pena”).

 

• Abstracció selectiva o filtre mental. En qualsevol situació intervenen infinitat de factors, per la qual cosa és esperable que no els identifiquem tots ni els donem el mateix espai, però a vegades tendim a fixar-nos en un únic detall o aspecte, ignorant la resta (“he passat el dia envoltada de persones que m’estimo, però m’ha arribat un missatge del treball i m’ha amargat el dia sencer”).

 

• Raonament dicotòmic. Quan ignorem els matisos de les situacions, ens decantem pels extrems i passem a veure les coses en blanc o negre, bo o dolent (“si no ho faig perfecte, no és vàlid, així que no ho faig”).

 

• Raonament emocional. Les emocions poden arribar a ser molt potents, gairebé tangibles, per la qual cosa moltes vegades les considerem com una prova que alguna cosa és certa, encara que no puguem confirmar-ho (“em sento culpable, llavors segur que he fet alguna cosa mal”).

 

• Imperatius categòrics. Són coneguts també com a debos i es tracta de normes que ens imposem a nosaltres mateixos, a les altres persones o al món o societat en general, que habitualment no s’arriben a complir perquè són poc realistes i ens generen frustració, decepció, vergonya, ira, entre altres emocions (“la meva parella/amistats/família hauria d’entendre’m; haig de ser productiva constantment; la vida hauria de ser més fàcil”).

 

Totes les persones cometem múltiples errors cognitius cada dia i la línia que separa els uns dels altres és molt fina, per la qual  cosa solen donar-se simultàniament. Cal tenir en compte que, al no posar en dubte aquestes conclusions que extraiem, actuem d’acord amb elles. Això vol dir que és probable que perdem oportunitats de posar en dubte les conclusions i de demostrar-nos que sí que hi ha alternatives. També és probable que perdem viure unes certes experiències i conèixer a altres persones que poden aportar-nos moltes altres vivències; que les nostres relacions interpersonals es vegin afectades amb tot el que això implica i és probable que ens trobem en situacions que perpetuïn les dificultats prèvies que cada persona porta. Per tot això, és important aprendre a identificar els errors cognitius i valorar fins a quin punt les conclusions que extraiem tenen pes o no i actuar en conseqüència.

 

En el nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i en línia. Si tens algun dubte sobre aquest tema, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.