Esquizofrènia: símptomes positius i símptomes negatius

L’esquizofrènia és un trastorn mental greu, complex i crònic, que afecta aproximadament a l’1% de la població, i el qual genera, entre altres símptomes, una interpretació alterada de la realitat. Al costat d’això, es considera greu al repercutir de manera clara i significativa en el funcionament de la persona. En quan a la seva etiologia, es considera multifactorial, entrant en joc causes tant orgàniques o genètiques, com ambientals o contextuals. Com a categoria diagnòstica, és de les que ha generat més interès en la comunitat científica.

Per al seu diagnòstic, es requereix la presència de deliris, al·lucinacions, discurs i comportament desorganitzats, i símptomes negatius, durant un període mínim d’un mes (fase activa de la malaltia). A més, hi ha d’haver signes continus del trastorn durant un període de sis mesos, que poden incloure símptomes denominats premòrbids o prodròmics on les característiques de la problemàtica es poden manifestar únicament per símptomes negatius o pels altres símptomes comentats però de forma atenuada. Però llavors, ¿en què consisteixen els símptomes positius i negatius de l’esquizofrènia?

• Símptomes positius: Són aquells que es consideren una exacerbació de les funcions normals i habituals de la persona. En aquest sentit es consideraria que alguna cosa que no hi era present, s’afegeix com a característica. Aquí s’inclourien les al·lucinacions, els deliris o el comportament desorganitzat. Tot i que poden sorprendre, de vegades poden atenuar-se fins al punt de no ser notoris, especialment amb el tractament psicofarmacològic (antipsicòtics).

• Símptomes negatius: Són el conjunt de signes i símptomes que provoquen una disminució de les capacitats habituals, i les quals ja existien en el repertori de la persona. Hi ha consens a considerar el embotiment afectiu i la alògia com aquells més característics, tot i que s’inclouen també l’abúlia, l’expressió emocional disminuïda, la desvinculació social, o fins i tot en alguns manuals, el deteriorament cognitiu.

Així doncs, podem diferenciar símptomes per excés (positius), i símptomes per defecte (negatius). Hem de tenir clar, que no pel fet d’experimentar una al·lucinació, o de posseir una creença ferma sobre alguna cosa, es tingui un trastorn psicòtic o esquizofrènia. Aquesta categoria es reserva per a aquells casos en què es compleix amb un conjunt de característiques, i les quals a més provoquen una alteració en el funcionament i/o malestar significatiu en la persona o en els altres.

El tractament ha d’incloure un acompanyament farmacològic juntament amb una intervenció psicosocial, la qual inclogui el propi pacient, i als seus familiars. La comprensió de la malaltia, i el dotar d’estratègies per al control de símptomes es consideren elements claus. La Teràpia Cognitiu-Conductual ha obtingut resultats molt prometedors per a aquesta patologia, tot i que també les intervencions que es focalitzen en la rehabilitació cognitiva, on la neuropsicologia jugaria un paper essencial. Per obtenir més informació, consulta o truca al nostre centre, situat a Mataró. T’oferirem tota l’ajuda que necessitis.