Des del naixement, i fins i tot abans d’aquest, desenvolupem vincles. Les relacions, inicialment amb les figures paternes, i posteriorment amb amics, companys, parella… entre d’altres, constitueixen un dels pilars fonamentals de les nostres vides. Tant és així, que gran part de la nostra autoestima s’explica per la visió que tenim de nosaltres mateixos, i per la que creiem que tenen els altres de nosaltres. En aquest sentit, també en bona part, el malestar que podem patir es pot explicar moltes vegades per conflictes amb els altres. Per això, s’han desenvolupat propostes com l’aquí presentada, la Teràpia Interpersonal de Klerman.

 

Així doncs, es tracta d’un tipus d’intervenció, que, com el seu propi nom indica, se centra en analitzar i treballar les relacions entre la problemàtica del pacient i el context psicosocial i interpersonal en què viu, és a dir, com es relaciona amb els altres. Per a això, aquesta orientació dóna molta rellevància a les experiències actuals de la persona, als principals vincles d’aquesta, i al seu repertori d’habilitats socials per adaptar-se a un món en constant interacció. En aquest sentit, tot i que no eludeix l’anàlisi del ‘passat, dóna molt d’èmfasi al present, i considera l’ambient social com a potenciador tant de símptomes, com de canvi i millora. A més, es considera una teràpia breu, i en la qual el pacient juga un paper actiu. Les principals àrees que aborda són les següents:

 

  • Dol: en el cas d’haver perdut a algun ésser estimat, es treballa la pèrdua.
  • Les disputes interpersonals: es refereix als conflictes passats i als que puguin sorgir amb els altres al llarg de la intervenció.
  • La transició de rol: es treballen les dificultats per passar d’un rol “biogràfic” a un altre (p.ex., d’estudiant a professional, de fill a pare, jubilar-se…). Es considera que el seu afrontament adequat ajuda a estabilitzar i augmentar l’autoestima.
  • Els dèficits interpersonals: aquí s’analitzen i treballen els recursos i habilitats verbals i no verbals de la persona, i la seva capacitat per crear, mantenir i resoldre tant vincles com conflictes amb els altres.

 

Tot i que inicialment va ser creada com a teràpia de manteniment per a la depressió, actualment s’utilitza per a diferents problemàtiques, com la Bulímia Nerviosa, el Trastorn Bipolar, o el Trastorn Adaptatiu, entre d’altres. A més, es pot aplicar tant a adults com a adolescents.

 

Per obtenir més informació sobre aquesta intervenció o qualsevol tema que t’interessi, estem a la teva disposició. En el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, comptem amb professionals experimentats que et proporcionaran tota l’ajuda que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *