El Mindfulness ha anat guanyant terreny i importància en el món de la psicologia i en la salut mental en general. En si, ha estat traduït de diferents maneres, les quals busquen trobar, en una paraula, abastar la seva totalitat: plena consciència, presència plena o oberta… sent “Atenció plena” la més acceptada i generalitzada. Es defineix com aquella experiència que ens permet anclar-nos i connectar amb el present, processant i reconeixent el que està succeint mentre està succeint, i acceptant activament el flux de l’experiència en la seva essència, tal qual està transcorrent, sense jutjar-la. Així, es pot considerar com un fi en si mateix, un estil de vida que implica practicar, en les nostres activitats diàries i rutinàries, l’ésser conscients del que estem fent en la seva totalitat.

 

D’aquesta manera, són diferents les propostes que es basen o que fan servir el mindfullness per treballar diferents problemàtiques (ansietat, depressió, estrès …), les quals ens proposen estratègies per alimentar-l’ho i desenvolupar-l’ho. No obstant això, per aprendre hem de detectar i reduir allò que no ens permet accedir-hi. Mantenir l’atenció totalment en el present, en el que està passant, acceptant-ho sense pretendre canviar-ho pot resultar complicat. Arribar a la consciència plena exigeix ​​esforç, canviar hàbits de “desatendre” i “distreure’ns”, els quals hem anat desenvolupant al llarg de les nostres vides. A més d’això, és difícil sentir i aturar-se al moment actual, l’ara en tota la seva plenitud, i especialment quan volem obrir-nos per acollir alguna cosa dolorós o indesitjable, utilitzant el que alguns autors denominen com Mindlessness. Aquest mecanisme es refereix a l’estat en el qual no prestem atenció al nostre dia a dia, a les activitats que realitzem, no percebem les sensacions que ens ocorren i estem més connectats amb preocupacions sobre el futur o el passat, que amb el present. Aquesta actitud “distreta” podríem dir que és la que acostumem a adoptar la majoria de les persones, ja sigui per restar-li importància al present, per estar massa ocupats, per tenir preocupacions de certa importància… etc.

 

Així, alguns exemples de Mindlessness són:

 

  • Estar més preocupats o preocupades pel futur o pel passat.
  • Passar ràpidament d’una activitat a una altra sense ser-ne conscients, sense prestar atenció.
  • Trencar o vessar alguna cosa per falta de cura, per no estar atenent o per estar pensant en una altra cosa.
  • Oblidar on hem deixat alguna cosa que acabàvem de tenir a la mà, o oblidar el nom d’una persona gairebé en el mateix moment en què el sentim.
  • No ser conscients de sensacions subtils de tensió física o incomoditat ..
  • Actuar de manera autònoma, oblidant el que hem estat fent en els últims minuts.

 

Com podem veure, totes les situacions anteriors es relacionen amb una falta d’atenció a l’ara, o per un excés d’atenció o concentració en aspectes diferents al que estem fent o sentint. La pràctica de mindfullness com contrari al mindlessness pot permetre’ns escoltar-nos i entendre’ns millor, connectar amb tot allò que fem i que ens envolta, i millorar el nostre benestar i qualitat de vida.

 

Els professionals del nostre centre de psicologia, a Mataró, estan formats en aquesta i altres tècniques terapèutiques que et poden ajudar a augmentar la teva salut tant física com emocional. Posa’t en contacte amb nosaltres i et proporcionarem tota la informació que necessitis.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *