Fòbia Social i Trastorn de Personalitat per Evitació

La presència conjunta de dos o més problemàtiques o patologies, o la concurrència de símptomes de diferents entitats diagnòstiques resulta ser un fenomen molt característic tant en l’àmbit clínic com en la societat en general. De vegades, la línia que separa dues categories pot ser realment fina i difusa, la qual cosa dificulta definir característiques pures i establir un diagnòstic específic. Aquest és el cas de la Fòbia Social i el Trastorn de Personalitat per Evitació, els quals com veurem comparteixen diversos aspectes.

D’una banda, la Fòbia Social es defineix com la por o l’experimentació d’una intensa ansietat davant d’una o més situacions socials en què la persona es troba exposada al possible examen per part dels altres. L’individu té por a mostrar símptomes d’ansietat o actuar d’alguna manera que sigui valorada negativament (a través de la humiliació o rebuig). Aquest tipus de situacions, al generar un alt nivell de malestar, o bé s’eviten, o se suporten amb por o ansietat intensa. Al costat d’això, és important tenir present que el problema provoca una gran limitació tant a nivell personal, social, laboral, etc. Alguns exemples de situacions són les interaccions socials, com reunir-se amb persones poc conegudes o mantenir una conversa, ser observat realitzant alguna activitat, i actuar davant dels demés. Específicament en nens, val la pena esmentar que la por pot aparèixer davant la interacció amb iguals, i no només amb els adults, i que aquesta pot presentar-se de manera diversa; amb rebequeries, plors, encongir-se o quedar paralitzats.

Pel que fa al Trastorn de Personalitat per Evitació o Evasiu, es caracteritza per un patró d’inhibició social, junt amb la presència de sentiments d’incompetència i molta sensibilitat a l’avaluació negativa, que es manifesta a principis de l’etapa adulta i que es troba present en diferents contextos. En aquest cas, la persona que el pateix tendeix a evitar situacions en les que hagi d’establir contacte interpersonal freqüent per por a les crítiques, al rebuig o a la desaprovació. A més, sol mostrar-se poc disposada a entaular converses o crear vincles a no ser que estigui segura que serà acceptada, sol mostrar-se introvertida en les relacions estretes evitant així que la puguin ridiculitzar, i presenta una excessiva preocupació a ser criticada o rebutjada. A més d’aquests, són típiques les creences de considerar-se com a poc atractiu, inferior o socialment inepte, podent reflectir evidents problemes d’autoestima, i mostrant per això, una falta d’iniciativa a l’hora d’iniciar noves activitats, especialment quan aquestes són de caràcter social .

Així doncs, tal com podem apreciar, les dues problemàtiques comparteixen moltes similituds (por o rebuig davant de situacions socials, inhibició, pensaments distorsionats…), però és important tenir en compte que també reflecteixen certes diferències, sent algunes més subtils que altres. En aquest sentit, el Trastorn de Personalitat Evasiu té un caràcter aparentment més greu, en el qual el grau de generalització (present en moltes situacions) i els problemes associats (autoestima, cognicions errònies …) resulten ser més amplis. A més, es defineix com un patró, a diferència de l’especificitat de la Fòbia Social; això vol dir que apareix relativament aviat a nivell temporal, i de manera inespecífica. En el cas de la Fòbia en canvi, el problema pot situar-se en una o poques situacions d’interacció social, i encara que aquestes poden arribar a limitar significativament a la persona, és possible que es desenvolupi normalment en altres situacions, reflectint certes habilitats socials. Finalment, hem de tenir en compte que no és possible diagnosticar Trastorns de Personalitat fins als 18 anys, amb la qual cosa anteriorment a aquesta edat haurem d’acudir a problemes relacionats amb el vincle o amb l’ansietat.

La comorbiditat entre els diversos problemes psicològics és cada vegada més evident. Per això, resulta clau realitzar una avaluació adequada sobre la problemàtica o problemàtiques que presenti la persona i delimitar la presència de les entitats pertinents. Només així s’aconseguirà dissenyar i realitzar una intervenció adaptada plenament a la situació personal del pacient i assegurar en major mesura la seva millora.

En cas de voler rebre més informació o estar interessat en algun altre tema, en el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, rebràs tota la informació necessària i podràs resoldre els dubtes que tinguis. Truca’ns sense compromís, t’ajudarem.