Funcions cognitives alterades en l’Esquizofrènia
L’esquizofrènia, a més de ser el trastorn psicòtic més freqüent, constitueix avui dia un dels problemes psicològics més deshabilitants, afectant aproximadament a un 1% de la població mundial segons l’OMS. Aquesta patologia es caracteritza principalment per dificultar els processos mentals provocant al·lucinacions, deliris, pensaments desordenats i un llenguatge i una conducta inusuals (coneguts com “símptomes psicòtics”). A més d’això però, hi ha una sèrie d’alteracions a nivell cognitiu que repercuteixen significativament en la gravetat de la problemàtica.
En aquest sentit, des de la neuropsicologia s’han realitzat avenços notoris en relació amb aquesta temàtica, identificant algunes de les funcions cognitives que es mostren alterades en aquesta patologia. Aquestes alteracions sacostumen a poder observar al inici de la malaltia, i fins i tot en fases prèvies a aquesta, permetent actuar de forma ràpida i precoç per procurar millorar la seva evolució. Així doncs, els principals dèficits cognitius es troben a:
– Funcions executives: Aquestes, a grans trets, estan relacionades amb la planificació i l’establiment de metes, la iniciació d’activitats i d’operacions mentals, el monitoratge i autoregulació de tasques, i la selecció de comportaments. Així, algunes persones amb esquizofrènia tendeixen a mostrar un dèficit en l’organització, el monitoratge i el control de la conducta. Cal assenyalar, a més, que apareixen diferències en el tipus de dèficit en aquesta àrea a mesura que avança la patologia, aspecte que pot ser crucial per planificar el tipus d’intervenció.
– Atenció i velocitat de processament: L’atenció és un concepte ampli que abasta processos com la detecció d’estímuls, la capacitat per atendre selectivament a un d’ells, i el poder mantenir-la durant un període prolongat de temps. A més, aquest subprocés està directament vinculat amb la velocitat en què processem la informació de l’exterior. Així, s’ha comprovat que les alteracions en aquestes funcions cognitives estan presents abans, durant i després dels episodis psicòtics. Pel que fa a la velocitat de processament, alguns estudis han assenyalat que el dèficit en aquesta funció es veu significativament afectat per les dosis de medicament antipsicòtic.
– Memòria: Aquesta funció abasta molts subprocessos, existint a més diferents tipus. A grans trets però, aquest mecanisme s’encarrega de l’emmagatzematge, la recuperació i la codificació d’informació transmesa a través de diferents estímuls (visuals, verbals, auditius, etc.). En l’esquizofrènia, hi ha un dèficit específic en aquesta àrea, la qual cosa repercuteix de manera significativa en el rendiment en les diferents àrees vitals.
– Cognició social: Aquesta s’ha definit com l’habilitat d’entendre la conducta i les intencions dels altres en termes del seu estat mental. Es refereix doncs, a la capacitat de percebre i reaccionar davant les pròpies experiències emocionals i d’interpretar les actuacions emocionals dels altres. A més, inclou el reconeixement facial d’emocions, l’empatia i l’anomenada teoria de la ment, la qual pot definir-se com l’habilitat psíquica que permet representar mentalment els desitjos, creences, pensaments i intencions dels altres, per explicar i predir les seves conductes. Així, s’ha vist que aquesta patologia cursa amb un rendiment social significativament baix relacionat amb els conceptes exposats, mostrant-se a més, molt resistent al tractament.
Finalment, tot i la informació exposada, és important destacar que els dèficits cognitius de l’esquizofrènia no semblen ser producte dels símptomes de la malaltia. En aquest sentit, no s’han trobat correlacions entre la severitat de les al·lucinacions o deliris i la severitat dels dèficits cognitius. De fet, tal i com hem destacat anteriorment, aquests últims es detecten sovint abans que s’iniciï la psicosi o són severs ja durant el primer episodi de la malaltia. Així, per exemple, els trastorns de l’atenció i de la memòria de treball es poden observar abans de l’aparició de la psicosi i romanen estables després de que aquesta s’hagi resolt, la qual cosa permet veure la seva independència dels símptomes positius.
Al costat d’aquestes, hi ha moltes altres problemàtiques que cursen amb un deteriorament cognitiu significatiu. Per exemple, alguns trastorns d’ansietat com el Trastorn Obsessiu Compulsiu, o les addiccions tòxiques poden reflectir dèficits cognitius importants. L’aspecte clau aquí recau en comprendre la importància de detectar i tractar aquests dèficits cognitius, ja que aquests repercuteixen significativament i de manera directa en el funcionament de la vida diària de les persones.
Si vols rebre més informació al respecte, posa’t en contacte amb els nostres professionals a Mataró, t’ajudarem a resoldre els teus dubtes mitjançant una atenció integral i personalitzada.
