Por a la por: Què és i com superar-la

La por, definit en la seva essència, és una alteració emocional caracteritzada principalment per angoixa generada per la presència o anticipació d’un perill real o imaginari. Tot i resultar desagradable, al igual que totes les emocions que experimentem posseeix un caràcter adaptatiu bàsic, ja que funciona com a mètode de supervivència al posar-nos en alerta i preparar-nos per combatre una possible amenaça.

Són moltes les situacions que ens poden generar aquest tipus de resposta, i en la gran majoria la trobem acompanyada del que avui dia es coneix com ansietat. Aquesta es caracteritza per provocar agitació, inquietud, nerviosisme, preocupació i anar acompanyada d’una sèrie de símptomes físics que poden experimentar-se en major o menor grau: sudoració, tremolors, mareig, visió borrosa, dolor toràcic i/o estomacal, entre d’altres. Habitualment, en la major part de les problemàtiques on l’ansietat juga un paper important, a part dels símptomes exposats els quals poden confluir en un atac de pànic, podem distingir diferents components: evitació de les situacions temudes, conductes defensives (p.ex: prendre medicació, anar acompanyat), ansietat anticipatòria (preocupació o inquietud en anticipar possibles conseqüències), i interferència en la vida de la persona.

A més d’aquests, en alguns casos pot aparèixer un altre component, la por a la por. Quan a més d’existir por a les situacions específiques (ansietat fòbica), apareix la por a les reaccions somàtiques associades amb l’ansietat al costat de pensaments catastròfics, parlem de por a la por. Així, per exemple, en alguns trastorns d’ansietat com l’agorafòbia, el trastorn de pànic, o la fòbia social les persones tenen por de les situacions en què consideren que poden aparèixer certes sensacions físiques o en les que creuen que pot passar quelcom perjudicial o catastròfic. Dins d’aquest element, hi ha dos components importants:

–    La por a les reaccions somàtiques (símptomes físics) associades amb l’ansietat: Encara que generalment sorgeix en les situacions externes que es temen, pot aparèixer com a conseqüència de la calor, la fatiga, la falta de son, l’estrès o altres factors que produeixin activació. Les respostes fisiològiques que acostumen a témer són el dolor o malestar a l’estómac, la visió borrosa o distorsionada, la rigidesa i la tensió. A més d’això, cal tenir en compte que les sensacions poden variar en funció de la situació. Per exemple marejar en conduir o tenir la sensació d’ennuegament en un restaurant.

–    Pensaments sobre que experimentar certes sensacions físiques d’ansietat tindrà conseqüències catastròfiques o nocives de tipus físic (atac de cor, mort, desmai, ofec …), social (que els altres pensin que un estem bojos o que som incompetents, que es riguin de nosaltres, ser incapaç d’actuar de manera competent…), o mental (tornar-se boig, perdre el control, quedar-se paralitzat …).

D’altra banda, sota les anticipacions negatives temudes, de vegades hi ha subjacents altres pors. Per exemple, la por a desmaiar-se pot incloure donar-se un cop al cap, caure en coma i no recuperar-se o quedar exposat al possible dany dels altres.

Quan hi ha un malestar important, majoritàriament associat amb l’ansietat, les persones acostumen a creure fortament en les conseqüències temudes, sobreestimant la probabilitat d’ocurrència d’aquestes i adoptant un punt de vista catastrofista, magnificant els possibles resultats negatius. D’aquesta manera, algunes de les estratègies aconsellables per gestionar aquest malestar són:

–    Reconèixer i acceptar el malestar i l’ansietat: Hem d’aprendre a identificar les situacions que realment ens generen aquests símptomes, procurant adoptar una visió realista de la situació. A banda, sent conscients que hi ha un cert grau d’ansietat adaptatiu, pot ser útil aprendre a tolerar la seva presència en situacions que ho requereixin.

–    Detectar i reinterpretar els pensaments desadaptatius: Una component clau per potenciar la millora recau en l’anàlisi i invalidació dels pensaments que reforcen l’aparició d’ansietat. Habitualment emetem judicis del que ens passa, de manera que hem d’identificar aquests biaixos i canviar-los per arguments més objectius sobre el que experimentem en aquest moment.

–    Respiració i/o relaxació: Les tècniques de respiració i relaxació ajuden a reduir l’activació fisiològica, i per tant, les sensacions físiques associades a certes situacions. Establir una rutina on es treballin aquests components pot facilitar un millor estat físic i emocional.

Existeixen altres estratègies encarades a reduir i gestionar el malestar que genera l’ansietat i altres emocions, que experimentades intensament, limiten les nostres vides. Per altra banda, cal tenir en compte, que aquesta por pot aparèixer en tot tipus de població, podent ser necessari treballar des de la psicologia d’adults o infanto-juvenil. A més, si el malestar és molt accentuat pot requerir una intervenció paral·lela des de l’àmbit de la psiquiatria per tal de potenciar la reducció de la simptomatologia.

Si vols rebre més informació, el nostre equip de professionals situat a Mataró posseeix la formació i experiència necessàries per ajudar-te en aquesta, o qualsevol altra demanda que consideris important per a millorar el teu benestar.