¿Intolerància al benestar?
Passem gran part del nostre temps amb la ment ocupada, situada majoritàriament en aspectes relacionats amb el futur llunyà o immediat, o bé en escenaris del passat, incloent a vegades aquí judicis o valoracions de com hauríem d’haver actuat, i com no ho hem fet. Podríem dir que ens costa “estar en el present”, i quan ho estem, ràpidament busquem un motiu per allunyar-nos.
D’aquesta manera, ens acostumem a viure amb preocupacions. El ritme frenètic del nostre dia a dia, les responsabilitats, i la pressió social actuen com a factors clarament implicats. Això s’acaba transformant en rutina, i el que és pitjor, en normalitat. Al costat d’això, tampoc ajuda el fet d’haver viscut certes experiències negatives, la qual cosa pot fer que, davant de situacions similars, aparegui una anticipació pessimista constant. Tot això conflueix en una necessitat imperiosa d’estar pre-ocupats, preparant-nos per al que pugui venir, procurant tenir una falsa sensació de seguretat.
Llavors, existeix la intolerància al benestar? Arran de tot això, alguns autors han proposat aquest fenomen en contraposició al d’intolerància al malestar. Això s’explica perquè sembla comú la sensació de no poder connectar amb el gaudir, amb la desconnexió, i menys durant un llarg període de temps. En aquest sentit, tot i poder comptar amb moments en què sembla existir despreocupació, o en què ho podem passar aparentment bé, aviat experimentem aquesta sensació d’incapacitat per desvincular-nos de la preocupació i del malestar. De vegades, fins i tot podem interpretar que estar bé és indicatiu de que alguna cosa dolenta ha de venir. Aquest efecte és curiós però és comú en aquelles persones que han encadenat un seguit d’experiències negatives, la qual cosa fa que aparegui el mecanisme de l’anticipació.
Tot això contrasta amb la nostra intenció i necessitat real, la qual no és altra que estar bé, gaudir, i passar la major quantitat de temps possible, relaxats. Però són típiques les frases com “sóc incapaç d’estar tranquil/a”, “m’és impossible deixar la ment en blanc”, “surto d’una i ja estic immers/a en una altra”. Res més lluny de la realitat. Si bé és cert que el nostre dia a dia ens posa obstacles per aconseguir-ho, podem entrenar la nostra capacitat per connectar amb sensacions agradables; estratègies com donar-nos permís, equilibrar la balança de les nostres prioritats, buscar moments per a nosaltres mateixos i per als més propers, rebaixar l’autoexigència i el perfeccionisme, o aprendre estratègies de gestió emocional, resulten claus per potenciar aquesta important habilitat.
La psicologia infantil i d’adults busca potenciar i comprendre aspectes com els aquí esmentats, els quals si es veuen molt accentuats, poden reflectir estats depressius o ansiosos que poden arribar a limitar les nostres vides. No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres per rebre més informació. T’atendrem encantats.
