La dependència del Whatsapp
L’ús dels telèfons mòbils d’última generació ja està totalment normalitzat, i evidentment, al costat d’aquest fenomen, apareix l’ús de les diferents app que ens ofereix; una de les que més èxit ha tingut ha estat el WhatsApp. És cert que és una eina molt eficaç per contactar amb altres persones intuïtiva i econòmica, que ens facilita la interacció amb el nostre entorn. Però no cal oblidar que també cal saber fer un bon ús d’ella.
Per exemple: No deixar de mirar el mòbil per veure si han llegit el teu missatge, intentar controlar a les persones segons la ultima connexió o el seu estat, atabalar-se quan algú està en línia i no respon o triguen a fer-ho, confondre certs sons de l’ambient tenint la sensació de que es tracta d’una notificació de WhatsApp i fins i tot entrar en l’aplicació tot i que no tens missatges nous serien alguns dels símptomes de ser un addicte al WhatsApp.
Diem que són addictes les persones que alteren el transcurs normal de la seva vida a causa d’aquests hàbits continuats interferint en el treball, estudis, i en el temps d’oci. Fer ús d’aquesta aplicació per controlar, o no ser capaces de xerrar amb altres persones sense deixar de consultar el mòbil de forma constant i responent als missatges de forma immediata, independentment de qual sigui l’escenari. Situacions com aquestes, posen de manifest el desinterès per la vida real, la pèrdua de control, una greu interferència en la vida quotidiana i una dependència constant del feedback que es rep a través d’aquesta app.
D’altra banda, és important saber si la persona que sofreix aquesta addicció té altres problemes psicològics com a inestabilitat emocional, inseguretat, incapacitat de comunicar-se personalment, una timidesa extrema o, fins i tot, ansietat o fòbia social. Això és important ja que trenca un mite, perquè, en contra del que a priori pot semblar, no només afecta a adolescents, també a persones madures amb algunes patologies psicològiques ja que el no veure la cara de l’altra persona fa que els usuaris del WhatsApp es llancin a la piscina i se submergeixin en converses més intenses i espontànies, difícils de matisar sense veure-li la cara a l’altra persona. Encara que a causa de la seva recent implantació en la societat encara no hi ha dades d’aquesta addicció associada a l’ús irracional del WhatsApp, entre el 80 i 90% de la població es connecta a Internet per motius d’oci i entre el 5 i el 9% realitza un ús inadequat d’aquesta eina.
Altres aspectes que també poden revertir de forma negativa en els usuaris d’aquesta aplicació.
Discutir o tractar temes delicats a través del WhatsApp: assumint que es tracta d’una comunicació asíncrona en la qual, malgrat l’ús d’emoticones, no podem observar el rostre de l’altra persona i, per tant, ens perdem gran part de la comunicació, la no verbal. A això cal sumar la possible existència de malentesos, confusions
que es generen a causa de l’asincronia i que, moltes vegades, acaben amb la ruptura de les parelles. També ocorre quan es tracta de llargues i precises explicacions que impliquin multitud de missatges, perquè allí és on ja es produeixen la confusió i el desconcert, que habitualment donen lloc a malentesos.
Mirar el mòbil contínuament, sense importar on o amb qui estiguis, és a dir estar hiperconectado/a, alegrar-se quan sents el so de la notificació, o sentir cert desanimo quan aixeques la tapa del teu mòbil i no hi ha lucecita ni mensajeson símptomes de dependència del whats app.
La falsa creença de el double check, consisteix a pensar que en el moment en què apareix el double check significa que la persona que aquesta a l’altre costat de la pantalla, ha llegit el missatge. No obstant això, això només significa que el receptor ho ha rebut però no, necessàriament, que ho hagi llegit. Això, novament, és origen de discussions i empipaments, la qual cosa no és més que un altre símptoma de dependència.
I finalment podríem parlar de la síndrome de la vibració fantasma que es produeix quan l’obsessió per rebre notificacions, porta a la persona a sentir vibracions que, en realitat, mai s’han produït. Segons un estudi publicat per la Societat Britànica de Psicologia, aquestes suposades vibracions són generadores d’un intens estrès, directament proporcional al nombre de vegades que mirem el mòbil per assegurar-nos i reassegurar-nos de l’arribada del missatge. Segons aquest estudi, l’estrès és altament perjudicial i, sobretot, hauria de ser eliminat en l’àmbit laboral.
No obstant això, José Antonio Molina, psicológo participant en l’estudi Control de movilemia afirma que
els smartphones estan molt implantats en el dia a dia. Aconseguir que algú ho apagui és (gairebé) missió impossible
Segons aquest estudi, el 55% dels espanyols menja amb el mòbil al costat, un terç l’hi porta al bany i només un 25% ho apaga quan manté relacions sexuals amb la seva parella.
