La Depressió en la vellesa: Característiques i factors de risc

Al llarg de la vida es succeeixen diferents etapes, canvis, transicions i situacions que defineixen el nostre desenvolupament i ens ajuden a comprendre tant el paper que exercim en el món com els nostres aspectes més personals. De vegades, però, aquesta evolució es pot veure minvada per diferents circumstàncies, sent els problemes psicològics alguns dels més importants. En relació a aquests, hem de tenir en compte que poden aparèixer en qualsevol moment, de manera que, i encara que existeix certa tendència a fer-ho, no hem d’infravalorar la seva prevalença i importància en l’última de les nostres etapes, la vellesa. A més, sembla que l’aparició d’aquests en la senectut és cada vegada més gran, sent un dels factors que ho explica l’augment en l’esperança de vida de la població.
 
Entre els trastorns psicològics associats a la tercera edat, sent el més prevalent, es troba la depressió. Aquesta, a nivell general, es defineix com el quadre psicopatològic caracteritzat per símptomes com profunda tristesa, apatia, sensació de desesperança, pèrdua d’interès, baixa autoestima, falta de concentració, i pèrdua d’energia. Tots ells, al costat d’alguns altres, configuren els aspectes afectius, cognitius i conductuals de l’espectre. Així, tot i que tendeixen a ser compartits per la majoria de persones, en cada cas predominen uns o altres, depenent principalment de variables personals. En el cas de la gent gran, hi ha una sèrie de peculiaritats que val la pena esmentar:
 
–     Pateixen episodis més llargs i en general aquests acostumen a ser més resistents al tractament tant psicològic com farmacològic.
–     Acostumen a verbalitzar menys els sentiments d’inutilitat o culpa.
–     Alexitimia: definida com la dificultat o incapacitat per detectar i expressar les pròpies emocions.
–     Apatia: constitueix el principal símptoma de la depressió en la vellesa.
–     Més prevalença de símptomes físics i sensacions corporals.
–     Pateixen un major risc de suïcidi, especialment els homes i quan aquests viuen sols.
–     Presenten major irritabilitat, juntament amb trastorns del son com insomni o hipersòmnia.
–     Menys variacions diürnes de l’humor.
 
D’altra banda, hi ha una sèrie d’aspectes que poden afavorir l’aparició del trastorn en aquest sector de la població. Entre ells es troben els següents:
 
–       Pertànyer al gènere femení.
–       La pèrdua de rols o els canvis de residència.
–       Patir un duel per la pèrdua d’algun familiar o ésser estimat.
–       Patir malalties cròniques, especialment si aquestes són incapacitants o doloroses.
–       Presència d’una discapacitat secundària a una pèrdua de visió o audició.
–       Haver patit el primer episodi depressiu en edat avançada.
–       L’aparició d’un deteriorament cognoscitiu de tipus amnèsic.
 
A més de l’esmentat, és interessant destacar que els dèficits cognitius (especialment en memòria i funcions executives) es relacionen amb la intensitat dels símptomes depressius i el nombre d’episodis, sent més accentuats en depressions amb ansietat associada. Per això, a l’hora d’avaluar el pacient, és important tenir en compte que els problemes cognitius poden estar vinculats a la depressió, de manera que el diagnòstic d’un trastorn cognitiu independent haurà d’assegurar i precisar el màxim possible.
 
Com veiem, els problemes poden tenir característiques específiques no només en funció de la persona, sinó fins i tot dins el període vital en què estiguem immersos. Conèixer-les i estudiar-les ens pot ajudar a elaborar intervencions concretes que potenciïn el màxim possible la recuperació i el benestar dels individus.
 
Si vols conèixer més sobre el que s’exposa, t’animem a que contactis amb el nostre centre de Psicologia, a Mataró. Allà trobaràs un ampli equip de professionals que et facilitaran tot el que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.