La importància dels límits
Quan interaccionem amb els altres, depenent de la relació, l’àmbit, l’edat o fins i tot el nostre estat d’ànim en aquell moment, el nostre comportament pot variar substancialment. Una de les eines o mecanismes més importants i alhora més difícils d’aplicar són els límits. Aquests principalment ens permeten preservar el nostre punt de vista, i sobretot la nostra estabilitat i autoestima, però moltes vegades ens pot resultar especialment difícil acotar-los, i molt més posar-los.
La por a la reacció de l’altre, la desconfiança envers el nostre propi criteri o punt de vista, o l’evitació de conflictes, són algunes de les causes principals associades a les dificultats a l’hora de fixar i posar límits. Així, la por a que l’altre s’enfadi, a ser rebutjats, o a no voler fer mal, són algunes de les sensacions que es poden veure més representades. Però si no poso límits, on quedo jo? Si rarament ho fem, adoptant una postura general i habitualment passiva, podem sentir-nos cada cop més petits al costat dels altres, danyant progressivament més la nostra autoestima. D’aquesta manera, ens centrem gairebé exclusivament en com l’altra persona ho viurà, i deixem de posar el focus en nosaltres, i al final, per no ferir a l’altre, ens ho estem autoinfligint. Ens hem de preguntar, per això, si realment estem validant allò que sentim.
En aquest sentit, en primer lloc és important autoobservar-nos, escoltar-nos, i validar i acceptar allò que pensem i allò que sentim. Ningú millor que nosaltres coneix aquests components. Seguidament, és important tenir en compte que si ho sentim, i és important per a nosaltres, aleshores és important. El nostre criteri és el que compta. I per últim, ens hem de donar i donar l’oportunitat a l’altre de conèixer el nostre estat i punt de vista, és a dir, comunicar-nos. I aquest darrer aspecte és la clau; posar límits no és ni vol dir fer mal a l’altre, sinó protegir-nos a nosaltres. Si transmetem amb respecte el missatge, no és la nostra responsabilitat com reaccioni l’altra persona, i a més, i gairebé més important, no és controlable.
Mereixem respectar-nos i que ens respectin, i la fixació i ús dels límits és precisament per això; per cuidar-nos, estimar-nos i respectar-nos.
Les dificultats en aquest àmbit es poden donar en múltiples situacions, i tant en persones amb patologies concretes (p.ex., depressió o trastorn de personalitat evitatiu), com sense. L’Entrenament en Habilitats Socials, i les intervencions centrades en la millora de l’autoconfiança i l’autoestima, es mostren com a alternatives particularment útils i atractives per treballar components com aquest. Al nostre equip, situat a Mataró, trobaràs professionals que t’ajudaran amb aquesta i qualsevol altra consulta o dificultat que tinguis. No ho dubtis i contacta amb nosaltres, t’ajudarem.
