La ira: repercussió i estratègies per controlar-la
Si féssim un repàs diari de les emocions que experimentem en el nostre dia a dia, seria més que probable que identifiquéssim una varietat i quantitat molt àmplia. Algunes de les que ens poden venir a la ment poden ser alegria, tristesa, ansietat, ràbia, vergonya, i un llarg etc. Cadascuna d’elles es troba associada a situacions específiques, les quals a més, acostumem a detectar a través d’una sèrie de sensacions corporals (tensió, sudoració, pesadesa, cansament …). Quan aquestes són molt freqüents, o sobretot, particularment intenses, poden suposar una limitació important en les nostres vides.
D’entre elles, l’enuig és una de les emocions més típiques i freqüents de l’ésser humà. De la mateixa manera que les altres esmentades, la seva expressió no només dependrà de la situació en la que senquadrin, sinó també de certes característiques personals. Quan aquesta és especialment intensa i exagerada, sent possible traduir-la en fúria i fins i tot violència, podem parlar d’ira. Així, aquest component resulta, d’una banda, de la conjunció d’una sèrie de sentiments negatius que generen principalment sensacions d’indignació i enuig cap a un mateix i/o cap als altres, i per una altra, de certs atributs personals com poden ser la sensibilitat i la impulsivitat. Ens trobem doncs, davant duna emoció particularment negativa que té repercussions tant a nivell individual o intrapersonal, com extern o interpersonal:
– Repercussions a nivell personal: Podem ressaltar aquí en primer lloc les seves conseqüències a nivell anímic, fent al·lusió sobretot als sentiments de culpa o inutilitat que poden aparèixer al realitzar aquests comportaments. Al costat d’aquests, el cansament, la irritabilitat i l’ansietat solen jugar un paper important en la ira. D’altra banda, el rendiment en les diferents àrees es pot veure clarament afectat, on la persona, a causa d’aquest problema, pot trobar-se greument limitada.
– Repercussions a nivell extern: La incomoditat i el malestar que generen en l’entorn poden ser molt significatius, fins al punt de crear una sensació generalitzada de por i inseguretat cap a la persona que presenta el problema. Els problemes familiars, de parella, laborals i socials poden ser conseqüència de la dificultat de l’individu per controlar aquest invalidant sentiment. Tanmateix, aquests poden contribuir a agreujar les dificultats personals.
La generalització i perpetuació d’aquesta problemàtica és un aspecte comú i particularment important a tenir en compte. El dèficit d’habilitats que presenta la persona, i la intimidació i problemes que genera en l’entorn, en moltes ocasions es retroalimenten de manera que no només afavoreixen que la situació persisteixi, sinó que s’ampliï. La persona pot haver trobat una manera “útil” d’apaivagar el seu malestar, i la manca de límits o d’estratègies de gestió per part dels altres pot facilitar que el problema es mantingui.
D’aquesta manera, i encara que com s’ha comentat hi ha certes característiques personals que poden predisposar a presentar aquest problema, podem identificar en certa manera, un mecanisme d’aprenentatge en el qual la persona no ha trobat una alternativa més adequada per exterioritzar les seves emocions negatives. Per això, és important dotar-lo d’estratègies concretes per a “desaprendre” aquesta conducta i adquirir noves habilitats:
– Autoobservació: La detecció de senyals i indicis interns i externs que ens ajudin a definir com ens estem sentint i, sobretot, el grau d’activació que posseïm en un moment donat, pot ser una estratègia útil i particularment eficaç per prevenir el descontrol de la ira.
– Anàlisi dels pensaments i recerca d’alternatives: Les persones que pateixen aquesta dificultat, acostumen a posseir un estil de pensament molt concret, amb creences absolutistes sobre el món i els altres que genera un cert sentiment d’hipersensibilitat. Cal detectar i treballar l’estil cognitiu de la persona per trobar arguments més realistes i adaptatius sobre els diferents esdeveniments.
– Estratègies de relaxació: Els exercicis de control de l’ansietat com la respiració, o les autoverbalitzacions poden millorar l’estat d’ànim, reduint l’activació fisiològica de la persona, i per tant prevenint l”explosió” del comportament.
– Entrenament en Habilitats Socials: Ensenyar directament a la persona alternatives conductuals adequades socialment és una part crucial. En moltes ocasions, com s’ha ressaltat, la persona no té estratègies i habilitats específiques per a manifestar adequadament les emocions negatives que experimenta.
Com s’haurà pogut entreveure, hi ha procediments molt diversos per treballar el control de la ira. Junt amb els esmentats, es poden utilitzar tècniques concretes que potenciïn la millora de la persona i ajudin a augmentar l’eficàcia dels principals procediments. És important ressaltar a més, que ens trobem davant d’un problema que representa un ampli espectre de la població, afectant tant a adults com a nens i adolescents, i pot estar associat a diferents trastorns psicològics, com ara els Trastorns del Control dels Impulsos, depressió, ansietat, i fins i tot formes específiques de Trastorns de Personalitat. Per això, els programes i intervencions des de la psicologia, psiquiatria, i àmbits educatius s’han d’adequar a les necessitats de cada individu.
Si vols rebre més informació, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situat a Mataró, t’ajudarà a resoldre tots els dubtes que tinguis.
