La negació com a mecanisme de defensa

Podem definir els mecanismes de defensa com processos interns o inconscients que s’encarreguen de minorar les conseqüències negatives generades per esdeveniments intensos, de tal manera que l’individu pugui continuar funcionant normalment. D’aquesta manera, procuren mantenir el balanç psicològic. També reben el nom d’estratègies d’afrontament, però tenint en compte que aquestes no es desenvolupen de manera conscient sinó de forma automàtica, i procuren sempre actuar com a mecanisme de protecció encarat a minimitzar l’impacte psicològic de certes situacions.

Hi ha diversos tipus de mecanismes de defensa, els quals poden manifestar-se en diferents situacions. Tradicionalment, alguns d’ells són: la repressió, mitjançant la qual bloquegem inconscientment desitjos, pensaments o experiències amenaçadors per impedir que arribin a la consciència; la racionalització, que consisteix a ocultar les veritables motivacions dels propis pensaments, accions o sentiments a través de l’elaboració d’explicacions tranquil·litzadores, però incorrectes; o la projecció, en la qual s’atribueixen de manera falsa els propis sentiments, impulsos o pensaments inacceptables a una altra persona (ex; tenir antipatia a algú, però pensar que és aquest qui vol fer-nos mal). Tots ells sorgeixen de manera automàtica, són inconscients i el seu objectiu és, davant els diferents conflictes psicològics, reduir l’ansietat i el malestar generat per agents estressants interns i/o externs.

De tots ells, un dels més rellevants i freqüents el constitueix la negació, que pot aparèixer implícitament en tots els altres. Aquest es defineix com el mecanisme mitjançant el qual la persona rebutja reconèixer algun aspecte dolorós de la realitat externa o de l’experiència subjectiva que és aparent per als altres. És a dir, consisteix en afrontar els conflictes negant la seva rellevància o fins i tot la seva existència, de manera que s’eviten o rebutgen aspectes de la realitat considerats desagradables. Una de les situacions més significatives per definir aquest concepte, és el dol després de la pèrdua d’un ésser estimat. Davant d’aquest esdeveniment, les persones passem per una sèrie de fases, en les quals està involucrada, i gairebé sempre en primer lloc, la negació. En aquest sentit, l’impacte emocional provocat per l’esdeveniment genera la no assimilació del que ha passat, evitant acceptar la realitat i bloquejant d’aquesta manera el dolor associat.

El motiu principal pel qual sorgeix aquesta estratègia és la dificultat per integrar l’element que causa el malestar, ja que porta en si la reconstrucció d’una part de nosaltres mateixos. Encara que és potser un dels exemples més representatius, el dol no és l’única situació en la qual podem apreciar aquest recurs. I encara que és possible detectar-ho en diferents problemes psicològics com ara ansietat o depressió, també apareix freqüentment en situacions quotidianes com per exemple en les relacions de parella, quan per exemple una de les parts es nega a reconèixer una infidelitat, o el voler projectar un model de relació ideal quan s’està patint una crisi important. També sol aparèixer en situacions laborals mitjançant la recerca d’invalidació d’arguments que confirmen que hem comès errors, que podem perdre la feina, etc. Si pensem en les diferents àrees vitals (familiar, social, personal …) trobarem múltiples exemples. Finalment, també podem trobar negació davant certs sentiments com ara l’enveja, l’enuig, la gelosia, la decepció, la rancúnia o la tristesa.

El més important aquí, és comprendre que encara que pot ser una fase totalment normal a més d’habitual en els esdeveniments negatius, hem de ser capaços de detectar-lo, acceptar-ho i integrar-ho per seguir avançant en el nostre dia a dia. En si, constitueix una manera d’intentar evitar l’afrontament dels diferents problemes, els quals la majoria en un futur haurem d’encarar i solucionar, no només per impedir fomentar el creixement del malestar emocional, sinó per permetre’ns fer el pas cap al benestar psicològic.

En cas de voler aprofundir sobre aquest tema, o considerar que necessites atenció per solucionar algun problema similar, el nostre equip de psicòlegs a Mataró procurarà resoldre els teus dubtes i/o ajudar-te mitjançant una atenció individualitzada i professional.