Ens trobem en una situació difícil, en un moment en què hem d’adaptar-nos a quelcom nou, un fet aparentment inusual però real. Són molts els canvis que hem de realitzar, sent el primer el de la nostra rutina diària. No només ens enfrontem a una malaltia, sinó als nostres temors, i són aquests els que majorment ens poden portar a desestabilitzar-nos emocionalment. Cadascun de nosaltres farem les nostres hipòtesis sobre el que creiem que podem fer, el que pot passar, quan acabarà, tot d’acord amb la informació que anem rebent. A tot això li podem anomenar jugar amb la incertesa, una dels nostres majors pors.
Les persones tenim una ment científica, necessitem resultats concrets i esperables, de tal manera que tinguem la sensació que controlem la nostra vida. Lamentablement en moltes ocasions això no és possible, i emergeixen sentiments com l’angoixa, l’ansietat o la desesperació, especialment quan el que succeeix ho percebem com a potencialment perillós. Junt amb ‘aquests, poden fins i tot sorgir problemes d’autoestima al no veure’ns capaços de fer-li front. En aquesta situació, podem ser els nostres pitjors enemics, i el que hem d’entendre és que, ja no és tant el fet en si el que ens produeix malestar, sinó les nostres prediccions i anticipacions constants, en forma d’escenaris clarament negatius i fins i tot catastròfics (p .ej., «vaig a morir»; «segur que em troben a la feina», «no acabarà mai» …). Per això, és important afrontar-lo de la millor forma possible, de tal manera que aconseguim estabilitzar i, dit de forma simple, mantenir la calma. Per a això podem utilitzar diferents estratègies:
- Ment objectiva: Resulta un dels mètodes més rellevants. Com s’ha vist, la nostra ment ens la jugarà creant escenaris molt negatius. El més important és tenir en compte que hi ha altres alternatives, segurament molt menys catastròfiques, i sobretot molt més vàlides que les que anticipem. Hem simplement de considerar-les, recordárnos-les, i confiar en que puguin donar-se d’aquesta manera. No es tracta de ser exageradament optimistes, sinó simplement d’empetitir la potència de les interpretacions negatives, i donar cabuda a pensaments i hipòtesis realistes, i tranquil·litzadores.
- Contrastar i acceptar la informació: Aquest està molt lligat amb l’anterior. La por pot fer que anem directament a confirmar la nostres pitjors pors amb informació errònia. Així, per aconseguir ser racionals, relativitzar, i disminuir la por, és important cenyir-nos a la informació que ens proporcionen, i únicament la que ens arribi de les autoritats sanitàries i governamentals. Una cosa així com, ni més ni menys.
- Exterioritzar i comunicar-nos: Hem de mantenir el contacte amb les persones de confiança, i exterioritzar el nostre malestar. Això, d’una banda ajuda a treure certes emocions negatives, i per l’altra, permet veure que no estem sols davant la situació. A més, fomenta la confiança interpersonal, facilitant que els altres es permetin obrir-se també amb més facilitat.
- Mantenir una rutina i hàbits: És important intentar veure que no tot ha de girar entorn al problema, i procurar conservar una rutina diària el més saludable i estructurada possible dins de la «improvització» que ens està tocant viure. D’aquesta manera, intentar adaptar les nostres activitats és primordial, i veure fins a quin punt podem conservar la seva realització per tal de sentir-nos adaptats i amb control.
Aquesta i altres estratègies poden resultar molt útils per combatre una por que resulta particularment freqüent. Posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Aquests et facilitaran tota la informació que necessitis sobre aquest o qualsevol altre tema que t’interessi.
