Les drogues de síntesis

Encara que són vàries les substàncies englobades en el terme drogues de síntesi, anem a referir-nos a la més usual, la coneguda com a èxtasi o MDMA. Juntament amb altres sutancias de la mateixa família química (Eva, píndola de l’amor, etc.), l’èxtasi va contribuir a popularitzar la química psicoactiva, obrint un camí pel qual després es van colar altres substàncies; ketamina, GHB, etc., les quals, malgrat el tractament mediàtic rebut, no semblen estar tenint especial arrelament a Espanya.

L’èxtasi va ser investigat en la dècada dels cinquanta per l’exèrcit nord-americà a la cerca d’un fàrmac que forcés als presoners a declarar. Posteriorment, en plena ebullició dels moviments contraculturales i psicodèlics, va ser objecte d’experimentació per alguns psicòlegs i psiquiatres nord-americans que pensaven que aquesta substància tenia capacitat per aixecar algunes de les repressions dels seus pacients.

La dècada dels vuitanta coneix un cert auge d’aquesta i altres substàncies de síntesis. Els clubs de música house d’Estats Units (Detroit, Chicago, etc.), Austràlia i Europa (Regne Unit, Holanda i Alemanya en un primer moment, per estendre’s després a pràcticament tota la Unió Europea) són l’escenari des de mitjan vuitanta del consum d’aquestes drogues.

Amb l’entreu al segle XXI, la seva penetració sembla haver-se frenat i fins i tot es veu una reculada en alguns llocs. A Espanya, per exemple, l’enquesta escolar de 2002 mostra un descens del consum entre els joves de 14 a 18 anys. Aquest fet pot estar relacionat amb l’impacte que han tingut en l’opinió pública les morts vinculades a l’èxtasi habidas a Espanya.
COMBINACIÓ DE DROGUES

Cada droga té la seva mitologia. En el cas de les drogues de síntesis, durant anys es va divulgar la idea que els seus consumidors s’abstenien del consum d’altres drogues, limitant-se a acompanyar les seves pastilles amb quantitats generoses d’aigua. Aquesta conducta va poder ser certa als primers moments d’ús elitista, però va cessar a mesura que el consum de pastilles es va popularitzar. Recerques espanyoles i europees mostren com els consumidors d’aquestes drogues les combinen amb diverses substàncies: alcohol, tabac, haixix i, en no poques ocasions, cocaïna.

EFECTES

Donen lloc a una experiència mixta entre l’estimulació i la percepció alterada, per la qual cosa les hi ha comparat amb una mescla de anfetaminas i un al·lucinogen anomenat mescalina. En consumir-se en forma de pastilles, la seva absorció en l’aparell digestiu, d’on pansa al torrent sanguini, és més lenta que en el cas d’altres vies d’administració.

Efectes psicobiológicos. Quan va començar a derivar-se al mercat negre, es va plantejar comercialitzar-la amb el nom de empathy, finalment rebutjat. Aquesta denominació reflecteix quins són els seus principals efectes:
Efectes fisiològics. Els efectes més freqüents d’aquestes drogues són:

RISCOS

Gairebé totes les drogues són presentades al moment de la seva comercialització com a compostos completament inofensius. Ha estat el cas del tabac, l’impacte del qual sobre la salut pública només recentment es reconeix com a evidència; va ser també el cas de les anfetaminas, usades en uns altres temps per estudiants o camioners, i és també el cas de l’èxtasi, defensat pels seus promotors com a substància sense cap tipus de risc. No obstant això, la recerca encara incipient ha permès perfilar alguns riscos:
Riscos psicològics. Els més severs són:

§ Crisi d’ansietat
§ Trastorns depressius
§ Alteracions psicóticas

Riscos orgànics. S’associen al context en què se sol consumir l’èxtasi, ambients caldeados en els quals es balla intensament:

§ Augment sever de la temperatura corporal 
(hipertèrmia maligna)
§ Arítmia
§ Convulsions
§ Insuficiència renal
§ Rabdomiólisis
§ Coagulopatía
§ Hemorràgies, trombosis i infarts cerebrals
§ Insuficiència hepàtica

S’investiga actualment la capacitat de l’èxtasi per provocar en humans la neurotoxicidad detectada en animals de laboratori, havent-hi evidències respecte al seu impacte negatiu sobre la memòria.
El consum d’èxtasi ja s’ha cobrat vides a Espanya. Al llarg d’una dècada, s’ha detectat la presència d’aquesta substància en, almenys, 140 morts, 38 dels quals no havien combinat aquesta droga amb cap altra.

ALGUNES DADES 

El 4,2% dels espanyols de 15 a 64 anys declara haver provat pastilles almenys una vegada, segons les conclusions d’una enquesta del Pla Nacional sobre Drogues realitzada en 2001.

Les drogues de síntesis han consolidat la seva presència en determinats llocs de diversió dels joves espanyols les nits dels caps de setmana. Després d’un primer moment de llançament i consegüent auge, el consum d’aquestes substàncies es va ser estabilitzant durant els anys noranta. En els últims anys, no obstant això, ha descendit el consum.

De fet, si ens centrem en els estudiants espanyols de 14 a 18 anys, les dades mostren que el consum habitual d’èxtasi va caure del 2,5% a l’1,7% entre 2000 i 2002.

Com a mitjana, aquest col·lectiu d’estudiants comença a experimentar amb èxtasis als 15,4 anys.

Si creïs que pots tenir problemes amb les drogues contacta amb els nostres psicòlegs especialistes en drogues de Mataró.