Límits en parella: importància i exemples
Quan iniciem una relació, comencem un projecte comú el qual pot tenir més o menys durada, però en el qual serà important treballar i col·laborar per fomentar un equilibri saludable tant a escala individual com relacional. Després d’un cert temps on la novetat i la intensitat faciliten la fluïdesa, serà clau potenciar i mantenir certs ingredients. Entre els quals hi ha la comunicació, la intimitat, la cooperació, i, com un dels factors més crucials, posar límits.
És absolutament normal que certs aspectes del nostre dia a dia i de la nostra vida passin a formar part de l’altre, i que ens sentim més complets quan fem o comptem amb l’altra persona, però això no ha d’impedir que continuem sentint-nos lliures, autònoms, i individualment feliços i satisfets, reduint o impedint així la dependència cap a l’altre. En aquest sentit, quan cedim contínuament i no exposem el que necessitem, ni posem fre a certes conductes o peticions, podem notar com ens anem desgastant. Acabem sentint-nos cada cop més frustrats, i podent treure aquest malestar en forma de ràbia, irritabilitat i retrets cap a l’altre. Per això, posar límits sorgeix com una de les eines fonamentals en una relació, ja que fomenten el respecte i la confiança d’ambdues parts, havent de ser explicitats tant individualment com en parella.
A continuació se n’exposen els principals i alguns exemples:
- Privacitat personal: És el primer i el més important. Com hem dit, conservar la nostra intimitat i privacitat és clau per fomentar la confiança, i reduir la dependència. Per exemple, acordar no mirar el telèfon de l’altre, o no sentir-nos forçats a compartir certa informació del passat.
- Familiars: També és interessant pactar límits en relació amb les famílies. Per exemple, acordar aproximadament la freqüència de visites mútues, o detalls que ens sentim còmodes que coneguin o no de la relació.
- Comunicació: És a través d’aquesta amb la qual establim els límits principals en la relació. Per això, per exemple, procurar zero tolerància als crits i als insults pot ser un bon punt de partida.
- Autonomia: Respectar el nostre espai és clau. Així, és especialment important procurar prendre les nostres pròpies decisions, treballar cap a metes personals i cuidar i potenciar el nostre temps individualment mitjançant activitats i plans que ens omplin.
- Espai físic: De vegades se’ns oblida la importància de cuidar i respectar tant els nostres espais com els de l’altre. Que cadascú tingui el seu espai a casa, no sols per a la roba, sinó per a altres aspectes és molt sa. Fins i tot estant al mateix espai, posar certa distància per fomentar la llibertat i individualitat és clau.
- Economia: Pactar la manera com es gestiona l’economia també dona molta tranquil·litat, i fomenta la confiança mútua. Cada relació decideix si tot es fa en comú o certa part per separat, però és important posar límits a la despesa, i a l’ús que es dona als diners.
- Tasques domèstiques: Col·laborar i pactar tasques a realitzar en col·laboració i individualment també és summament important. Cadascú tindrà el seu criteri, així que és crucial trobar un cert equilibri entre tots dos.
- Xarxes socials: Finalment, i no menys rellevant, és clau decidir tant els detalls que es comparteixen en xarxes com el temps que s’hi inverteix estant junts.
Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, comptem amb professionals de diferents especialitats entre els quals hi ha terapeutes de parella. Si vols millorar aspectes de la teva relació, o t’interessa qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb nosaltres. Et proporcionarem tota la informació i ajut que necessitis.
