L’insomni: Conceptualització i estratègies per combatre’l.
Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), l’insomni es pot definir com una predominant insatisfacció per la qualitat i la quantitat del son, associada a un (o més) dels símptomes següents: 1. Dificultat per iniciar el son. 2. Dificultat per mantenir el son, que es caracteritza per despertars freqüents o problemes per tornar a agafar el son després de despertar. 3. Despertar aviat al matí amb incapacitat per tornar a dormir. Si pensem en alguna època concreta de la nostra vida, és molt probable que trobem algun episodi en el qual haguem estat víctimes d’aquest problema, fins i tot en més d’una ocasió. En aquest sentit, les seves causes poden ser múltiples, fins al punt que alguns autors l’hagin considerat únicament com un símptoma dins d’altres problemàtiques. A nivell general, un ambient físic no propici, una situació fisiològica poc o no adequada, i / o una activació fisiològica i / o cognitiva massa elevada son alguns dels principals elements causals que poden portar a tenir dificultats per dormir. Cal tenir en compte, a més, que la seva presència, gravetat i perpetuació pot precipitar l’aparició d’altres problemes diversos com ansietat o depressió. Per això, la seva millora pot influir de manera crucial en la resolució d’aquest tipus de dificultats. Una de les intervencions que ha rebut més suport per intentar eradicar aquest problema és el Tractament Cognitiu-Conductual (o TCC). Aquest combina tècniques conductuals encarades a modificar les conductes inadequades apreses respecte al son, les quals actuen com a factors que perpetuen o exacerben les seves pertorbacions; i tècniques cognitives amb l’objectiu d’identificar, analitzar i modificar els pensaments i creences errònies relacionats amb el son i amb les conseqüències de l’insomni. Mitjançant aquest treball paral·lel es procura aconseguir a més una reducció en l’ansietat anticipatòria que apareix davant la por a no poder dormir. Així doncs, algunes de les estratègies que s’utilitzen des d’aquest model són: – El control d’estímuls: Procura condicionar l’ambient per propiciar i facilitar el son. En aquesta línia per exemple, aspectes contextuals com la temperatura de l’habitació, les característiques del llit o el soroll ambiental poden ser facilitadors o impediments bàsics. – Tècniques de relaxació o respiració: Hi ha moltes tècniques específiques que poden resultar útils per facilitar la conciliació de la son, però totes elles o la majoria busquen rebaixar la tensió muscular i l’ansietat anticipatòria propiciant així reduir l’activació fisiològica. – La reestructuració cognitiva: Aquesta tècnica busca qüestionar i modificar els pensaments i creences negatives associades amb el son. Per això s’analitza l’objectivitat dels pensaments i la seva utilitat, procurant trobar alternatives més plausibles i realistes. A més d’aquestes, hi ha altres estratègies les quals la seva utilització ha demostrat una eficàcia elevada. Si vols més informació o t’agradaria rebre atenció específica, no dubtis en contactar amb el nostre centre de psicologia a Mataró, on els nostres especialistes intentaran oferir un tracte personalitzat i adequat a les teves característiques.
