Infertilitat: què faig si no puc tenir fills?

La infertilitat és un trastorn de l’aparell reproductor (masculí o femení) que consisteix en la incapacitat d’aconseguir l’embaràs després de 12 mesos de relacions sexuals regulars sense protecció. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), prop del 17,5% (és a dir, 1 de cada 6 persones aproximadament) de la població pateix infertilitat, repartint-se equitativament entre homes i dones. A més, després d’un any de relacions sexuals sense protecció, entre el 12 i el 15% de parelles no poden concebre, i després de 2 anys, el 10% segueixen sense aconseguir-ho. A això li segueixen conseqüències clares i significatives tant a nivell personal com de relació, sobretot quan aquest és un projecte tan desitjat i esperat.

 

D’aquesta manera, l’arribada, o més ben dit, la possible arribada dels fills suposa per a molts una de les etapes més il·lusionants de la vida. Alguns comencen a pensar noms amb antelació, preparar l’habitació del pis, o fins i tot comprar roba. Així, quan es comença a evidenciar que això no serà possible, la frustració, la impotència, els sentiments de culpa i de pèrdua de control, el deteriorament de l’autoestima, la por, l’ansietat, l’estrès, les discussions, i per descomptat la tristesa s’apoderen de nosaltres, fins i tot podent dubtar del sentit de les nostres vides. Suposa un dol com a tal, el qual es pot experimentar en qualsevol moment. A això se li suma el possible cost econòmic en invertir en diferents tractaments mèdics que ens permetin aconseguir allò tan desitjat.

 

Davant d’això, algunes persones s’aïllen, abandonen la rutina i el dia a dia, posant en risc la seva feina i la seva estabilitat vital, o fins i tot altres poden recórrer al consum d’alcohol o d’altres substàncies per afrontar aquesta situació. Com a alternatives beneficioses, a continuació es proposen les següents:

 

• Assessorament professional: Aquest fa referència tant al vessant mèdic com psicològic. Ens hem de basar en fonts fiables que ens proporcionin informació veraç, contrastada i útil sobre el nostre estat de salut. En primer lloc, doncs, és important determinar si existeix o no infertilitat, i formes o alternatives de tractament mèdic. A més, evidentment s’ha de complementar amb suport psicològic per fer front tant al diagnòstic com al seguiment.

 

• Suport social: potser és l’element més important de l’afrontament. Apropar-nos i exterioritzar el nostre malestar als nostres éssers estimats i a aquelles persones amb qui ens sentim més còmodes actua com un dels factors més protectors contra el possible desenvolupament de diferents problemàtiques emocionals. No ens tanquem i acudim als nostres.

 

• Seguiment d’hàbits i rutina diària: És important no perdre el nostre dia a dia, no abandonar-nos. Després d’un primer moment en què l’impacte pot ser elevat, qüestionant-nos el sentit de les nostres vides, encara que ens costi, cal procurar mantenir els nostres hàbits. Això ens pot permetre no només apaivagar el malestar, sinó veure que la nostra vida va molt més enllà d’aquest projecte.

 

• Comunicació amb la parella: Relacionat amb la cerca de suport es troba aquest important aspecte. La gestió i comunicació constant amb la parella és especialment important per afrontar aquesta situació. Tot i que cadascú té la seva percepció, la seva vivència i les seves expectatives generades, es comparteix un projecte comú, el fill. No estem sols davant d’això, i la nostra parella es troba al mateix vaixell que nosaltres, així que perimtem-lo remar.

 

• Redefinició/reconstrucció del sentit de vida: Aquest aspecte engloba i és conseqüència de tot això. Davant la infertilitat, la nostra vida pot perdre sentit. Treballar per reconstruir aquest significat, restablint el nostre projecte vital i la nostra autopercepció com a persones i com a homes o com a dones, ens alliberarà del malestar.

 

Aquesta situació és una realitat cada cop més freqüent, i s’acostuma a mostrar tot el contrari. Visibilitzar-ho i donar eines i espais per al seu maneig, tant a nivell individual com de parella, pot prevenir l’aparició d’un malestar més gran.

 

Si vols rebre més informació, o vols que t’ajudem, no ho dubtis i acosta’t al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, o contacta amb nosaltres. Estarem encantats d’atendre’t.