Obsessió i Compulsió: Conceptualització i relacions
Etimològicament, la paraula obsessió deriva del terme llatí obsessio-onis, que significa setge. Els diccionaris i manuals actuals ho defineixen com la idea, imatge o paraula que irromp en la ment d’una persona de manera repetitiva i amb independència de la seva voluntat, de manera que resulta molt difícil de reprimir o evitar. Arrel daixò, seguidament s’acostuma a generar un intens malestar relacionat amb la impossibilitat d’eliminar o treure-sho del cap.
En moltes ocasions, i per tal de reduir la tensió que generen aquestes idees intrusives, apareix un altre important element; la compulsió. Aquesta es defineix com lacció o conjunt daccions repetitives, finalistes i intencionals que s’efectuen normalment com a resposta a una obsessió de manera estereotipada. Un aspecte important és que la conducta no resulta en sí mateixa plaent, ni comporta cap activitat útil, sinó que generalment s’utilitza per prevenir un desastre o mal. En certs casos, la persona comença a realitzar-lo per prevenir o protegir-se de l’ansietat, de manera que en ocasions s’indica que pot existir una baixa tolerància al malestar. L’acció s’acompanya per una sensació d’urgència compulsiva i, com en les obsessions, apareix el desig de resistir-se a ella i la persona reconeix la seva irracionalitat o manca de sentit.
Així, d’una banda tindríem el pensament o idea que penetra en la ment i es mostra resistent a la seva supressió (obsessió), i d’altra banda, l’acte que es produeix per prevenir, disminuir o eliminar el malestar que produeix aquesta idea. Hem d’afegir però, que aquest acte compulsiu no solament pot tenir un caràcter conductual (p.ex., rentar-se les mans 5 vegades, o comprovar repetidament el pany de la porta), sinó que també pot manifestar-se en forma d’accions mentals com resar, comptar o repetir paraules en silenci. Per això, una altra important similitud amb l’obsessió, és que pot ser un element cognitiu. En tots dos casos a més, la persona identifica el seu caràcter il·lògic, produeixen malestar i s’experimenten com incontrolables i involuntàries.
Quan pensem en aquests elements a nivell psicopatològic, és fàcil que ens vingui a la ment una etiqueta, és a dir, el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC). Certament, aquest representa el màxim exponent dels conceptes aquí comentats, i és potser el trastorn on veiem de manera més clara la seva representació. Tot i això, hi ha altres problemes on poden aparèixer aquestes característiques, els quals acostumen reflectir una elevada comorbiditat amb el TOC. Així, per exemple, en lAutisme és freqüent que apareguin rituals i compulsions. També en certes parafílies com l’exhibicionisme o el froteurisme el pacient exposa en ocasions que encara que inicialment va existir un impuls sexual que va desencadenar la conducta, ara predomina un caràcter compulsiu, ja que no hi ha gratificació sexual en realitzar l’acte. Al costat d’aquests, en les Addiccions (p.ex., el joc patològic) també podem apreciar els dos conceptes, apareixent idees intrusives en relació a lestímul i actes compulsius irrefrenables per reduir la tensió o ansietat que produeix el seu pensament o desig. Finalment, un clar exemple també el trobem en els Trastorns Alimentaris, grup que comparteix moltes característiques amb el TOC.
D’aquesta manera, tot i que és relativament senzill caure en la temptació de patologitzar aquests elements, és crucial tenir en compte el grau de malestar i interferència que produeixen en la persona per poder realitzar un diagnòstic precís. Així, la mera presència d’obsessions o compulsions no conformen un criteri únic i exclusiu per a patir un subtipus de trastorn o un altre. En aquesta línia, els dos conceptes podem trobar-los en un ventall molt ampli de situacions en la nostra vida quotidiana. Quan ens trobem molt preocupats per algun esdeveniment passat o futur de les nostres vides, és probable que ens esdevinguin idees i imatges que siguin difícils d’ignorar, i fins i tot podem acudir a realitzar certs actes per reduir el malestar que suposen. Per aquest motiu, és important conèixer els termes i delimitar adequadament els criteris que permeten realitzar un diagnòstic fiable, de manera que es potenciï l’elaboració de recursos i tractaments adequats al respecte.
Un altre aspecte important recau en tenir en compte que es tracta d’un tema que afecta tant a població adulta com infanto juvenil, i pot manifestar-se de maneres molt diverses. D’aquesta manera, en cas de causar malestar o voler treballar-se, tant l’àrea de la psicologia, la neuropsicologia i la psiquiatria d’adults com infantil resulten claus i útils per al seu maneig.
El nostre equip, situat a Mataró, compta amb professionals de les diferents àrees exposades per poder proporcionar-te l’ajuda que necessitis de forma multidisciplinar. Si tens alguna pregunta en relació al tema exposat o qualsevol altre, no dubtis en contactar amb nosaltres.
