Maltractament de Gènere

El maltractament de gènere fins ara, ha estat un fenomen completament ignorat per la societat. És una de les manifestacions més òbvies de la desigualtat i de les relacions de poder establertes pels homes sobre les dones.

Encara així, és un concepte que encara genera confusió. No s’ha de confondre maltractament o violència de gènere amb la violència domèstica. La violència domèstica és qualsevol tipus d’expressió agressiva i violenta que es produeixi dins d’una llar (marit a esposa, esposa a marit, mare a fills, fills a pares etc.) L’única cosa que s’exclou és les relacions en parella en les quals no es conviu junts. D’altra banda, la violència de gènere s’entén com “La violència cap a una dona pel mer fet de ser dona”. I aquí incloem maltractaments de la seva parella, agressions sexuals o física d’estranys, mutilació genital… Hi ha moltes cultures que tenen arrelats actes de violència de gènere. En la definició de maltractament de gènere també s’inclouen aquells actes d’agressió verbal, mental, sexual o física i amenaces de cometre aquests actes, coacció i totes les formes de privació de la llibertat de l’individu pel seu sexe.

Quins són les expressions de maltractament de gènere?

Les següents formes de violència són considerades maltractament de gènere. Si identifiques alguna d’aquestes és el moment de denunciar:

Violència física: Des d’empentes, pessics, mossegades, puntades, cremades o cops de puny. L’individu exerceix la seva força sobre el maltractat amb les seves pròpies mans o algun objecte o arma. És l’expressió de violència més visible.

Violència psicològica: La violència psicològica existeix sempre que hi hagi un altre tipus de violència. Són tot el seguit d’amenaces, vexacions, insults, menyspreus… cap a la víctima. La violència psicològica desvaloritza a l’usuari, suposa criticar el seu treball, les seves ideologies, les seves opinions, la seva forma de vestir-se i tot el que la constitueix com a individu independent. Moltes vegades, implica una manipulació. L’agressor és capaç d’usar llenguatge no verbal com fer-li el buit o mostrar-li una indiferència total per provocar-li sentiments de culpabilitat.

Violència econòmica: L’agressor controla totes les despeses de la víctima i l’accés als diners. No vol que treballi, l’obliga a lliurar-li els diners que guanya, l’hi gasta en el que vol. En algunes ocasions la víctima acaba sol·licitant préstecs a familiars o serveis socials per poder afrontar les despeses del seu agressor.

Violència sexual: Imposar relacions sexuals mitjançant la intimidació, la coacció i l’amenaça.

Els signes per detectar el maltractament de gènere

Actituds, comentaris i fins i tot omissions són expressions de la violència de gènere. Es considerarà víctima del maltractament de gènere si la parella o ex parella desenvolupa les següents actituds:

Menysprea, ridiculitza o ignora els sentiments de la seva parella.
Insulta i menysprea a les dones globalment.
Si exerceix humiliacions, crits, insults tant en privat com en públic.
Amenaces tant a la víctima com a la seva família.
Realitza accions de violència física.
Aïlla a la víctima de familiars i amics.
Força a mantenir relacions sexuals
Controla els diners i les preses de decisions importants
No li permet treballar
Amenaces constants a deixar-ho.

Les relacions saludables són aquelles en les quals la confiança i el respecte mutu són dos aspectes primordials. Si en una relació la gelosia i el control es tornen més que freqüents és important alertar-ho i actuar. La dependència emocional d’una maltractada cap al seu maltractador és molt freqüent degut a la seva baixa autoestima però existeixen teràpies per poder superar aquest problema. En moltes ocasions, es recorren a informes pericials que ajuden als jutges a albirar els casos, sobretot quan hi ha per mitjà menors.

Dependència Emocional

Recolzar-se en altres persones pot ser una bona forma de construir relacions i de generar llaços de confiança. No obstant això, quan aquestes relacions es caracteritzen per ser inestables, destructives i amb un marcat desequilibri, és quan parlem de dependència emocional.

Es tracta d’un estat psicològic que es dóna en les relacions, on la persona depenent es sotmet, idealitza i magnifica a l’altra , per la qual sent una inclinació excessiva, ja sigui un amic, un familiar o, especialment, una parella.

La persona depenent és incapaç de trencar la relació, malgrat que no se senti feliç amb ella i, a més, veu afectada negativament la seva autoestima. Tant és així que arriba a tenir pànic a la ruptura i, si aquesta es produeix, pot experimentar síndrome d’abstinència, ansietat i, fins i tot, depressió. En ocasions, les persones amb dependència emocional volen reiniciar la relació, encara que aquesta els resulti dolorosa, però en unes altres inicien una nova en la qual segueixen el mateix patró.

Quins són les causes de la dependència emocional?

Les causes han de buscar-se en la història afectiva primària. En moltes ocasions, les persones dependents van sofrir vincles distants i ambivalents durant la seva infància. En altres ocasions, no obstant això, el trastorn no pot atribuir-se a aquestes causes.

Quins són els símptomes de la dependència emocional?

Alguns dels principals símptomes d’aquest trastorn són:

Baixa autoestima i visió distorsionada d’un mateix

Por a la soledat: la persona depenent té terror a ser abandonada i sent ansietat davant la possibilitat d’una separació

Estat d’ànim disfòric: ansietat, depressió, sensació de culpa, por…

Autoanul·lació: les persones amb aquest trastorn tendeixen a anul·lar-se a si mateixes amb la finalitat d’agradar a la seva parella.

Dèficit d’habilitats socials: la persona depenent es tanca en la seva relació de parella (o d’amistat) i no estableix vincles ni es relaciona amb altres persones.

Pèrdua d’autocontrol: incapacitat per posar-se límits a un mateix

Atorgar a la relació un lloc prioritari en la seva vida: se sol anteposar la relació de parella a les familiars i se li sol donar un lloc preponderant en la seva vida.

Necessitat d’agradar: les persones amb dependència tenen una marcada necessitat d’agradar als altres. Per aquest motiu, solen estar molt preocupats per possibles crítiques o pel rebuig d’altres persones. La necessitat d’agradar no se centra exclusivament en la parella o els amics, sinó que s’ha ce extensiva també als desconeguts.

Síndrome d’abstinència: quan es trenca la relació, la persona depenent experimenta una sèrie de símptomes que s’assemblen als d’un addicte quan sofreix síndrome d’abstinència (angoixa, pensaments obsessius, necessitat de contactar amb al persona amb la qual s’ha trencat, tristesa, ganes de plorar, insomni…)

Depressió: la depressió pot ser una de les conseqüència de la síndrome d’abstinència quan el dependent ha trencat la relació.

Quin és el tractament per a la dependència emocional?

No existeix una única teràpia per a aquest trastorn. No obstant això, la dependència pot tractar-se abordant el problema. És important posar-se en mans d’un professional que determini que no existeix un problema de maltractament de gènere i que ajudarà a la persona depenent a:

Acceptar que gens és per sempre i les relacions poden trencar-se.

Generar resistència enfront de les inclinacions

Aprendre a afrontar el duel que es produeix quan una relació arriba a la seva fi.

Diferenciar l’ésser del tenir: valorar-nos pel que som abans que pel que tenim

Millorar l’autoestima: aprendre a valorar-se, voler-se i respectar-se independentment de si es té o no parella o del tipus de relacions que es tingui.