L’origen d’aquest problema resideix en el desig de no engreixar o el desig de perdre pes, que porta a la persona a la realització de dietes. Són les dietes les que desencadenen habitualment els períodes de descontrol amb el menjar. L’aparició d’aquesta malaltia sol estar relacionada amb un conjunt de factors biològics (dona adolescent, pubertat, germans malalts..), individuals (perfeccionisme, sota autoestima, obesitat prèvia, trastorns afectius) i/o familiars (antecedents de trastorns d’aquest tipus).

Les persones que sofreixen Bulímia Nerviosa solen tenir un pes normal o un lleuger sobrepès, per la qual cosa la malaltia no sol ser evident pels altres. Poden passar molts anys fins que la malaltia es diagnostica, atès que els símptomes de la Bulímia Nerviosa són fàcils d’ocultar. Per a un diagnòstic adequat és necessària una entrevista psiquiàtrica realitzada per part d’un psicòleg especialista en trastorns alimentaris, que desvetlli la percepció que el malalt té del propi cos i la relació que manté amb el menjar.

Així mateix, és necessària una exploració física completa per detectar els trastorns fruit de la malaltia. L’examen dental pot mostrar càries o infeccions de la geniva, l’esmalt de les dents pot estar erosionat o picat per l’excessiva exposició als àcids del vòmit. Un estudi ampliat de química sanguínia pot revelar un desequilibri electrolític (tal com hipocalèmia, la qual cosa indica índexs baixos de potassi) o deshidratació. La persona amb aquesta malaltia és conscient que la seva rutina alimentària no és la normal i o és sa per a ell/ella.

• Són persones amb por a l’augment de pes.
• Són persones que se senten insatisfets amb la mida, la forma i el pes del seu cos.
• Tracten d’inventar-se qualsevol excusa per anar al bany just havent dinat.
• Són molt estrictes amb ells mateix, en relació a solament menjar aliments baixos en contingut gras.
• Adquireixen laxants, diürètics o ènemes amb freqüència.
• Estan molt obsessionats amb fer exercici.
• Tendeixen a aïllar-se socialment, especialment per evitar menjars en grup.

Els objectius del tractament consisteixen en l’eliminació total dels afartaments així com de les conductes de purga, mitjançant la normalització de l’alimentació i altres tècniques que provenen de la teràpia cognitiva i la teràpia de conducta.

La teràpia cognitiu-conductual permet analitzar les emocions i les conductes que té el pacient respecte al menjar, el pes i la figura corporal per elaborar noves formes de pensar per aconseguir un canvi profund en les emocions i en els comportaments que tenen relació amb el menjar, el pes i la figura.