Trastorns de l’Eliminació
Som professionals especialitzats en els trastorns de l’eliminació, oferim avaluacions precises i tractaments especialitzats per ajudar les persones a superar els problemes relacionats amb l’eliminació, com ara el restrenyiment, la incontinència urinària i l’encopresi.
Entre els 3 i els 5 anys, els nens són capaços de controlar els seus esfínters. A partir d’aquesta edat, la incontinència urinària o fecal es consideren trastorns de l’eliminació.
Nosaltres et truquem
Quins són les causes dels trastorns de l’eliminació?
Els trastorns de l’eliminació poden tenir causes orgàniques: irritacions, afeccions urològiques, cistitis però també pot haver-se donat el fet que la bufeta està disminuïda. Això implica que els nens amb trastorns de l’eliminació anorètics (orina) necessitin anar freqüentment al bany. Hi ha vegades que els trastorns són d’origen neuromuscular i afecten al sistema genitourinari, els centres del cervell o la medul·la espinal.
Quan un nen amb més de quatre anys d’edat orina durant la nit fora del bany, és necessari acudir al pediatre per poder descartar les causes orgàniques anteriorment descrites. Una vegada es descarten aquestes possibles afeccions s’atribueix el problema a una afecció psicològica. És per això que s’acudirà a un psicòleg infantil.
Les causes psicològiques poden ser moltes: El nen no ha après correctament a utilitzar el bany o la seva pell és insensible a la humitat, moltes vegades per fer servir massa temps bolquers. Quan el nen és insensible a la humitat el seu cos no reacciona si se sent humit quan està dormint. En alguns casos el nen busca la reacció dels seus pares perquè obté alguna cosa a canvi, moltes vegades busca la seva atenció. En altres casos, els trastorns de l’eliminació es deuen a problemes emocionals tals com a canvis de col·legi, de casa, divorci dels pares o el naixement d’un germà menor.
Tots els canvis que alteren l’entorn del nen poden ser agents que incideixin a desenvolupar aquests trastorns. En el cas de l’encopresis(defecar) es deu moltes vegades al restrenyiment, nens que retenen femta, la pressió del colon venç a l’esfínter i es produeixen aquestes evacuacions incontrolades.
Quins tipus de trastorns de l’eliminació existeixen?
Existeixen dos tipus de trastorns de l’eliminació:
– Encopresis Consisteix en l’evacuació de femta en llocs no apropiats. És alguna cosa involuntaria normalment però hi ha vegades que els nens ho fan per buscar l’atenció dels seus pares. El nen ha de tenir uns 4-5 anys d’edat.
– Enuresis L’enuresis és un trastorn de l’eliminació que es defineix pel buidatge repetit d’orina en llocs no apropiats. Pot ser involuntari o intencionat. Es diagnostica quan hi ha certa freqüència, no hi ha una explicació mèdica darrera i és a partir dels 3 anys d’edat. Si interfereix en activitats quotidianes és un problema que ha de tractar-se amb un psicòleg infantil.
Quin és el tractament dels trastorns d’eliminació?
El tractament aborda dues àrees, l’afectiva i la interpersonal. El tractament de l’àrea afectiva aborda els problemes, ansietats, pors parentals sobre l’enuresis o sobre les pròpies pors del nen en relació a l’afecció. Als pares se’ls recomanarà una teràpia cognitiva-conductual per manejar les preocupacions relacionades amb el trastorn del seu fill i tenir eines per afrontar el problema. Per al nen hi ha varietat de teràpies que treballaran els seus problemes: teràpies de la conducta per desensibilitzar les pors, teràpies de joc perquè s’expressi, maneig de conflictes, etc.
A Gabinet Psicològic Mataró tenim psicòlegs especialitzats en teràpies infantils ja sigui per tractar autisme, trastorn de dèficit d’atenció i el trastorn de tics.
La Enuresis és la persistència de miccions incontrolades més enllà de l’edat en la qual s’aconsegueix el control vesical (4-6 anys com a més tard). És el que comunament es coneix com a incontinència urinària i pot donar-se tant durant el dia com a la nit.
Afecta a un elevat percentatge de nens i s’enquadra dins dels trastorns de l’eliminació, principalment durant la infància. Aquest trastorn de l’eliminació és, per tant, un trastorn de la infància, la infantesa i l’adolescència, com també ho són l’ansietat infantil, la timidesa, el trastorn bipolar, el mutisme selectiu, les fòbies infantils o el trastorn d’ansietat per separació, entre uns altres.
Sol aparèixer al voltant dels 3-4 anys i pot persistir en l’adolescència. Parlem de enuresis diürna quan la pèrdua involuntària d’orina ocorre durant les hores del dia, i de enuresis nocturna quan succeeix durant el somni (és el més freqüent).1
Quins són les causes de la Enuresis?
Les causes no es coneixen exactament. No obstant això, sí que se sap que la enuresis nocturna té un fort component hereditari, per la qual cosa si un progenitor ha sofert aquest trastorn durant la seva infantesa és molt probable que els seus fills també ho tinguin. Les probabilitats augmenten de forma notable quan els dos progenitors han sofert aquest trastorn en la seva infància. Factors ambientals i socials també poden contribuir a aquest problema.
Així, els nens que sofreixen estrès tenen més probabilitats d’experimentar aquest trastorn psicològic. Per això, aquest problema pot aparèixer després de situacions estressants per al petit, com la separació dels pares, la mort d’un familiar o l’arribada d’un germà. També pot aparèixer després de situacions traumàtiques com a abusos sexuals, maltractament, hospitalitzacions, etc.
A més, es creu que els nens que viuen en llars desestructurades o amb baixos recursos econòmics, tenen també més probabilitats de patir enuresis.
Quins són els símptomes?
El principal símptoma és la pèrdua d’orina involuntària. En el cas de la nocturna, es dóna perquè el nen té la bufeta plena i no es desperta per poder anar al bany i buidar-la. A més, existeixen una sèrie de símptomes associats que poden aparèixer arran d’aquest trastorn, tals com:
- Baixa autoestima
- Sentiment d’inferioritat respecte a altres nens
- Ansietat -. Por a dormir amb altres nens
Quin és el tractament de la enuresis?
Aquest trastorn pot tractar-se amb diferents mètodes. Així, existeix la possibilitat de realitzar un tractament actiu, en el qual s’administra medicació per modificar la dilatació de la bufeta i evitar el seu buidatge involuntari. Des d’un punt de vista psicològic, el tractament ha de consistir a ensenyar al nen les uneixis pautes que li permetin controlar el reflex d’orinar pel dia i a la nit.
També es deu assessora als pares sobre el comportament que han d’adoptar davant el problema. Existeixen diferents mètodes per fer-ho, tals com el mètode de l’alarma. Consisteix a utilitzar un dispositiu que emet una alarma quan detecta humitat en el llit. Provoca que el flux d’orina s’interrompi i el nen es desperti i permet anar adquirint, a poc a poc, l’hàbit de controlar el reflex d’orinar.
També es poden usar mètodes com el de retenció voluntària, en el qual s’entrena al nen perquè aprengui a controlar l’esfínter, i el mètode d’entrenament en llit sec, basat a ensenyar una sèrie de pautes per controlar i deixar enrere la Enuresis.
La encopresis infantil és la defecació involuntària i incontrolada més enllà de l’edat en la qual s’aprèn a controlar l’evacuació.
Sol donar-se en nens a partir de 3 o 4 anys, que ja han estat entrenats per anar al bany i s’enquadra dins dels trastorns de l’eliminació, com la enuresis o micció incontrolada. La encopresis és, per tant, un trastorn de la infància, la infantesa i l’adolescència, com també ho són l’ansietat infantil, la timidesa, el trastorn bipolar, el mutisme selectiu, les fòbies infantils o el trastorn d’ansietat per separació, entre uns altres.
Quins són les causes de la encopresis?
Les causes de la enuresis no es coneixen exactament. No obstant això, s’apunta com a possible explicació el fet que el nen sofreixi restrenyiment, la qual cosa provoca l’evacuació de femta molt líquida que passen a través de la femta dura. També s’atribueix a factors de tipus ambiental o social. Així, poden ser causes de la encopresis:
- El fet que el nen no ha rebut una educació sobre control d’esfínters -. Una incorrecta educació de control d’esfínters
- Problemes emocionals També s’ha comprovat que determinats factors poden incrementar el risc de sofrir encopresis, tals com:
- El sexe: els nens té més possibilitats de sofrir-la -. Pertànyer a una família amb baixos recursos o en risc d’exclusió social
Quins són els símptomes de la encopresis?
La encopresis sol tenir com a principal símptoma la defecació involuntària. En general, podríem dir que alguns dels principals símptomes són:
- No poder retenir la femta fins a arribar al bany
- Defecació en llocs inadequats
- Amagar les defecacions
- Sofrir restrenyiment.
Femta molt gran A més, existeixen una sèrie de símptomes associats que poden aparèixer arran d’aquest trastorn, tals com:
- Baixa autoestima
- Sentiment d’inferioritat respecte a altres nens
- Ansietat
- Por a dormir o a compartir espai amb altres nens
Quin és el tractament de la encopresis?
La encopresis es pot tractar des de diferents vessants, ja que en primer lloc resulta molt important tracta de determinar la causa que pot provocar aquest trastorn. Si no existeix restrenyiment és important determinar si existeix una causa emocional que hagi pogut desencadenar aquest problema.
Qualsevol teràpia que es realitzi ha de tenir com a objectiu prevenir el restrenyiment (en cas que existeixi) i ensenyar al nen a portar uns bons hàbits de defecació. Per a això, és bàsic ensenyar a menjar correctament (incloent fruita, verdura i altres fonts de fibra en la seva alimentació), així com una adequada higiene quan es va al bany.
Des del punt de vista psicològic, la teràpia ha d’estar orientada cap a ajudar al nen a afrontar el seu problema amb naturalitat. Proporcionar-li eines perquè faci front a sentiments associats al trastorn, com poden ser la vergonya, la baixa autoestima o la culpabilitat. També és important, tractar el problema des d’un punt de vista psicològic per evitar que pugui derivar en problemes greus d’autoestima i de falta de relació amb els altres.
