Què és el Trastorn de relació social desinhibida?

L’afecció suposa un dels aspectes més importants de les nostres vides. Es tracta de la vinculació afectiva que desenvolupem des del naixement, inicialment amb els nostres pares, per a posteriorment traspassar o generalitzar a moltes altres persones. Suposa una eina clau per crear i mantenir relacions, ajudant-nos a desenvolupar-nos en un món social i a crear-nos una imatge de nosaltres mateixos en els diferents àmbits del nostre dia a dia. De vegades, però, aquest es pot veure alterat, manifestant-se de formes inadequades i fins i tot patològiques.

Aquest és el cas del Trastorn de relació social desinhibida, un problema definit com aquell patró de comportament en el qual el/la nen/a s’aproxima i interacciona activament amb adults estranys. Això es tradueix principalment en una falta de reticència per aproximar-se a aquests i en un comportament massa familiar. A més, el nen pot no recórrer al seu cuidador principal després d’una sortida o aproximació arriscada, manifestant-se fins i tot en contextos poc familiars. D’aquesta manera, el petit no reflecteix malestar quan interacciona amb gent desconeguda, i tampoc busca activament als seus pares després de fer-ho. Això, mostra un dèficit clar en les seves habilitats socials, i més concretament, en el tipus de vincle desenvolupat. Al costat d’això, cal tenir en compte que per realitzar el diagnòstic el nen ha de tenir una edat de desenvolupament d’almenys 9 mesos. Això és degut al fet que fins aleshores pot ser difícil diferenciar aquelles conductes considerades normals, de les problemàtiques.

Hem de remarcar aquí la importància de diferenciar-lo d’altres situacions o alteracions en les quals pot mostrar-se un comportament semblant. En aquest cas, l’Autisme o el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) apareixen com a principals solapaments. En tots dos pot existir una manca d’inhibició davant la interacció amb estranys, però així com en el primer s’afegeixen dèficits intel·lectuals i del llenguatge, en el d’afecció desinhibit “únicament” observem l’alteració en el pla social o afectiu. En el cas del TDAH, les aproximacions als altres s’emmarquen en l’espectre d’impulsivitat, i en l’aquí descrit, per diagnosticar, no han de limitar-se a aquesta. Certament, pot resultar difícil diferenciar, sobretot per l’edat del nen i la manca de conducta verbal, de manera que hem de ser cauts a l’hora de considerar aquesta alteració.

Es considera que la causa principal de la seva aparició és l’haver experimentat un patró extrem de cura insuficient, posant-se això de manifest a través de: una clara negligència o manca social en la qual hi ha una manca persistent de tenir cobertes necessitats emocionals bàsiques; haver patit o patir canvis repetits de cuidadors primaris que minimitzen la possibilitat de crear una inclinació estable; i rebre una educació en contextos poc habituals la qual cosa redueix l’oportunitat d’establir un tipus d’afecció més selectiu. Les conseqüències d’això es poden manifestar no només en el pla social, sinó en múltiples àrees. Conforme la persona creix, poden aparèixer problemes emocionals diversos, principalment relacionats amb ansietat, depressió i dificultats relacionades amb l’autoestima. A més, si l’alteració persisteix, la inadaptació social pot ser significativa, precipitant problemes en totes les esferes (laboral, acadèmica, familiar …).

Aquesta problemàtica ens mostra la importància de mantenir i crear una estabilitat familiar i social a l’entorn del nen, ja que d’aquesta manera s’afavorirà que elabori un estil d’interacció positiu. De vegades, això pot veure dificultat per la necessitat de fer certs canvis (residència, treball …). Per això, és important tenir en compte que hem de procurar treballar i enfortir la nostra relació amb el nen independentment del context extern, ja que és possible que d’aquesta manera puguem prevenir que apareguin dificultats com l’aquí descrita.

Si vols rebre més informació sobre aquesta o qualsevol altra qüestió, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs de Mataró. Truca’ns, et ajudarem!