El malestar psicològic i emocional pot manifestar-se de maneres extraordinàriament diverses. Mostra d’això són el conjunt de patologies que avui dia recullen els manuals de diagnòstic i classificació. Així, tot i que s’intenten crear categories globals com els trastorns d’ansietat, o els trastorns de l’estat d’ànim, no hi ha hagut més remei que crear subcategories, a causa de la diversitat de presentació dels diferents quadres (p.ex., trastorn de pànic o trastorn d’ansietat generalitzada dins dels trastorns d’ansietat; trastorn bipolar o depressió dins dels de l’espectre anímic). Entre ells, un dels que suscita més interès és la disfòria de gènere.

 

Es defineix com el malestar que pot acompanyar a la incongruència entre el mateix gènere sentit i expressat, i el gènere assignat al néixer vinculat gairebé sempre exclusivament a les característiques anatòmiques. D’aquesta manera es fa èmfasi en el malestar, ja que sense aquest criteri, és a dir sense patiment, no existiria dificultat o patologia. Al costat d’això, es defineixen alguns altres criteris com són: el desig per posseir els caràcters sexuals corresponents al sexe oposat, el desig de ser de l’altre sexe i de ser tractat com de l’altre sexe, o la convicció de que un té els sentiments i reaccions típiques de l’altre sexe. És important remarcar que cap d’aquests criteris esmentats és necessari ni suficient per identificar la problemàtica, però sí que ho és el malestar experimentat pel propi individu. A més d’això, els diferents manuals han procurat diferenciar entre nens i adolescents, especificant característiques per als dos col·lectius.

 

Les dades epidemiològiques més recents destaquen que es tracta d’una situació poc freqüent, encara que apareix més en homes. D’altra banda, i mancant més investigació al respecte, no hi ha explicacions exhaustives sobre l’etiologia d’aquests problemes, sinó tan sols una sèrie de conjectures amb escàs i contradictori suport experimental. Una dada però, que resulta interessant, és que un dels trastorns més prevalents entre nens/es amb disfòria de gènere, és el Trastorn de l’espectre autista (TEA).

 

El més important doncs, quan va una persona a consulta, és tenir en compte el malestar que expressa, i ajudar-lo a gestionar emocionalment la situació. És per això que en totes les categories cada vegada s’advoca més per ressaltar la importància de que hi hagi malestar. Tot i això, hi ha alteracions en les quals no hi ha un alt grau d’introspecció, i per tant malestar personal (p.ex., certs casos de l’espectre psicòtic o del trastorn bipolar), i haurem de tenir en compte l’alteració en el funcionament social, familiar o laboral, o el malestar experimentat per les persones més properes.

 

Si vols ampliar la informació al respecte, o vols rebre ajuda, els professionals del nostre centre de psicologia, a Mataró, et facilitaran tot el que necessitis. Truca’ns, estarem encantats d’atendre’t.