Separació de parella sense perjudicar els fills
Presentem un document amb finalitats essencialment preventives que busca orientar a les parelles en procés de ruptura, perquè aquesta sigui el menys traumàtica possible per als adults i especialment per als nens.
Habitualment, s’oblida que sota el delicat procés de la ruptura hi ha un component emocional, psicològic i social que afecta tant a la parella i els fills, com a la resta de la societat. Per això, aquest document pretén abordar el tema del divorci des d’una altra perspectiva, més enllà de l’enfocament jurídic-legal.
Les claus per a una separació no traumàtica
“Tota ruptura familiar comporta a més d’un procés legal, un procés emocional, personal i psicològic que viuen tant els adults com els fills de la parella”. Es pretén orientar als adults perquè el pas a la nova etapa familiar no sigui dolorós ni traumàtic.
Sense oblidar-se de les qüestions que sorgeixen amb més freqüència en els divorcis, es recomana fomentar el diàleg amb els fills o afavorir la relació entre els pares. Així mateix, apunta aquelles conductes que han d’evitar-se, com implicar als menors en el procés judicial o criticar a l’altre progenitor davant d’aquests.
Aquesta és una de les patologies més habituals en els casos de divorci, la síndrome d’alienació parental. Segons el psicòleg Benito Peral, “el pitjor que li pot ocórrer a un nen és que un dels pares, conscient o inconscientment, indueixi al nen a odiar a l’altre”.
S’ha de fer reflexionar als adults i explicar-los quins són les seves responsabilitats envers els fills. Una custòdia no implica únicament donar de menjar al fill, sinó també fomentar la figura de l’altre progenitor.
Els programes de mediació, un èxit
La mediació familiar intrajudicial és una alternativa a la via judicial, i la seva fi és que la separació sigui de mutu acord i el menys traumàtica per als fills. Els pares han de fixar els punts de la separació, amb l’ajuda d’un mediador, sempre que aquests s’ajustin a les necessitats dels fills.
Gràcies a aquestes mesures, s’evita als menors un patiment emocional, inseguretats o sentiment de culpa habituals en les separacions conflictives. Però sobretot, i gairebé el més important, es garanteix als nens el seu dret i necessitat de tenir a tots dos pares.
