Tractament del TLP – Trastorn Límit de la Personalitat

Una de les primeres dificultats a les quals s’ha d’enfrontar el professional a l’hora de dissenyar la intervenció terapèutica per al trastorn límit de la personalitat és establir prioritats, ja que aquest problema sol presentar-se al costat d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment acompanyat de trastorns emocionals com la depressió major. A més, en el cas que la persona present addicció a drogues, caldrà tractar-ho prèviament.

A diferència d’altres casos, el trastorn límit de la personalitat produeix gran sofriment psicològic a qui ho pateix, així com als seus familiars i persones més reunides; és per això que la demanda de tractament sol iniciar-se a petició del propi pacient, encara que en alguns casos és a requeriment de la seva parella o familiars. La canviant simptomatologia pot arribar a “desesperar” al demandant i fins i tot a l’especialista, frustrat per no poder aconseguir un diagnòstic clar.

Pot donar-se el cas que un pacient estigui anant de consulta en consulta intentant saber el que li passa, i poden passar mesos i fins i tot anys abans d’aconseguir un diagnòstic adequat al seu trastorn, hagut de precisament a la seva principal característica de canvi continu de simptomatologia; situació d’incertesa que no fa sinó agreujar el sofriment personal i dels afins, alhora que es consoliden les conseqüències negatives en la seva vida acadèmica, professional i de relacions socials.

Una vegada que s’ha establert el diagnòstic, i s’ha determinat si existeixen altres trastorns concomitants, es procedeix a establir les prioritats del tractament, de manera que es començarà per treballar sobre aquells símptomes que provoquin major malestar a la persona, o fins i tot que posin en risc la seva vida, com és el cas dels intents de suïcidi. Serà imprescindible realitzar un tractament de desintoxicació previ quan la persona sigui consumidora habitual de substàncies il·legals, ja que aquestes van a interferir en el progrés esperat.

A continuació es descriuen alguns dels objectius que es persegueixen en el tractament del trastorno límit de la personalitat, amb indicació de les tècniques empleades en cada cas:
Independència emocional. Es treballa amb la persona els seus problemes de dependència emocional perquè aprengui a guiar-se pels seus propis valors i opinions, i se li ensenya que aquests són tan vàlids com els de els altres, per a això se li sol·licita que sigui capaç d’expressar i defensar la seva opinió davant diferents situacions.

Millora de la comunicació, de manera que pugui establir relacions saludables amb altres persones, sense idealitzar-les ni demandar-los més enllà del que correspon a la relació, emprant per a això tècniques de ‘role-playing’ pròpies de teràpies de parella, on es representen (realment o en la imaginació) diferents situacions per veure primer com es comporta el pacient i que després aprengui com ser més eficaç en aquestes mateixes situacions.

Augment de l’autoestima i de la identitat personal, un treball cognitiu pel qual es tracta d’afermar la identitat que li fa únic i diferent a la resta, alhora que aprèn a valorar-se amb les seves virtuts i els seus defectes.

Control de l’estrès i de la frustració: la comprensió del seu trastorn i de les conseqüències que est provoca són un primer pas per alliberar-se d’aquest sofriment psicològic que implica el desconèixer què li passa i la frustració de no saber si pot canviar. El fet d’observar el progrés en altres àrees, com la independència o la comunicació interpersonal, li ajudarà a reduir la seva frustració i, juntament amb tècniques de relaxació, a controlar l’estrès.

Control de la impulsividad i la ira, ensenyant-li a detectar quan s’està tibant i, amb això, el moment en què pot sorgir aquest esclat d’ira. Una vegada detectat deurà aplicar tècniques de visualització positiva (on s’imagini el més vívidament possible en un lloc tranquil i calmat allunyat de qualsevol problema) i de relaxació (amb tres respiracions profundes, en el qual s’inspiri pel nas i expiri per la boca lentament l’aire mentre s’explica fins a deu), que li retornin la tranquil·litat necessària per superar aquesta situació.

Combatre les idees suïcides i els intents d’autolesió, a través d’acords establerts entre pacient-terapeuta en els quals es busca una major comprensió de si mateix i el seu trastorn, alhora que s’observen progressos en altres àrees en les quals es treballa, a canvi d’una reducció fins a la seva desaparició de conductes de autoagresión i intents de suïcidi.

Disminució de determinats símptomes aguts, pel que s’empraran psicofármacos específics que ajudin a controlar-los quan sorgeixin.