Els Trastorns Adaptatius

Els Trastorns Adaptatius (TA) són reaccions desadaptatives davant estressors psicosocials identificables que ocorren en un curt espai de temps des de l’inici del factor d’estrès. Es manifesten per deteriorament funcional (social o ocupacional) o per símptomes com a depressió o ansietat que són reaccions que resulten excessives per a l’esperat com a normal davant l’anomenat estresasor (American Psychiatric Association, 2000).

Els individus amb circumstàncies vitals poc afortunades experimenten una taxa elevada d’estressors i tenen un risc major de presentar aquest trastorn. En xifres aproximades, el percentatge d’individus tractats amb aquest diagnòstic se situa entre el 5 i el 20 %.

El malestar i els símptomes d’aquesta falta d’adaptació solen mostrar-se en una disminució del rendiment laboral i en les relacions socials, així com en la pròpia salut física i mental.

Els trastorns adaptatius estan associats a un augment del risc i intents de suïcidi. Al mateix temps, poden complicar el curs d’una malaltia mèdica patida pel propi subjecte, ja que qualsevol factor estressante pot impedir o dificultar en gran mesura la sana recuperació de qualsevol persona.

Tractaments més indicats per al Trastorn Adaptatiu:

De forma resumida i esquematitzada, les pautes generals* a seguir davant un Trastorn Adaptatiu serien les següents:

– Identificar els mitjans per eliminar o reduir l’estressor, si això fos possible.
– Augmentar les habilitats d’afrontament del pacient, especialment si l’estressor no pot ser eliminat. – Aclarir i interpretar el significat que l’estressor té per a la persona i ajudar-la així a trobar un nou significat més adaptatiu.
– Ajudar al pacient a prendre perspectiva en relació a l’adversitat.
– Exposar i treballar les preocupacions i els conflictes que el pacient està experimentant.
– Ajudar al pacient a establir un sistema de suport que maximitzi l’adaptació.
– Treballar l’expressió i regulació emocional.