Sexualitat i parella
La sexualitat és una part essencial de les nostres vides, i especialment de les relacions de parella. En si, el terme fa referència tant a aquelles variables fisiològiques, anatòmiques i psicològiques que caracteritzen a cada sexe, com a l’apetit o desig sexual i als factors conductuals i emocionals associats a aquest. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la sexualitat inclou tant les relacions sexuals com la intimitat, el plaer o l’erotisme. D’aquesta manera, hem de comprendre que la conducta pròpiament sexual pot suposar una expressió directa del grau de comunicació, passió, confiança, desig, amor … entre d’altres.
En aquest sentit, tot i que habitualment posem el focus d’atenció en la persona que manifesta un problema o símptoma específic, l’afectació va molt més enllà del terreny individual, repercutint clarament a nivell interpersonal, i més concretament, en les nostres relacions de parella. Així, és summament important atendre a totes les variables, siguin aquestes biològiques, socials o psicològiques per determinar quines d’elles estan repercutint de manera més significativa, tenint clar que hi haurà, gairebé sempre, una repercussió a nivell conjugal.
Al costat d’això, i tot i que hi ha un cert estigma cap a alguns temes relacionats amb aquest àmbit, hem de conscienciar-nos de la importància de fer front i compartir les dificultats presents en les nostres vides sexuals. Certament, encara que en ocasions existeixi consciència de problemàtica per part dels dos membres de la parella, la incomoditat i la timidesa poden ser obstacles a l’hora d’exterioritzar el malestar, la qual cosa pot actuar com a factor de manteniment de la situació. En aquest sentit és important establir un hàbit de comunicació (sexual) saludable i adequat, el qual vagi acompanyat d’una anàlisi personal sobre allò que considerem que pugui estar repercutint en el problema.
El tipus d’educació sexual rebuda, les necessitats personals, l’estrès sofert per dos o per algun membre de la parella, la presència d’altres problemàtiques com trastorns d’ansietat, depressió o abús de substàncies, o l’ús de medicaments, són algunes de les variables que poden repercutir en la situació, generant en ocasions disfuncions sexuals específiques. Davant d’això, serà crucial indagar sobre la interrelació entre tots els aspectes per esbrinar si el tractament d’algun d’ells pot incidir de manera positiva en les dificultats relacionades amb l’àmbit sexual. Així, en moltes ocasions la millora passarà per realitzar un tractament psicològic específic encarat a millorar certes actituds, conductes, creences i emocions relacionades amb el sexe. En altres, al costat del seguiment terapèutic pot ser recomanable col·laborar amb un professional de psiquiatria per potenciar la millora de la persona.
El més important però, i tot i que que cadascun de nosaltres triem viure la nostra sexualitat d’una manera determinada, és adoptar un punt de vista global i assumir que la millora de símptomes o dificultats específiques passa, gairebé sempre, per escoltar i col·laborar amb la parella, la qual a més d’estar patint i vivint la situació en primera persona, pot suposar una pedra angular per potenciar la millora de la persona que exterioritza el problema amb una dificultat específica.
En conclusió, la sexualitat suposa un concepte ampli, complex i dinàmic, viscut, entès i experimentat de maneres molt diverses i en el qual trobem interrelacionats un conjunt divers de components entre els quals es troba l’intercanvi afectiu i la comunicació. Únicament adoptant una mirada global serem capaços de comprendre certa part d’aquest extens terreny, i serà més probable que aconseguim brindar una ajuda òptima a les persones que pateixen dificultats determinades relacionades amb aquest àmbit.
