Què implica acudir a teràpia?
Demanar ajuda, de qualsevol mena, no és un procés fàcil. A més a més, considerant el motiu que ens pot portar a acudir a un psicoterapeuta, aquest aspecte pot resultar més comprensible. Obrir-nos emocionalment, exterioritzar, i procurar comprendre i treballar aspectes que inicialment ens poden resultar confusos, suposa un esforç, i una mostra de valentia. És una experiència en la seva totalitat, la qual implica endinsar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos, i crear una relació de confiança i proximitat amb una persona que actua com a facilitador, com a canal per potenciar i millorar els nostres recursos personals a l’hora d’afrontar situacions o aspectes que ens generin malestar.
Els motius que ens poden portar a iniciar tractament psicològic poden ser diversos, conscients i inconscients, individuals o múltiples, i poden generar més o menys malestar. Comunament coneixem els problemes d’ansietat, depressió, dificultats relacionades amb l’autoestima, addiccions…entre molts d’altres; sent el seu denominador comú el malestar propi o aliè. A més, moltes vegades aquests mateixos emmascaren altres dificultats implícites que poden ser identificades i treballades a les sessions. La forma en què s’aborden depèn principalment de l’orientació seguida pel terapeuta, i n’hi ha de diferents dins de la psicologia clínica: Cognitiu-Conductual, Psicoanàlisi, models humanistes, sistèmics… Tots ells es presenten com a alternatives útils i eficaces per a diferents situacions, i varien principalment en la conceptualització de les patologies, les eines utilitzades, el nombre de sessions i el caràcter del terapeuta. Tot i això, tenen un denominador comú, que és l’estructura o el procés seguit:
- Fase d’exploració, valoració i diagnòstic: En aquesta primera part, l’objectiu és conèixer profundament la persona i delimitar les variables/situacions problemàtiques que cal treballar. Cal una bona comprensió tant del pacient com de la seva situació vital per poder plantejar objectius terapèutics que s’adeqüin a les seves necessitats. Aquí és comú utilitzar qüestionaris de valoració de l’estat d’ànim i altres eines per complementar la informació obtinguda mitjançant l’entrevista. Un cop realitzada l’exploració, es fa un diagnòstic o una explicació de la situació de la persona.
- Fase de tractament o seguiment: Suposa la part gruixuda i nuclear de la intervenció, la qual compta amb més sessions i on es treballen els objectius plantejats. Aquí és on trobem les principals diferències entre orientacions, tot i que la majoria utilitzen tècniques tant dins la sessió com fora, per tal de generalitzar l’efecte de les intervencions, i comunament s’utilitza també la col·laboració de tercers per potenciar els resultats.
- Fase de prevenció de recaigudes: Representa la part final del procés, i on principalment es consoliden els recursos i les eines assolits, reforçant els avenços i anticipant possibles dificultats. Això permet mantenir l’efecte de la teràpia a llarg termini, afavorint l’autonomia i la resiliència de la persona.
Sobre aquesta base a més, tots coincideixen que la psicoteràpia és un treball constructiu i en col·laboració entre pacient i terapeuta, en què l’ús de la paraula és clau tant per treballar mitjançant diferents tècniques a les sessions, com per establir un vincle basat en l’empatia, l’escolta activa i la reciprocitat. Al costat d’això, en totes les orientacions les sessions poden dur-se a terme de forma individual, grupal, de parella o familiar, depenent del motiu de consulta.
Si vols aprofundir més sobre aquest tema, o tens qualsevol pregunta, el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, a Mataró, et facilitarà tot allò que necessitis. Tenim una àmplia formació en diferents branques, no ho dubtis i contacta amb nosaltres.
