Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH): Conceptualització i subtipus

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o TDAH forma part dels trastorns del neurodesenvolupament. Aquests constitueixen un grup d’alteracions heterogènies amb una base neurològica que es caracteritzen per un retard o alteració en l’adquisició, la retenció o l’aplicació d’habilitats en una varietat de dominis del desenvolupament, entre els quals s’inclou el social, el motor, el llenguatge i la cognició (memòria, resolució de problemes, atenció, percepció…). A més, afecta aproximadament un 5% de la població infantil a nivell mundial, té inici a la infància, i es dóna més al sexe masculí.

 

Tot i que tots podem tenir una certa idea sobre les característiques d’aquesta patologia, no es tracta únicament de nens i nenes moguts, o que els costa concentrar-se, ja que aquesta interpretació porta moltes vegades a un sobrediagnòstic, i a l’estigmatització i patologització de certes persones. El TDAH representa un patró persistent (mínim 6 mesos) d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix amb el funcionament o desenvolupament, que es presenta de manera primerenca a la vida (abans dels 12 anys), i que es dóna de manera generalitzada, és a dir, calen dos o més contextos (p.ex., a casa i a l’escola) per diagnosticar-se. A continuació es diferencien els símptomes principals del trastorn:

 

Símptomes d’Inatenció

 

  • Presta poca atenció a detalls i comet errors per distracció.
  • Dificultats per mantenir atenció.
  • Sembla que no escolta.
  • No segueix instruccions.
  • Dificultats per organitzar tasques/activitats.
  • Evita iniciar tasques que requereixen esforç mental sostingut.
  • Perd coses.
  • Es distreu amb facilitat.
  • Oblida activitats quotidianes.

 

Símptomes d’Hiperactivitat i impulsivitat

 

  • Juga amb mans/peus o es recargola al seu seient.
  • S’aixeca quan s’espera que estigui assegut.
  • Correteja o grimpa (adults: estar inquiet).
  • Incapaç de jugar o realitzar tranquil·lament activitats recreatives.
  • Actúa com si “li impulsés un motor”.
  • Parla excessivament.
  • Respon abans d’acabar la pregunta.
  • Interromp o s’immiscueix amb altres

 

Així doncs, es poden presentar els dèficits d’inatenció o hiperactivitat i impulsivitat de manera aïllada, o de manera combinada. Aquesta darrera presentació comporta més complexitat, tant a nivell de simptomatologia, com a l’hora d’intervenir des de les escoles i des de centres i serveis especialitzats en psicologia i psiquiatria. A més, el trastorn difícilment acostuma a presentar-se sol, és a dir, sovint l’acompanyen altres problemàtiques, de les quals la més recurrent són els trastorns de conducta.

 

Els professionals de la nostra clínica, situada al centre de Mataró, estan formats i especialitzats en aquesta i moltes altres problemàtiques. Truca’ns per rebre més informació i tota l’ajuda que necessitis.