Teràpia EMDR

Els psicòlegs del Gabinet Psicològic Mataró estan especialitzats en la Teràpia EMDR. En aquest article expliquem les bases d’aquesta potent teràpia per al tractament dels grans i petit straumes que tots els nostres pacients tenen.
Què és EMDR?

EMDR és l’acrònim en anglès de Eye Movement Desensitization and Reprocessing (desensibilizació i reprocesamient per moviments oculars).

És una tècnica desenvolupada per Francine Shapiro l’any 1987 que va observar casualment que sota certes condicions el moviment ocular pot reduir la intensitat dels pensaments perturbadors.

Com funciona?

EMDR utilitza l’estimulació bilateral cerebral, ja sigui mitjançant moviments oculars, tapping (donar copets) o mitjançant sons, estimulant un hemisferi cerebral cada vegada (esquerre-dret-esquerre, etc.) en estar estimulant un i un altre costat del cos alternadament.

Això produeix un flux d’informació entre els dos hemisferis cerebrals, informació que estava bloquejada, com a conseqüència d’un trauma, i com a conseqüència es produeix una desensibilizació de les emocions negatives i inadequades, estimulant al cervell per a trobar noves solucions funcionals i realistes, molt més apropiades a la situació.

EMDR pot utilitzar-se dins d’una teràpia “verbal” estàndard (com a teràpia complementària), o com un tractament en sí mateix. També s’usa per a poder dur a terme una teràpia més profunda.

Per què serveix? 

EMDR és una teràpia efectiva i de resultats perdurables en pacients amb Trastorn per Estrès Postraumàtic (TEPT) i altres trastorns associats a l’espectre del trauma (ja sigui un trauma intens o ben un de lleu).Les persones que a conseqüència d’una situació traumàtica experimenten ansietat, temor i que reviuen de forma involuntària aquests fets traumàtics, poden arribar a tenir aquests mateixos records sense que siguin dolorosos, després de sotmetre’s a la Eye Movement Desenzitation Reprocessing (EMDR).
S’aplica a persones que han patit un trauma. Amb aquesta tècnica treballem amb el record de la situació traumàtica, amb les imatges, records visuals i sensorials. La persona ha de concentrar-se en ells. Un exemple és el d’algú que ha sofert un accident de cotxe i que té símptomes d’estrès postraumàtic. Alhora que es concentra en aquests records li aplicaríem una estimulació bilateral visual, auditiva o tàctil.

Sabem que el cervell està compost per dos hemisferis. Treballem amb els ulls de la persona. Li fem seguir amb la mirada el nostre dit, que movem d’un costat a un altre, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. D’aquesta forma, estimulem tots dos hemisferis del cervell amb el moviment ocular, alguna cosa que va descobrir fortuïtament Francine Shapiro. També es pot aplicar un altre tipus d’estimulació amb so, que es repeteix alternativament en l’oïda esquerra i en el dret. I, finalment, un tercer tipus d’estimulació és la quinestèsica, que consisteix a utilitzar el tacte, per exemple, tocant amb una mà una part esquerra del cos i després la dreta, encara que aquesta tècnica s’ha anat sofisticant i avui disposem d’uns sensors que apliquem al pacient.

El que s’aconsegueix és que la persona, que té records d’ansietat i dolor, reviu els moments tràgics i l’accident sense voler, es desensibilitzi i tots aquests records deixin de ser perturbadors. El que ocorre amb el trauma és que la informació queda congelada a les xarxes neuronals i no hi ha un accés al sistema general, la memòria queda congelada. Amb el reprocès de la informació, es reconnecten les xarxes neuronals amb la resta del sistema, de manera que l’afectat deixa de tenir ansietat i temor.

Encara que hi ha informació que diu que amb deu sessions és suficient, la veritat és que cada persona és un món i amb cadascun s’aconsegueixen resultats diferents. No obstant això, és un mètode ràpid si es compara amb altres teràpies. En general, quan hi ha hagut una exposició única a un trauma -una persona a la qual mai li hagi succeït gens en la vida i que, de sobte, hagi sofert un accident- entre 10 i 12 sessions són suficients per desensibilizar-la respecte a la situació traumàtica. Però en les persones que són vulnerables a l’estrès postraumàtic i que no han viscut una situació traumàtica una vegada, sinó vàries, són necessàries més sessions.

La EMDR és molt efectiva per tractar l’estrès postraumàtico, però també és aplicable a altres patologies com l’ansietat general, la fòbia o el trastorn obsessiu. Ara bé, en la persona amb ansietat generalitzada -no només amb un trauma- també és possible aplicar tècniques de relaxació; o en les persones que sofreixen dolor crònic, en les quals el dolor és una part essencial associada al trauma, també és possible realitzar suggestions hipnòtiques. Per tant, la EMDR és una tècnica flexible, que es pot combinar amb altres tècniques.

S’ha utilitzat àmpliament en víctimes de fets violents; també s’ha utilitzat in situ en llocs afectats per desastres naturals (per exemple, amb 220 nens víctimes primàries de la inundació que va ocórrer en Santa Fe, Argentina, a l’abril de 2003).

Les recerques han establert que EMDR és efectiu tant en casos d’estrès postraumàtic com en casos d’atacs d’ansietat, temor a intervencions quirúrgiques, impulsivitat, fòbies, por irracional, etc.

A més existeixen protocols especials en EMDR per al tractament de:

Dols i pèrdues
Dolor crònic
Trauma recent
Trastorns alimentaris
Depressió
Fòbies
Abuso de substàncies
etc.

Què és el trauma segons EMDR?

Trauma per EMDR és una informació que s’ha emmagatzemat de manera disfuncional en el cervell, a partir d’una experiència considerada traumàtica; això fa que la informació no pugui ser utilitzada de forma correcta ni integrada a l’experiència quotidiana de la persona.

Aquesta informació “mal emmagatzemada” és responsable dels símptomes del pacient, ja que queda associada als sistemes de Memòria Implícita d’una forma molt semblada al moment en el qual es va viure l’experiència traumàtica. Per posar un exemple simplificat, seria com un enregistrament de música que s’ha fet malament i que per tant té sons i interferències que no són part de la música original (EMDR seria una forma de “depurar” aquest enregistrament).

La Dra. Shapiro explica :

“Molts de nosaltres pensem que el trauma consisteix en grans esdeveniments. Però per definició, trauma és qualsevol fet que ha tingut un efecte negatiu durador en la persona. Tots coneixem gent que ha perdut el treball, als seus sers estimats i fins i tot possessions i com a resultat, han sofert intensament. Quan es perd la pau de l’esperit o si mai s’ha tingut, pot haver-hi serioses conseqüències físiques i psicològiques, sigui com anàs la causa”.