El bullying o assetjament escolar

QUÈ ÉS EL BULLYING?
Aquest anglicisme fa referència a l’assetjament escolar i tota forma de maltracte físic, verbal o psicològic que té lloc entre nens i nenes en edat escolar de forma reiterada i al llarg del temps.
Bullying és agredir o humiliar a una altra persona, mitjançant insults, burles, divulgant rumors falsos, agressions físiques o fer el buit a algú de forma intencionada. Aquest assetjament es pot fer en persona, per escrit, a través de les xarxes socials, etc.
Generalment l’assetjament escolar afecta a nens i nenes d’entre 12 i 15 anys, tot i que es pot donar òbviament en altre sedats inferiors o superiors.
L’assetjador assetja a la víctima als lavabos, als passadissos, al menjador, al pati, etc., reservant les seves accions quan els adults no estan presents.
El bullying és una de les principals preocupacions entre els pares respecte els seus fills, per la qual cosa aquests han d’estar molt alerta dels signes d’alerta que poden indicar que l’adolescent està siguent víctima d’assetjament a l’escola tals com:
–     L’adolescent té por d’anar a l’escola i posa excuses per faltar a l’escola o inventa malalties que no pateix.
–        Té canvis d’humor molt bruscos.
–        Baix rendiment escolar que es dóna de cop sense cap raó aparent.
–        Negativa a explicar res del seu dia a dia a l’escola.
Aquest tipus de violència entre iguals té efectes negatius en la salut física, el benestar emocional i el rendiment acadèmic dels nens, especialment si aquesta violència es repeteix en el temps o es severa.
A Espanya, el bullying afecta al 2% dels nens i joves de forma repetida i constant, mentre que el 6% ho pateix de forma esporàdica. De fet, existeixen estadístiques que indiquen que el 49% dels estudiants al nostre país diuen haver estat insultats o criticats per companys alguna vegada i el 14% reconeixen haver agredit físicament alguna vegada algun company de l’escola.
El bullying acaba afectant negativament en l’autoestima de les víctimes i fomenta la sensació de por i d’indefensió que acaben fent impossible una relació normal i estable amb la resta de companys. Tot això pot acabar provocant una situació d’aïllament que pot conduir en els casos més greus en l’aparició d’una depressió que pot portar al seu temps al suïcidi
A La Unió Europea, l’any 2014, l’assetjament escolar i el maltracte a nens i joves va superar els 24 milions de casos dels que es calcula que uns 200.000 es van acabar suïcidant per aquest motiu..
No es una broma o un joc, és del tot inacceptable.
 SENYALS D’ALARMA
Hi ha moltes senyals que ens poden alertar que el nostre fill està patint assetjament a l’escola o bé al contrari, que està assetjant altres nens.
 Generalment els nens no expliquen que són víctimes de bullying als seus pares o mestres per diverses raons com les que citem a continuació:
1)     El nen té por de dir-ho per por a tenir més represàlies del nen que l’està assetjant.
2)     El nen té por de ser vist com una persona dèbil i pretén solucionar el problema per ell mateix per sentir que tenen el control de la situació.
3)     L’assetjament pot ser una experiència humiliant, i sovint el nen no vol que els pares o els mestres sàpiguen que es diu sobre ells, ja sigui cert o fals.
4)  Els nens víctima de bullying poden acabar aïllant-se fins al punt de creure erròniament que no importa a ningú o que ningú els podrà comprendre.
 
Reconèixer aquestes senyals és el pas principal per poder adoptar les mesures necessàries contra l’assetjament escolar.
 
Senyals que indiquen que un nen és víctima de bullying
1.      La presència de lesions inexplicables.
2.     El nen perd roba, llibres, el telèfon, les claus i altres pertinences o bé les porta deteriorades.
3.     Mals de cap, mals de panxa i marejos freqüents, o comença a fingir que té malalties per evitar anar a l’escola.
4.     Malsons freqüents i dificultats per dormir.
5.     Canvis en els hàbits alimentaris.
6.     Pèrdua de l’interès per les tasques escolars.
7.     Pèrdua sobtada d’amistats.
8.     Sentiments de baixa autoestima.
9.     Sentiments depressius i verbalitzacions que es vol morir o suïcidar.

 
Senyals que indiquen quan un fill està assetjant altres nens
 1.     S’involucra en baralles físiques o verbals sovint.
2.     Té amics que assetgen altres nens.
3.     Comportament cada vegada més agressiu i dominant.
4.     Sovint és castigat a l’escola per mal comportament.
5.     Té diners o propietats noves sense cap explicació lògica.
6.     No accepta la seva responsabilitat per les seves accions.
7.     Culpa als altres dels seus problemes.
8.     És cada vegada més competitiu i es preocupa per la seva reputació i popularitat.
 CARACTERÍSTIQUES DE LA VÍCTIMA D’ASSETJAMENT ESCOLAR
Acostumen a ser nens que no tenen recursos o habilitats per reaccionar, són poc sociables, són sensibles i fràgils i no es saben defensar dels atacs perquè senten vergonya o perquè es senten inferiors als altres, amb escassa autoestima. Les constants amenaces i agressions deterioren cada vegada més la seva fràgil autoestima arribant a deprimir-se profundament en els casos més greus.
A nivell de personalitat acostumen a tenir una personalitat insegura i amb baixa autoestima. Presenten alts nivells d’ansietat, són febles, submissos, introvertits, tímids, amb dificultats de relació i d’habilitats socials, inmadurs per a la seva edat.
Tota l’agressivitat que pateixen els provoca trastorns psicològics i intenten escapar de l’agressió protegint-se amb malalties imaginàries o somatitzacions. Es mostren agressius amb els seus pares o mestres per la pròpia frustració que senten per la situació que injustament viuen.
A nivell social acostumen a ser nens que els costa fer amics i que quan ho fan generen una forta dependència emocional que els causa una gran vulnerabilitat social i els predisposa a la submissió per part de l’agressor. Sovint tenen una escassa xarxa social i es troben força aïllats.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ASSETJADOR
Els assetjadors molesten als més petits o als més indefensos o vulnerables. Trien com a víctimes aquells que són diferents, que són d’una altra raça, d’una altra classe social o que no utilitzen la roba que està de moda. Agredeixen també aquells que són menys hàbils a nivell físic o que tenen sobrepès, o fins i tot s’hi posen amb els més estudiosos o els més tímids.
L’assetjador acostuma a tenir un comportament provocador i intimidatori permanentment. És molt agressiu en el seu estil de comunicació i en el seu estil de  resolució de problemes. Presenta moltes dificultats per ser empàtic pel que no es sap posar a la pell de l’altre i soviet provenen de famílies desestructurades i/o amb carències afectives importants. Sovint els agrada sentir la sensació de poder perquè generalment tenen una autoestima molt fràgil que necessiten reforçar a través de sotmetre i dominar als altres.
Si a una dinàmica familiar competitiva o basada en la comparació amb l’altre se li afegeix el fet que el nen té una baixa autoestima, poden aparèixer les complicacions. Una baixa autoestima juntament amb una tendència del nen a respondre de forma agressiva quan se sent atacat el resultat és un nen assetjador que minusvalora i menysprea als altres.  és importantíssim, en lloc de comparar al fill amb altres nens, potenciar els seus punt forts perquè es senti més capaç d’assolir reptes i dificultats.
 CONSELLS PER A PARES I MARES
Per ajudar als pares i mares a detectar un possible cas d’assetjament cap als seus fills i a ajudar-los a superar-ho, aquests són alguns dels consells que poden seguir:
1- Observar al nen o la nena. Procurar estar pendents dels canvis d’humor i de comportament, la motivació pels l’estudi, freqüents malalties lleus com a mal de panxa o mals de cap.
2- Escoltar i dialogar amb ells. Els nens i les nenes gairebé mai menteixen en aquests temes. És important escoltar el que ha viscut i com se sent, sense jutjar-lo.
3- Mantenir la calma. És important estar serè i adoptar una actitud de comprensió i atenció, transmetent seguretat i tranquil·litat.
4- Dir-li que no és culpable de res. Totes les persones tenim dret a ser protegides contra qualsevol forma de violència i a ser tractats amb respecte.
5- Reforçar la seva autoestima. Ajudar-los a reconèixer les seves capacitats, habilitats i el gran esforç que ha fet en haver demanat ajuda.
6- Comunicar la situació a l’escola. És important que el centre escolar conegui la situació i mantingui una comunicació contínua i de col·laboració amb ells.
7- Donar-los l’oportunitat d’ampliar el seu grup d’amics i amigues. Les activitats fora del centre escolar li donen l’oportunitat per relacionar-se amb altres nois i noies de la seva edat.
8- Mantenir una bona comunicació basada en la confiança. Això facilitarà que acudeixi a tu en cas de rebre algun missatge que li provoqui malestar o incomoditat.
9- Recomana al fill o filla que no respongui a les agressions i en cas de sospitar que s’està donant una situació de ciberassetjament, tractar de guardar els missatges com a prova, de bloquejar al remitent o de denunciar el cas.
 QUÈ ES POT FER DES DE L’ESCOLA?
El millor tractament pel bullying és la prevenció, i per tant s’ha de treballar des de l’escola tan bon punt es percebi el mínim senyal de violència per part d’algun alumne.
Cal tenir en compte els 3 elements que intervenen en l’assetjament escolar:
1)     L’assetjador
2)     L’assetjat
3)     L’espectador passiu

Cal inculcar als nens i joves valors relacionats amb la igualtat, la solidaritat i el respecte i rebutjar activament el racisme i el sexisme i les diferències.

Fomentar l’amistat i la integració social, doncs protegeixen contra l’assetjament, milloren la qualitat de vida escolar i permeten desenvolupar unes habilitats socials efectives.
 FASES EN L’AFRONTAMENT DEL BULLYING A LES ESCOLES
1- DETECTAR
Pot ser difícil tant per pares com per professors, doncs s’acostuma a donar fora de la presència dels adults.
Direcció i mestres han d’identificar les zones, els llocs i les situacions de risc com el pati, els vestuaris, passadissos, etc., i observar entre classes i a l’hora de descans el comportament dels alumnes els uns amb els altres.
Cal tenir estructures al centre educatiu on expressar denúncies o reclamacions com una bústia de suggeriments.
 2- AVALUAR NECESSITATS I RECURSOS
Cal identificar als alumnes involucrats i valorar les seves necessitats i els recursos dels que es disposa a nivell de la pròpia escola, de la família i de la xarxa social de l’alumne afectat.
 3- ACTUAR
AMB LA VÍCTIMA
Cal protegir la víctima durant tot el procés d’intervenció, evitant parlar del tema públicament si això l’ha de fer sentir-se encara més humiliada o avergonyida i protegir-la de possibles situacions de risc, augmentant la supervisió i vigilància per part d’adults en moments i llocs de risc, creant grups de companys solidaris que estiguin formats prèviament i puguin acompanyar la víctima en els moments de major risc.
Cal fomentar la comunicació i expressió de sentiments de la víctima amb adults i amb iguals i desenvolupar programes d’habilitats socials fomentant l’assertivitat i la defensa dels drets bàsics.
 AMB L’AGRESSOR
Cal assegurar-se que l’agressor rep l’ajuda que necessita, doncs les agressions poden ser el resultat d’una mancança a nivell d’habilitats socials o a carències afectives que manifesten a través d ela submissió als altres.
Cal assegurar-se que l’agressor entén que el seu comportament és incorrecte i causa gran dolor a la víctima i quines són els límits que no es poden sobrepassar de cap manera. És imprescindible treballar l’empatia i fer un entrenament en habilitats socials (assertivitat).
Utilitzar tècniques de modificació de conducta com instaurar conseqüències negatives dels seus mals actes, pèrdua d’activitats gratificants com fer excursions o anar de colònies, etc.
 AMB ELS ESPECTADORS
Cal definir clarament el paper que té ser espectador passiu d’aquestes situacions i ensenyar-los a diferenciar entre ser empàtic i ser solidari davant la injustícia o ser un xivato i ensenyar-los a demanar ajuda informant sobre la possibilitat de denunciar agressions garantint la confidencialitat.
  PARES
Cal que els pares analitzin la situació de forma objectiva sense minimitzar els fets ni sobredimensionar les conseqüències.
Cal que els pares fomentin el diàleg permanent pares-fills. Els fills han de poder confiar en els pares i han de sentir que els pares els escoltaran sense jutjar-los i menys encara, sense renyar-los. L’escolta activa facilitarà la comunicació.
És vital que els pares i l’escola estiguin en permanent comunicació per coordinar adequadament les intervencions.
 UN MATEIX
Cal eliminar el silenci i parlar amb els pares, els mestres o algun adult de confiança. Cal posar en marxa les mesures necessàries per protegir-se de les agressions.
Cal expressar com et sents, què t’està passant, les teves inquietuds o pors i no oblidar mai que vals tant com els demés i per tant no has de permetre que ningú t’agredeixi de cap manera.
4- SEGUIMENT
És important fer reunions a l’escola entre víctima, agressor i espectadors, així com reunions amb les famílies afectades per tal de poder valorar les mesures adoptades i modificar-les en cas de ser insuficients.
CRISTINA MARTÍNEZ VIANA
Directora i PsicòlogaGabinet Psicològic Mataró