Relació entre anatomia cerebral i anorèxia

La disfunció d’àrees específiques del cervell podria explicar la distorsió de la imatge corporal en els pacients amb anorèxia nerviosa. El present estudi va ser dissenyat per revelar les regions del cervell que són anormals en l’estructura i la funció en els pacients amb aquest trastorn. La nostra hipòtesi es basa en el fet que existeixen àrees cerebrals d’activitat alterada en pacients amb anorèxia nerviosa i regions implicades en el processament del dolor, una interrelació d’aberracions estructurals de la xarxa frontoparietal-cingulada i l’activació funcional aberrant durant el processament del dolor tèrmic en els pacients amb el trastorn.

Es van determinar els llindars de dolor fora de l’escàner de ressonància magnètica en pacients amb anorèxia nerviosa i controls sans. A partir de llavors, es van aplicar estímuls tèrmics de dolor durant la projecció d’imatges de ressonància magnètica funcional. L’anàlisi estructural amb volums ponderats T1 estructurals d’alta resolució es va realitzar utilitzant morfometria basada en voxel i un enfocament basat en la superfície.

Vint-i-sis pacients i 26 controls van participar en el nostre estudi, i a causa de les dificultats tècniques, els 15 participants en cada grup es van incloure en el nostre anàlisi de ressonància magnètica funcional. Els anàlisis estructurals van revelar que el volum de la matèria grisa i la gruixudesa cortical a la xarxa frontoparietal-cingulada disminuïen significativament en pacients amb anorèxia nerviosa. Hem detectat un increment del senyal depenent del nivell d’oxigen en sang en els pacients durant la condició dolorosa a 45 ° C en l’escorça cingulada posterior i mitjana cingulada, que es va correlacionar positivament amb l’augment dels llindars del dolor. La disminució de la matèria grisa i la guixudessa cortical van correlacionar negativament amb els llindars del dolor, gravetat dels símptomes i la durada de la malaltia, però no amb l’índex de massa corporal. Una limitació oposada en aquest estudi és la falta d’una quantificació específica de la distorsió de la imatge corporal.

Aquest estudi proporciona més evidència per a les confinades anomalies estructurals i funcionals del cervell en pacients amb anorèxia nerviosa a les regions del cervell que estan implicades en la percepció i la integració dels estímuls corporals. L’associació de les desviacions estructurals i funcionals amb llindars tèrmics, així com les característiques clíniques podria indicar un origen neuronal comú.