Avui Cristina Martínez a 8TV per parlar sobre Trastorn per Fart

Avui dilluns 26 d’octubre la psicòloga Cristina Martínez estarà al programa de televisió “Trencadís” de 8TV per parlar sobre el trastorn per fart.
A continuació passem a descriure la informació més rellevant sobre aquest trastorn:

Què és el trastorn per fart?

El trastorn per fart, o també anomenat menjar compulsivament, és un trastorn alimentari que s’ha reconegut recentment. Els trastorns alimentaris són una malaltia mental seriosa en la qual les emocions i formes de pensar li causen a una persona l’adoptar hàbits alimentaris nocius, com afartar-se o passar gana.

El trastorn per fart és una condició seriosa caracteritzada per una forma incontrolada de menjar que resulta en un augment de pes. La gent que pateix del trastorn per fart solen menjar freqüentment grans quantitats de menjar (més enllà del punt en el qual se senten plens) i alhora perden el control sobre la seva forma de menjar. Encara que el comportament amb el fart és similar al que ocorre amb aquells que pateixen bulímia nerviosa, les persones que pateixen trastorn per fart normalment no es purguen vomitant o usant laxants.

Molta gent amb trastorn per fart utilitza el menjar com una manera de sobreportar emocions i sentiments incòmodes. Aquesta és gent que mai va aprendre a manejar l’estrès, i troben que el menjar és reconfortant i calmant. Desgraciadament, solen acabar sentint-se tristos i culpables per no poder controlar la seva forma de menjar, la qual cosa augmenta l’estrès i així contínua el cicle.

Quins són els símptomes del trastorn per atracón?

La majoria de la gent menja massa de tant en tant, i moltes persones creuen que freqüentment mengen més del que deuen. No obstant això, menjar grans quantitats de menjar no significa que aquesta persona pateixi el trastorn per fart. La majoria de la gent amb problemes seriosos del trastorn per fart té alguns dels següents símptomes:

• Episodis freqüents de menjar el que considerarien altres persones una quantitat excessiva

• Sensacions freqüents de no poder controlar el que menja o quant menja

• Menjar molt mes ràpid que el normal

• Menjar fins a estar incòmodament plens (arribar a la plenitud incòmode)

• Menjar grans quantitats de menjar, tot i sense sensació de gana

• Menjar en solitari per vergonya de la quantitat de menjar ingerit

• Sentir-se de mala gana, depressió, o vergonya després d’un fart

• Canvis freqüents de pes

• Sentir baixa autoestima

• Perdre el desig sexual

• Fer dietes freqüents

Què causa el trastorn per fart?

La causa del trastorn per fart encara no aquesta coneguda, i els investigadors solament ara estan començant a entendre les conseqüències del trastorn i els factors que contribueixin al seu desenvolupament. Com altres trastorns alimentaris, sembla que el trastorn per fart resulta d’una combinació de factors psicològics, biològics i mediambientals.

S’ha reconegut una connexió entre el trastorn per fart i altres trastorns de la salut mental. Gairebé la meitat de les persones amb el trastorn del fart tenen un historial de depressió, encara que no es coneix bé perquè existeix aquesta connexió. Molta gent admet que la por, la tristesa, l’avorriment, l’ansietat, o altres emocions negatives poden provocar un episodi de fart. El comportament impulsiu i certs problemes psicològics també són més comuns en la gent que pateix el trastorn per fart.

Els trastorns alimentaris, incloent el trastorn per fart, tendeixen a ser més comuns en les mateixes famílies, suggerint una susceptibilitat del trastorn per fart que igual es pot heretar. Els investigadors també estan intentant endevinar com els elements químics del cervell i el metabolisme (la forma que el cos usa calories) afecten el desenvolupament del trastorn per fart. Les persones que pateix el trastorn per fart moltes vegades vénen d’unes famílies que mengen massa o que posen una èmfasi poca natural en el menjar; per exemple usant el menjar com un premi o com una cosa reconfortant i calmant.

Com de comú és el trastorn per fart?

Encara que solament s’ha conegut recentment com una condició diferent, el trastorn per fart probablement és el trastorn alimentari més comú. La majoria de la gent que pateix el trastorn per fart són obesos (més del 20 per cent sobre el pes saludable), però la gent no obesa pot patir també aquest trastorn.
El trastorn per fart probablement afecta al 344 per cent de tots els adults
El trastorn per fart és una mica més comú en les dones que en els homes. El trastorn afecta als Afroamericans tant com als Caucàsics. No es coneix encara la freqüència en altres grups ètnics. Les persones obeses que pateixen el trastorn per fart moltes vegades arriben a ser obeses més joves que les que no ho pateixen. També poden tenir episodis mes freqüents de perdre i recuperar pes.

Com de diagnostica el trastorn per fart?

Pot ser difícil identificar els trastorns alimentosos ja que els secrets, la vergonya, i

la negació siguin característics dels trastorns. Com a resultat, es pot passar molt

temps sense detectar-los. En la majoria dels casos, es descobreix el trastorn per atracón

quan una persona busca ajuda professional per perdre pes, o quan busquen

tractament per a un problema medico relacionat amb l’obesitat.

En els casos sospitosos del trastorn per atracón, el metge començarà l’avaluació

fent un historial complet i un examen físic. Encara que no hi ha proves laboratorias

que s’usen específicament per diagnosticar els trastorns alimentosos, el medico

pot usar diverses proves diagnostiques-com els rajos-X o proves de la sang-per

descartar altres malalties físiques que podrien causar els símptomes.

Si no es troba cap malaltia física, se’ls pot manar a un psiquiatre o a

un psicòleg, que són els professionals mes entrenats per diagnosticar i tractar les

malalties mentals. Els psiquiatres i els psicòlegs usen eines especials

per entrevistar i avaluar a les persones per als trastorns per atracón.

Com es tracta al trastorn per atracón?

El tractament per al trastorn per atracón és difícil perquè la majoria de la gent se

sent avergonyida pel trastorn i intenten amagar el seu problema. De vegades ho

amaguen tan ben que els altres membres de la família i els amics no saben que es donen

atracones.

Per als trastorns alimentosos fa falta un pla de tractament exhaustiu que es pot

ajustar a les necessitats de cada pacient. La meta del tractament per al trastorn per

atracón és ajudar a la persona prendre control dels seus hàbits de menjar. En la majoria dels

casos el tractament inclou una combinació de les següents estratègies:

• Psicoteràpia – Això és un tipus de consell que vol canviar la forma de pensar

(la teràpia cognitiva) i el comportament (la teràpia del comportament) d’una

persona amb un trastorn alimentós. El tractament inclou tècniques pràctiques

per crear disposicions sanes cap al menjar i el pes, i també formes per

canviar la manera en la qual una persona respon a situacions diferents.

• Medicina – Certes medicines antidepressius anomenades inhibidors selectius de la

re-captació de seratonina (ISRS’s) poden ser útils per controlar l’ansietat

i la depressió associades amb un trastorn alimentós.

• El consell d’una nutricionista – Aquesta estratègia ha estat dissenyada per ensenyar a la

gent relacionar-se sanament amb el menjar i el pes, per ajudar a restaurar

les formes normals de menjar, i per ensenyar la importància de la nutrició i una

dieta balancejada.

• Teràpia en grup i/o de la família – El suport de la família és molt important

per a l’èxit del tractament. És important que tots els membres de la família

entenguin el trastorn alimentós i que reconeguin els senyals i els símptomes.

Les persones amb trastorns alimentosos poden beneficiar-se de la teràpia en

grup, on els poden recolzar altres persones amb problemes i experiències

semblats i poden parlar dels seus sentiments i les seves preocupacions.

Quins són les complicacions del trastorn per atracón?

Les formes dolentes de menjar que són comunes en les persones amb trastorn per atracón

poden causar problemes seriosos de la salut. Les complicacions majors del trastorn

per atracón són per unes condicions que moltes vegades resulten de l’obesitat. Aquestes

complicacions inclouen:

• La diabetis

• La hipertensió

• Colesterol alt

• Trastorns de la melsa

• Trastorns del cor

• Falta d’aire

• Certs tipus de càncer

• Trastorns de la menstruació

• Mobilitat reduïda (inhabilitat a moure’s ben) i la fatiga

• Trastorns del somni

A més, les persones que pateixen el trastorn per atracón estan extremament afligides

pels seus atracones. En alguns casos, les persones desatenen els seus treballs, l’escola, o

activitats socials per donar-se atracones.

Quin és el pronòstic per a la gent amb trastorn per atracón?

Igual que passa amb altres trastorns alimentosos, el trastorn per atracón és un problema

seriós que es pot solucionar seguint el tractament adequat. Mitjançant tractament i

— molta gent amb aquest trastorn pot superar l’hàbit de menjar massa i poden

aprendre a menjar de manera sana.

Es pot prevenir el trastorn per atracón?

Encara que pot ser que no es pugui prevenir tots els casos de trastorn per atracón, ajuda el

començar el tractament tan aviat com es comencin a tenir símptomes. A més, ensenyar i

animar a la gent a tenir hàbits saludables i actituds realistes sobre el menjar i la

imatge del seu cos també pot ajudar a prevenir el desenvolupament o empitjorament de

trastorns alimentosos.