Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Columbia, EUA, han descobert que molts dels gens mutats en l’esquizofrènia s’organitzen en dues xarxes principals, que participen en processos claus, inclosa l’orientació de l’axó, la funció de la sinapsi, la mobilitat de la neurona i la modificació cromosòmica.

Per descobrir les possibles connexions entre els gens mutats en l’esquizofrènia, el doctor Vitkup i el seu equip van desenvolupar un enfocament computacional, anomenat NETBAG+, per identificar xarxes de gens susceptibles de ser responsables del mateix fenotip genètic. Després es van analitzar les mutacions més fortes que s’havien observat en l’esquizofrènia per altres investigadors i les van incloure al programa.

El programa va descobrir dues xarxes genètiques. Els gens a la primera xarxa estaven involucrats principalment en l’orientació de l’axó, la funció de la sinapsi i la migració cel·lular. Els gens a la segona xarxa estaven involucrats en l’organització cromosòmica i la remodelació.

Van corroborar per tant que, hi ha parts d’ambdues xarxes molt actives durant el desenvolupament prenatal, la qual cosa suggereix que els canvis en el cervell que causen posteriorment l’esquizofrènia s’estableixen molt primerencament.

L’estudi, publicat en la revista “Nature Neuroscience”, també va revelar una intrigant relació entre l’esquizofrènia i l’autisme. “Si no hagués sabut que es tracta de dues malalties diferents i hagués posat totes les mutacions en una mateixa anàlisi, hauria obtingut xarxes molt similars”, comenta Dennis Vitkup, professor associat en el Departament d’Informàtica Biomèdica, de la Universitat de Columbia, i investigador principal de l’estudi. “Això demostra com estretament estan relacionades les xarxes genètiques de l’autisme i de l’esquizofrènia”, va afegir.

Encara que es necessita temps per traduir les troballes en tractaments pràctics, l’estudi permet conèixer les causes moleculars de l’esquizofrènia. També suggereix que les mutacions associades amb l’esquizofrènia, l’autisme, i probablement molts altres trastorns psiquiàtrics, probablement convergeixen en un conjunt de processos moleculars interrelacionats.

– El canvi d’hora pot provocar alteracions de la son, dificultat per aixecar-se als matins i cansament pel desajustament entre el nostre rellotge biològic i l’hora real.- Després de la finalització de les vacances, el nostre cervell ha d’adaptar-se novament als horaris i a la rutina diària.- Persones que pateixen de cefalees, epilèpsia o algun trastorn del son poden experimentar canvis en la freqüència i intensitat dels seus símptomes.
La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) adverteix que, tot i que és comú que en els dies posteriors als canvis d’horari apareguin certs trastorns motivats del desajustament entre el nostre rellotge biològic i l’hora real, aquest any aquests es poden intensificar una mica més per coincidir amb la fi de les vacances de Setmana Santa. “Habitualment es necessiten entre un i cinc dies perquè el nostre cervell s’ajusti al nou horari. Si ja per sí mateix, perdre una hora sol comportar més dificultats que guanyar-la, el fet que a més aquest any hagi coincidit amb el final de la Setmana Santa i hàgim de tornar al dia a dia, pot significar més dificultats d’adaptació”, assegura el Dr. Carlos Tejero, Vocal de la Societat Espanyola de Neurologia. 

Després de la finalització de les vacances, el nostre cervell ha d’adaptar-se novament als horaris i a la rutina diària ja que, en general, acostumem a posposar l’hora d’inici del son i ens despertem més tard. A més, la tornada a la rutina pot portar implícit preocupacions, estrès, o un baix estat d’ànim, que poden ser causa i conseqüència d’alguns trastorns del son. D’altra banda, en canviar l’hora, el nostre cervell ha d’adaptar-se a la nova llum ambiental que actua a mode de sincronitzador extern sobre el rellotge biològic. “Per aquesta raó no és només habitual que en els primers dies es produeixi un retard de fase, sinó que en aquesta ocasió, adaptar el nostre rellotge biològic al nou horari, pot fer-se una mica més difícil”, assenyala el Dr. Carlos Tejero. 

En la població sana, és relativament habitual que el canvi d’hora provoqui alteracions de la son, dificultat per aixecar-se als matins i cansament. Algunes persones també poden veure el seu estat d’ànim alterat. “Però, en general, les conseqüències del canvi d’horari són lleus i transitòries. No obstant això, persones grans i aquelles que pateixin alguna malaltia que necessitin mantenir les seves rutines i descansar de forma adequada per no experimentar canvis en la freqüència i intensitat dels seus símptomes, són les que es poden veure més pertorbades pel canvi d’horari”, explica el Dr. Carlos Tejero. “Sobretot es dóna en persones que pateixen cefalees, epilèpsia o algun trastorn del son. Pel que l’aconsellable per a tots, però especialment per a aquestes persones, que tractin de prendre certes mesures per adaptar-se de forma progressiva al canvi d’horari i la tornada a la rutina”.

La SEN aconsella, per minimitzar els efectes del canvi d’hora i la tornada a la rutina:

• Intentar, en la mesura del possible, mantenir regularitat en els horaris d’alimentació i son. 
• Tractar d’harmonitzar la nostra activitat amb els temps de llum solar. Així veurem millorat el nostre rendiment.
• Afrontar el canvi de forma progressiva i natural. No és aconsellable utilitzar fàrmacs per molt que creiem que ens pot ajudar en l’adaptació al canvi. 
• Evitar o limitar el consum de cafeïna, alcohol, tabac i altres productes estimulants. 
• Evitar les migdiades diürnes, especialment aquelles que superin els 20 minutos, per tenir més son a l’hora de ficar-nos al llit. 
• Abans de ficar-nos al llit s’han de realitzar únicament activitats relaxants. Per exemple, s’ha d’evitar realitzar exercici físic just abans de l’hora de dormir. 
• Seguir una altra sèrie de normes bàsiques d’higiene de son: El nostre dormitori ha de ser confortable, aïllat de sorolls i tenir una temperatura agradable. També és convenient eliminar rellotges i referències temporals durant el son (tan sols hauríem de recordar-nos del rellotge quan sonés el despertador). 
• Mantenir una actitud positiva.