Des del nostre centre de psicologia infantil i d’adults de Mataró us volem oferir algunes recomanacions útils per a pares i per a nens que pateixen TDAH, conegut com el Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat.
PAUTES PER Al NEN: MÈTODES PERSONALS ÚTILS
Demana que et repeteixin les instruccions.
Anota en una llibreta allò que necessitis recordar, cada tema en diferents seccions i porta sempre la llibreta amb tu.
Escriu notes recordatòries i col·loca-les en llocs visibles (frigorífic, mirall, armari).
Crea una rutina diària i utilitza alarmes (despertador, mòbil).
Elabora una llista amb el que necessites fer.
Elabora un calendari per realitzar les tasques.
Divideix les tasques en petits grups.
Fixa una data o una hora límit per a cada tasca.
Assegura’t que les acabes.
Treballa en un lloc silenciós.
No facis diverses coses alhora.
Quan treballis, fes petits descansos.
Fes exercici, segueix una dieta equilibrada, dorm suficients hores.
PER AlS PARES: NORMES DE CONDUCTA A SEGUIR
Parar atenció al nen escoltant-li i parlant-li amb paciència, comprenent el seu patró de conducta i explicant-li els plans per ajudar-li.
Que el nen no vegi discordançes entre els pares respecte a les pautes d’actuació.
No actuar amb ell de forma excessivament permissiva. És convenient que li proporcionin poques normes de conducta però que aquestes siguin clares i coherents. Un ambient sense una normativa clara augmenta l’ansietat i confusió del nen. Utilitzar el no quan el nen demani o exigeixi coses poc raonables i explicar el perquè de forma precisa i raonada.
Utilitzar els interessos del nen i emprar-los com a motivació per ajudar-li a aprendre de forma més eficaç. Per exemple: quan acabem aquesta tasca pots jugar amb la videoconsola.
Augmentar la seva autoestima i confiança en sí mateix, ponderant els seus èxits per modestos que siguin, no ressaltant els seus fracassos o enlletgint la seva conducta de forma reiterada.
Mantenir a casa unes normes de vida, consensuades prèviament pels pares. Per exemple: mantenir si és possible l’horari d’activitats.
Evitar estímuls d’alta intensitat (sorolls, llums, crits). El nen respondrà de forma exagerada a aquests estímuls, crits o ordres fortes.
Comunicar al nen amb suficient antelació qualsevol possible canvi en la dinàmica de la llar de manera que pugui adaptar-se a ella.
Fer-li partícep de les tasques domèstiques que pugui realitzar segons les seves capacitats i lloar-li quan intenti actuar per si mateix.
Comentar tranquil·lament amb ell les seves males actuacions i errors, explicant-li que és necessari evitar les presses i pensar abans d’actuar. És bo que pensi en alternatives a les seves equivocacions per no repetir-les.
Diferenciar entre les conductes voluntàries i les involuntàries. Els càstigs aplicats a les accions voluntàries haurien de ser conseqüències lògiques dels seus actes.
Situar al nen mentre fa els deures en un lloc proper als pares per mantenir contacte visual i més supervisió. Evitar estímuls que els distreguin (finestra, taula desordenada, joguines, etc).
És convenient donar ordres clares i concises, acompanyant aquestes ordres de contacte ocular i si és necessari fent-les-hi repetir al nen en veu alta.
Ressaltar l’èxit i no el fracàs. Motivació constant. Usi llenguatge positiu usant frases com tu pots fer-ho, què bé ho has fet!.
Controlar la “intendència escolar” abans d’anar al col·legi com si fos una assignatura més (agenda, llibres, llapis, etc).
Procurar fraccionar les tasques i deures a realitzar a casa, utilitzant temps més curts. Les tasques llargues han de dividir-se en parts.
Recordar també que algun d’aquests nens presenten un odi a llegir. Organitzar la lectura de manera que es motivi al nen.
Evitar cridar-li l’atenció en públic. Comentar el seu comportament en privat.
Tenir en compte que el seu comportament empitjora en certes situacions amb menor control (aniversari, reunions familiars, etc).
Les activitats extraescolars són importants per a aquests nens, sempre que els agradin i que serveixin per millorar la seva autoestima.
Mantenir entrevistes personals amb el professor/a cada cert temps, supervisant a casa el treball escolar del nen.
En resum, convertir l’entorn familiar en un ambient afavoridor per al nen amb TDAH i no en un ambient hostil.
Utilitzar com a càstig l’absència de premi. Evitar càstigs físics o molt perllongats, solen ser contraproduents i d’escassa eficàcia.
Quan faci alguna cosa bé, reforçar-ho amb un somriure o una paraula d’elogi. El reforç positiu amb un sistema de punts pot ser molt beneficiós.
Davant la hiperactivitat motriu, permetre-li la possibilitat de moure’s en situacions tals com: temps de menjars, deures, etc.
