Un fill és el tresor més preuat que es pugui tenir en la vida. Tant volem als nostres fills que el que més sol preocupar als pares és que aquests fills aconsegueixin la felicitat. Per poder ser feliç, és clau tenir una bona autoestima.

Molts són els pares que acudeixen a la nostra consulta de psicologia a Mataró per saber què poden fer per millorar l’autoestima i la seguretat personal dels seus fills.

Així doncs, què és el que poden fer els pares pels seus fills per fomentar en ells una bona autoestima?

Aquí van algunes claus que us ajudaran a reforçar la seguretat dels més petits de la casa:

1. SER UN MODEL A SEGUIR
Els nostres fills acaben sent el nostre reflex de nosaltres mateixos. Ens copien en el bé i en el dolent, així que si el teu mateix ets excessivament perfeccionista o exigent amb tu mateix, el teu fill acabarà sofrint el mateix problema que tu. Si ets massa negatiu o excessivament pessimista, el teu fill serà igual que el teu. El primer que has de fer és cuidar de la teva autoestima i així el teu fill tindrà un bon model al que imitar és interessant que sovint destaquis les teves qualitats en veu alta perquè el teu fill aprengui també a fer-ho.

2. CURA AMB COM CORREGEIXES ELS SEUS COMPORTAMENTS ERRONIS
És fonamental que ressaltis sempre que puguis totes les coses bones que fa el teu fill. Si solament destaques les seves fallades amb la finalitat que el nen aprengui i corregeixi, l’única cosa que aconseguiràs és que sigui una persona acomplexada amb la creença que tot el que fa, ho fa malament, a més del fet de sentir que falla a una de les persones més importants de la seva vida: els seus pares. Si en lloc de destacar el dolent, destaques el bé, aconseguiràs motivar al teu fill perquè s’esforça a seguir tenint bons comportaments. Reforça-li amb petons i abraçades i amb paraules d’afecte. No és necessari que els reforcis amb objectes materials. De tant en tant també estan molt bé, però el dia a dia ha de reforçar-se amb actes i no amb objectes.

3. ESTABLIR LÍMITS FERMS I CLARS
Els nens necessiten tenir unes normes i uns límits molt bé establerts i clars que no donin lloc a possibles confusions. Si el teu fill té una rebequeria perquè vol aconseguir alguna cosa, no caiguis en l’error de, per evitar una situació alguna cosa vergonyosa, acabar comprant-li-ho. El missatge que estaries donant-li és: “fill, porta’t malament i aconseguiràs tot el que vulguis”. Els nens han de saber quins són les seves obligacions i han de, per tant, esforçar-se per complir amb elles, igual que els pares ens esforcem per complir amb les nostres.

4. AJUDA-LI A DESCOBRIR I MODIFICAR LES SEVES CREENCES ERRÒNIES SOBRE SI MATEIX
Els nens, com els adults, presenten creences irracionals sobre si mateixos. Els nens més petits, són aquells més vulnerables a desenvolupen creences falses sobre les seves capacitats, doncs tracten de fer moltes coses per si mateixos, però no sempre ho aconsegueixen. És important que els facis entendre que el més important és perseverar i que si se segueixen esforçant i intentant-ho amb energia positiva, aviat ho aconseguiran. Els pot ajudar molt explicar-los la història de les dues granotes que van caure en un got de llet. La primera es va rendir i es va ofegar. La segona siuió lluitant i de tant moure les seves aneguetes, va aconseguir convertir la llet en mantega i sortir del got en el qual havien caigut.
Cal ajudar als nens a avaluar-se de forma realista sense comparar-se amb ningú.

5. DÓNA TOT L’AMOR QUE PORTIS DINS. EXPRESSA TANT COM ET SIGUI POSSIBLE.
El teu amor, encara que no ho creguis, és fonamental per a l’autoestima del teu fill. Un nen volgut és un nen que es vol. Dóna-li petons, abraçades, fes-li saber quant li vols i com d’orgullós estàs del teu fill.
Tracta de passar tant temps com et sigui possible amb el teu fill. Això li farà veure que és valuós i important per a tu i li farà sentir-se molt més segur de si mateix.

6. DEIXA-LI QUE S’EQUIVOQUI
Tothom s’equivoca, per la qual cosa els nens també cometen errors. Cal deixar-los que s’equivoquin i que aprenguin dels seus errors, són grans lliçons que ens dóna la vida. Quan nosaltres mateixos cometem un error, reconeguem-ho davant del nen. Això li farà veure que no és dolent equivocar-se, reconèixer-ho i rectificar i aprendrà a fer-ho ell també.

7. PERMET-LI QUE EXPERIMENTI
Tracta de potenciar en la vida del teu fill aquelles activitats que impliquin experiències de cooperació en lloc de competitivitat. Permet-li que se submergeixi en activitats que potenciïn la seva creativitat i les seves habilitats. Desenvolupar-se al costat d’altres nens i nenes li permetrà desenvolupar-se millor com a persona, a valorar-se a si mateix i a valorar als altres.

I si malgrat els teus esforços per donar autoestima al teu fill, no tens l’èxit que voldries, no dubtis a contactar amb el nostre servei de psicologia clínica infantojuvenil per demanar assessorament professional. Les nostres psicòlogues especialistes en autoestima t’ajudaran en el que el teu fill necessiti.

Cristina Martínez Viana
Psicòloga i directora del Gabinet Psicològic Mataró

Els trastorns afectius estacionals es refereixen als canvis en l’estat anímic que es relacionen amb una determinada època de l’any. A l’hivern és quan aquestes alteracions en l’ànim es donen amb major assiduïtat. Durant els mesos d’hivern, els dies s’escurcen, enfosqueix abans, fa mal temps. El fred i l’escassetat de llum influeixen en l’estat d’ànim de moltes persones. Si aquesta situació de descoratjament i abatiment es perllonga durant més de dues setmanes ens trobem davant un trastorn afectiu estacional, i si es dóna a l’hivern, d’una depressió hivernal.

DEFINICIÓ 

El trastorn afectiu (depressions lleus fins a de grau mitjà) és una de les malalties més habituals. Especialment coneguda és la depressió hivernal, que es presenta durant els mesos de tardor i hivern. Hi ha molts símptomes que posen de manifest aquests trastorns afectius. Els pacients estan abatuts, desanimats, cansats i sovint els ve de gust menjar dolços. Aquest estat d’ànim, si és perllongat, influeix negativament en l’humor dels pacients. Els pacients veuen com els contactes socials comencen a limitar-se i s’entra en un cercle viciós en el qual l’afectat se sent cada vegada més sol i sense il·lusió per realitzar activitats i aficions. És possible que el pacient manifesti molèsties físiques sense una causa orgànica, com per exemple, mal de cap o problemes estomacals o intestinals, que poden ser indicis d’una depressió hivernal.

Les possibles causes per a un trastorn afectiu estacional són nombroses. L’estrès permanent o algun incident greu, per exemple, poden ser causes d’un trastorn d’aquest tipus. En el cas de la depressió hivernal, l’escassetat de llum en els mesos de tardor i hivern solen ser agents causants, que desequilibren les hormones i els neurotransmisores del cervell.

Els trastorns afectius com la depressió hivernal poden evitar-se. Realitzar exercici o activitats a l’aire lliure permet aprofitar les hores de llum i produir l’hormona “de la felicitat” o serotonina, que mitiga l’estat depressiu.

Els trastorns afectius, entre els quals es troba la depressió hivernal, consisteixen en estats d’ànim en els quals està molt present la sensació de tristesa i l’abatiment per un llarg espai de temps. Els pacients es veuen incapaços de ser feliços i es tornen pessimistes.

El desencadenant per a una depressió invernal sol ser l’escassetat de llum: en els mesos de tardor i hivern l’escurçament dels dies sol canviar el ritme corporal i la seva relació nit/dia. Com a conseqüència d’això, les hormones i els neurotransmisores del cervell perden el seu equilibri, la qual cosa porta a severes fluctuacions de l’ànim que poden derivar en una depressió d’hivern.

Altres factors que poden influir en el sistema nerviós i ser causants d’estats depressius són, per exemple, els següents:

-Estrès durador
-Pèrdua de feina
-Separació
-Mort d’un ser estimat 

PRINCIPALS SÍMPTOMES

Existeixen diversos símptomes que delaten un estat depressiu. Les dones pateixen aquests estats més sovint, probablement pel seu freqüent canvi hormonal durant el cicle menstrual.Els símptomes més característics són els següents:

-Cansament augmentat
-Abatiment
-Pèrdua d’interès
-Fatiga
-Pèrdua d’il·lusió
-Manca de motivació
-Retraïment social
-Tensió
-Irritabilitat
-Nerviosisme
-Falta de gana
-Trastorns del son
-Dolències físiques sense causes orgàniques
Especialment en els homes, poden aparèixer altres símptomes com els següents:

-Elevada exposició al risc
-Pèrdua de control
-Intranquil·litat
-Insatisfacció
-Comportament agressiu

TRACTAMENT 

En un trastorn afectiu estacional el tractament depèn de la severitat de la dolència i els símptomes. Contra depressions lleus solen ajudar mesures senzilles com sortir amb freqüència en hores de sol, fer esport i ingerir aliments rics en carbohidrats i triptòfan perquè fomenten la producció de la serotonina (hormona de la felicitat) en el cervell. En el cas que les depressions siguin més fortes i perllongades en el temps és important acudir al metge. No sempre és necessari prescriure forts antidepressius, moltes vegades n’hi ha prou amb teràpies de llum o tractament amb medicaments naturals com l’hipèric.

Durant el tractament és important alleujar els estats d’ansietat i millorar l’estat d’ànim per evitar que es desenvolupi una depressió crònica o que es produeixin recaigudes (recidiva).

El tractament se centra en els neurotransmisors. Els medicaments poden influir en el repartiment dins de l’espai sinàptic, evitar la reducció, sostenir l’enllaç amb la cèl·lula receptora i accelerar la represa de tot el procés. Tot això condueix al fet que hi hagi més neurotransmisors disponibles en la transmissió del senyal.

En el tractament de depressions és important mantenir-ho fins que l’estat d’ànim s’hagi estabilitzat durant un període de temps perllongat (sis mesos) per evitar recaigudes.