Trastorns afectius estacionals o “winter blues”

Els trastorns afectius estacionals es refereixen als canvis en l’estat anímic que es relacionen amb una determinada època de l’any. A l’hivern és quan aquestes alteracions en l’ànim es donen amb major assiduïtat. Durant els mesos d’hivern, els dies s’escurcen, enfosqueix abans, fa mal temps. El fred i l’escassetat de llum influeixen en l’estat d’ànim de moltes persones. Si aquesta situació de descoratjament i abatiment es perllonga durant més de dues setmanes ens trobem davant un trastorn afectiu estacional, i si es dóna a l’hivern, d’una depressió hivernal.

DEFINICIÓ 

El trastorn afectiu (depressions lleus fins a de grau mitjà) és una de les malalties més habituals. Especialment coneguda és la depressió hivernal, que es presenta durant els mesos de tardor i hivern. Hi ha molts símptomes que posen de manifest aquests trastorns afectius. Els pacients estan abatuts, desanimats, cansats i sovint els ve de gust menjar dolços. Aquest estat d’ànim, si és perllongat, influeix negativament en l’humor dels pacients. Els pacients veuen com els contactes socials comencen a limitar-se i s’entra en un cercle viciós en el qual l’afectat se sent cada vegada més sol i sense il·lusió per realitzar activitats i aficions. És possible que el pacient manifesti molèsties físiques sense una causa orgànica, com per exemple, mal de cap o problemes estomacals o intestinals, que poden ser indicis d’una depressió hivernal.

Les possibles causes per a un trastorn afectiu estacional són nombroses. L’estrès permanent o algun incident greu, per exemple, poden ser causes d’un trastorn d’aquest tipus. En el cas de la depressió hivernal, l’escassetat de llum en els mesos de tardor i hivern solen ser agents causants, que desequilibren les hormones i els neurotransmisores del cervell.

Els trastorns afectius com la depressió hivernal poden evitar-se. Realitzar exercici o activitats a l’aire lliure permet aprofitar les hores de llum i produir l’hormona “de la felicitat” o serotonina, que mitiga l’estat depressiu.

Els trastorns afectius, entre els quals es troba la depressió hivernal, consisteixen en estats d’ànim en els quals està molt present la sensació de tristesa i l’abatiment per un llarg espai de temps. Els pacients es veuen incapaços de ser feliços i es tornen pessimistes.

El desencadenant per a una depressió invernal sol ser l’escassetat de llum: en els mesos de tardor i hivern l’escurçament dels dies sol canviar el ritme corporal i la seva relació nit/dia. Com a conseqüència d’això, les hormones i els neurotransmisores del cervell perden el seu equilibri, la qual cosa porta a severes fluctuacions de l’ànim que poden derivar en una depressió d’hivern.

Altres factors que poden influir en el sistema nerviós i ser causants d’estats depressius són, per exemple, els següents:

-Estrès durador
-Pèrdua de feina
-Separació
-Mort d’un ser estimat 

PRINCIPALS SÍMPTOMES

Existeixen diversos símptomes que delaten un estat depressiu. Les dones pateixen aquests estats més sovint, probablement pel seu freqüent canvi hormonal durant el cicle menstrual.Els símptomes més característics són els següents:

-Cansament augmentat
-Abatiment
-Pèrdua d’interès
-Fatiga
-Pèrdua d’il·lusió
-Manca de motivació
-Retraïment social
-Tensió
-Irritabilitat
-Nerviosisme
-Falta de gana
-Trastorns del son
-Dolències físiques sense causes orgàniques
Especialment en els homes, poden aparèixer altres símptomes com els següents:

-Elevada exposició al risc
-Pèrdua de control
-Intranquil·litat
-Insatisfacció
-Comportament agressiu

TRACTAMENT 

En un trastorn afectiu estacional el tractament depèn de la severitat de la dolència i els símptomes. Contra depressions lleus solen ajudar mesures senzilles com sortir amb freqüència en hores de sol, fer esport i ingerir aliments rics en carbohidrats i triptòfan perquè fomenten la producció de la serotonina (hormona de la felicitat) en el cervell. En el cas que les depressions siguin més fortes i perllongades en el temps és important acudir al metge. No sempre és necessari prescriure forts antidepressius, moltes vegades n’hi ha prou amb teràpies de llum o tractament amb medicaments naturals com l’hipèric.

Durant el tractament és important alleujar els estats d’ansietat i millorar l’estat d’ànim per evitar que es desenvolupi una depressió crònica o que es produeixin recaigudes (recidiva).

El tractament se centra en els neurotransmisors. Els medicaments poden influir en el repartiment dins de l’espai sinàptic, evitar la reducció, sostenir l’enllaç amb la cèl·lula receptora i accelerar la represa de tot el procés. Tot això condueix al fet que hi hagi més neurotransmisors disponibles en la transmissió del senyal.

En el tractament de depressions és important mantenir-ho fins que l’estat d’ànim s’hagi estabilitzat durant un període de temps perllongat (sis mesos) per evitar recaigudes.