En termes generals, podem definir la dependència emocional com un estat psicològic caracteritzat per una necessitat afectiva excessiva i per la recerca contínua d’aprovació. A més d’això, la por a la soledat i/o al rebuig o la manca d’iniciativa/passivitat constitueixen algunes de les principals variables encarregades de mantenir i perpetuar aquest particular tret de personalitat.

Certament, l’ésser humà posseeix una predisposició innata que l’encara cap a l’establiment de llaços afectius. Dit d’una altra manera, les persones som éssers socials, de manera que la importància de la interacció i la construcció de relacions resulten evidents. A més però, cada un de nosaltres té aspectes únics, individuals i concrets que ens defineixen com a individus i que ens diferencien dels altres. A partir d’aquí, contínuament ens trobem immersos en una lluita per l’equilibri entre tots dos aspectes, construint el nostre “jo” en part, a partir de les interrelacions amb els demés. El problema sorgeix quan considerem que la nostra felicitat i allò que permet autorealitzar-nos depèn únicament del primer dels conceptes comentats, vinculant el nostre benestar i fins a la definició de nosaltres mateixos únicament a les concepcions que ens proporcionen els altres.

D’aquesta manera, tot i que la dependència emocional en parella és la més comuna en la nostra societat, aquesta característica pot donar-se en molts altres àmbits (laboral, familiar, social, etc.). Tot i això, hi ha components comuns en les relacions que estableix la persona dependent: Es basen en la submissió i la subordinació, hi ha una necessitat excessiva de l’altre/altres acompanyada d’un gran temor a la ruptura o separació, quan no es compleixen les expectatives d’aprovació i estima apareix el sofriment el qual pot equiparar-se a la síndrome d’abstinència, i acostuma a haver-hi preocupació excessiva per agradar. Al costat d’aquests, correlacionen positivament aspectes com la baixa autoestima o la distorsió de l’autoconcepte.

A continuació doncs, i tenint en compte el que s’ha comentat fins al moment, t’oferim algunes estratègies per potenciar la nostra individuació i autonomia:

–          Identifica els senyals de dependència: El primer pas per millorar és reconèixer que hi ha aspectes a modificar. Així, les reaccions exagerades després de les ruptures, l’excessiva sensibilitat al rebuig, la recerca contínua d’aprovació, la tendència a vincular tot a l’altre, o l’acceptació incondicional dels seus comportaments poden ser alguns dels senyals d’alarma.

 

–          Centra’t en tu: Això pot ser més complex del que sembla. Centrar-nos en nosaltres mateixos vol dir atendre a aquelles característiques que ens fan únics, buscant la part positiva de la nostra persona i atenent a allò que ens produeix benestar i que neix únicament en nosaltres. A més, és important que reservis espais per a tu, que busquis en la teva col·lecció d’aficions (aquelles que no hagin estat formades en base a les apetències de l’altre) i els dediquis un temps significatiu de la teva vida.

 

–          Modifica i/o elimina les teves creences errònies: El creure que necessitem l’altre per ser feliç, que no som capaços de prescindir d’una relació, o que no podem posseir el control de les nostres vides considerant-nos ineficaços i inefectius, són pensaments i creences que limiten significativament les nostres vides, reforçant positivament la idea de que necessitem recolzar-nos en altres per ser feliços.

 

–          Utilitza l’assertivitat: Adoptar una postura submisa i passiva és una actitud freqüent, la qual apareix com a conseqüència d’alguns dels aspectes anteriors comentats, i principalment del sistema de creences. Per això, és important aprendre a dir “no” sense por a les conseqüències, i especialment a perdre a algú. Hem de defensar els nostres interessos i necessitats, ja que en cas contrari podem acabar anul·lats.

Tot i que, inevitablement, en construir les nostres relacions personals una part de nosaltres queda vinculada als altres, hem de tenir en compte que seguim sent únics i diferents, i no només això, sinó que som amos i responsables directes de les nostres vides.

Per obtenir més informació o rebre ajuda per algun o alguns temes relacionats, no dubtis en contactar amb el nostre equip de psicòlegs a Mataró.