Els trastorns psicosomàtics constitueixen una problemàtica caracteritzada per la presència de símptomes físics que generen un intens malestar, però que no es poden explicar o atribuir a una causa orgànica. Al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) els trobem definits com a símptomes físics persistents, sovint durant un període superior als 6 mesos, que causen malestar o donen lloc a problemes significatius en la vida diària, apareixent, a més, preocupacions, sentiments o conductes desproporcionades relacionades amb aquests símptomes.
Les molèsties poden estar generalitzades a diverses parts del cos o focalitzades en un punt en concret. Alguns dels símptomes físics característics són fatiga, astènia, dolor i distensió abdominal, restrenyiment, palpitacions, marejos, debilitat muscular, alteracions de la visió o de la marxa, entre d’altres. Al costat d’això, la persona acostuma a mostrar un grau elevat de preocupació per patir una malaltia específica avaluant constantment la seva simptomatologia, posseeixen pensaments catastròfics en relació a la seva salut, no acostumen a respondre a tractaments mèdics on fins i tot alguns poden empitjorar els símptomes, i en ocasions reflecteixen una elevada sensibilitat als efectes secundaris de la medicació. A més, en molts casos es troben relacionats problemes d’ansietat, depressió i fins i tot trastorns de personalitat específics.
La principal dificultat que presenten aquest tipus de problemàtiques recau en el fet d’haver dassegurar-se de la no existència d’una patologia mèdica o orgànica real. En aquest sentit, a causa del malestar que generen els símptomes físics, pot resultar realment complicat categoritzar-ho com a un trastorn psicològic. Per això, habitualment les persones que pateixen aquestes dificultats acostumen a acudir en primer lloc a serveis mèdics i en última instància, un cop descartada una causa biològica, a un servei de salut mental. D’aquesta manera, s’observa una excessiva utilització d’unitats mèdiques entre les quals es produeixen múltiples derivacions per no aconseguir detectar la problemàtica, provocant sentiments de frustració i agreujant les preocupacions de la persona.
Tot i això, abans de començar un tractament psicològic específic, cal descartar una patologia mèdica. Un cop valorat adequadament, la intervenció terapèutica es centrarà en afavorir que el pacient canviï la seva interpretació on els símptomes somàtics representen manifestacions d’una malaltia orgànica, cap a una nova consideració en la que inclogui possibles causes fisiològiques o psicosocials. Al costat d’això, pot ser necessària una intervenció psiquiàtrica encarada a reduir el malestar produït pels símptomes físics, tenint en compte sempre la simptomatologia reflectida per la persona.
A més de la complexitat d’aquest problema, cal tenir present que es tracta d’una síndrome que pot afectar tot tipus de població, tant adulta com infantil i juvenil. I encara que les manifestacions acostumen a ser similars, haurem de tenir particularment en compte les diferències interindividuals.
El nostre equip de psicòlegs situat a Mataró, t’ajudarà i facilitarà informació en cas de voler aprofundir sobre aquesta temàtica. No dubtis en contactar amb nosaltres.
